Jutges 16:4-20
Jutges 16:4-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’això Samsó es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. Els principals dels filisteus van anar a trobar-la i li digueren: “Afalaga’l i procura saber d’on li ve tanta força i com podríem dominar-lo per poder lli-gar-lo. I et donarem mil cent peces de plata cadascun de nosaltres.” Llavors Dalila va preguntar a Samsó: “Et prego que m’expliquis d’on et ve tanta força i si podries ser lligat d’al-guna manera per dominar-te.” Samsó li respongué: “Si em lligaven amb set cordes d’arc fresques, que no s’haguessin assecat, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.” Els principals dels filisteus li van por-tar set cordes d’arc fresques, que encara no s’havien assecat, i ella el va lligar. Llavors ella, que ja tenia preparada una emboscada dins la cambra, va cridar: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Ell va trencar els lligams com es trenca un fil d’estopa quan sent el foc. I no van descobrir el secret de la seva força. Dalila digué a Samsó: “M’has en-ganyat i m’has dit mentides. Ara digues-me: amb què podries ser lligat?” Ell li digué: “Si em lligaven fort amb cordes noves que encara no haguessin estat emprades per a cap feina, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.” Dalila prengué cordes noves i el lligà i cridà: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Mentrestant els emboscats estaven preparats dins la cambra. Però ell va trencar les cordes dels seus braços com si fossin un fil. I Dalila digué a Samsó: “Fins ara m’has enganyat i m’has dit mentides. Ara digues-me: amb què podries ser lligat?” I ell li digué: “Si em teixies les set trenes del meu cap amb la trama del teixit i les clavaves amb un barró, perdria les forces i esdevindria com qualsevol altre home.” Ella el va adormir, li va teixir les set trenes del cap amb la trama del teixit i les va clavar amb el barró, i va cridar: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” I ell, despertant del son, va arrencar el barró amb el teler i el teixit. Llavors ella li digué: “Com em pots dir ‘t’estimo’, si no ets sincer amb mi? Són tres les vegades que m’has enganyat i no m’has explicat el perquè de la teva gran força.” Succeí que, de tant que ella l’amoï-nava cada dia amb les seves queixes, fastiguejat de la vida, va acabar per sincerar-se i li digué: “Pel meu cap no ha passat mai la na-valla, perquè sóc consagrat a Déu des del si matern. Si em tallaven els cabells, la meva força desapareixeria i quedaria afeblit; esdevindria com un altre home qualsevol.” Quan Dalila va comprendre que ha-via estat sincer, va fer venir els princi-pals dels filisteus i els digué: ”Aquesta vegada podeu pujar, perquè m’ha con-fiat el seu secret.” Els principals dels filisteus van pujar a casa seva amb els diners a les mans. Ella va fer que s’adormís a la seva falda, va cridar un home i va fer que li tallés les set trenes del cap. Ella va començar a sacsejar-lo, perquè la seva força s’havia apartat d’ell, mentre cridava: “Samsó, els filisteus t’ataquen!” Ell es va despertar del son pensant: “Me’n sortiré com les altres vegades i me’n deslliuraré”, però no sa-bia que el Senyor s’havia apartat d’ell.
Jutges 16:4-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’això, Samsó es va enamorar d’una dona de la vall de Sorec que es deia Dalila. Els magistrats filisteus van anar a trobar-la i li digueren: – Afalaga’l per saber d’on li ve tanta força i com podríem fer-nos-ho per lligarlo i així poder-lo dominar. Et donarem cada un mil cent sicles de plata. Llavors Dalila demanà a Samsó: – Digues-me, per favor, d’on et ve tanta força i com et podrien lligar i dominar-te. Samsó li va dir: – Si em lligaven amb set cordes de nervis de bou encara flexibles, que no s’haguessin ressecat, jo perdria la força i seria com un home qualsevol. Els magistrats filisteus van portar a Dalila set cordes de nervi de bou que encara no s’havien ressecat, i ella va lligar Samsó. Hi havia gent amagada a l’habitació. La dona, de sobte, cridà: – Samsó, els filisteus són aquí! Samsó va trencar les cordes com qui trenca un fil d’estopa socarrimat. No havien descobert el secret de la seva força. Dalila digué a Samsó: – T’has burlat de mi dient-me una mentida. Digues-me, per favor, com et podrien lligar. Samsó li respongué: – Si em lligaven amb cordes noves encara per estrenar, jo perdria la força i seria com un home qualsevol. Dalila va agafar unes cordes noves i va lligar Samsó. I després cridà: – Samsó, els filisteus són aquí! Hi havia gent amagada a l’habitació. Però Samsó va trencar les cordes que li lligaven els braços com qui trenca un fil. Dalila es va queixar a Samsó: – Fins ara t’has burlat de mi dient-me mentides. Digues-me com et podria lligar. Samsó li respongué: – Si teixeixes les meves set trenes junt amb l’ordit i les pitges cap al bastidor, jo perdria la força i seria com un home qualsevol. Dalila va fer que Samsó s’adormís, va teixir les set trenes junt amb l’ordit, les pitjà cap al bastidor i cridà: – Samsó, els filisteus són aquí! Ell es despertà i va arrencar el bastidor, el teler i l’ordit. Dalila li digué: – Com pots dir que m’estimes si no em confies el secret del teu cor? És la tercera vegada que et burles de mi i no em vols fer saber d’on et ve tanta força. Dalila es va fer tan pesada insistint un dia i un altre amb les seves preguntes, que Samsó, esgotat com per a morir-ne, li va obrir el cor dient: – No m’he tallat mai els cabells, perquè estic consagrat a Déu des d’abans del meu naixement. Si em tallaven els cabells, em mancaria la força i em tornaria feble, i seria com els altres homes. Llavors Dalila va comprendre que Samsó li havia confiat el seu secret i va fer venir els magistrats filisteus: – Pugeu, que ja m’ha revelat tot el seu secret. Ells hi anaren amb els diners a la mà. Dalila va fer que Samsó s’adormís sobre els seus genolls i cridà un home que li tallés les set trenes. Samsó començà d’afeblir-se i va perdre la força. Dalila cridà: – Samsó, els filisteus són aquí! Ell es despertà, pensant que se’n sortiria i se’n desfaria com les altres vegades, però no sabia que el Senyor s’havia allunyat d’ell.