Jutges 13:1-25
Jutges 13:1-25 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Els fills d’Israel van tornar a fer el mal als ulls del Senyor, i ell els va deixar a l’albir dels filisteus durant quaranta anys. Hi havia un home de Sorà, del clan dels danites, anomenat Manóah. La seva muller era estèril i no li havia donat fills. L’àngel del Senyor s’aparegué a la muller i li digué: “Tu ets estèril i mai no has pogut tenir fills, però concebràs i tindràs un fill. Ara, doncs, no beguis vi ni cap beguda fermentada i no mengis res d’impur, perquè concebràs i tindràs un fill. Sobre el seu cap no passarà mai la navalla, ja que el noi ha de ser consagrat a Déu com a nazireu des del si matern. Ell és qui començarà a salvar Israel del poder dels filisteus.” La muller va anar a contar-ho al seu marit i li digué: “M’ha vingut a veure un home de Déu, i el seu aspecte era com el d’un àngel de Déu, molt majes-tuós. No li he preguntat d’on venia ni com es deia, però m’ha dit: Concebràs i tindràs un fill. Ara, doncs, no beguis vi ni cap be-guda fermentada ni mengis res d’impur, perquè el noi ha de ser nazireu de Déu des del si matern fins al dia de la seva mort.” Llavors Manóah va pregar al Senyor i digué: “Escolta’m, Senyor; et prego que l’home de Déu que vas enviar torni a nosaltres a fi que ens indiqui què hem de fer amb el noi que ha de néixer.” El Senyor va escoltar la súplica de Manóah, i l’àngel de Déu va tornar a la muller mentre ella estava asseguda al camp; però Manóah, el seu marit, no era amb ella. De seguida la muller va córrer a avisar el seu marit i li digué: “Mira, se m’ha aparegut l’home que va venir a trobar-me l’altre dia.” Llavors Manóah es va alçar i va se-guir la seva muller, i en arribar on era l’home li preguntà: “Ets tu l’home que va parlar amb aquesta dona?” Va con-testar: “Jo mateix.” Manóah li digué: “Quan es complei-xi el que has dit, quina norma hem de seguir i què hem de fer amb el noi?” L’àngel del Senyor respongué a Ma-nóah: “Que la dona s’abstingui de tot allò que li vaig indicar: No menjarà res que provingui de la vinya, no beurà vi ni beguda fermentada i no menjarà res d’impur. Ha de guardar tot el que li he manat.” Llavors Manóah digué a l’àngel del Senyor: “Dispensa si et retenim, però és que volem preparar un cabrit per obse-quiar-te.” Però l’àngel del Senyor digué a Manóah: “Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor.” És que Manóah no sabia que era l’àngel del Senyor. Després Manóah va preguntar: “Quin nom tens, a fi que puguem hon-rar-te quan es compleixin les teves paraules?” Però l’àngel del Senyor li respongué: “No fa al cas preguntar pel meu nom, perquè és misteriós.” Llavors Manóah va agafar un cabrit del ramat amb l’ofrena vegetal i, damunt la roca, els oferí en holocaust al Senyor; i es produí un gran prodigi mentre Manóah i la seva muller s’ho miraven: mentre la flama s’enlairava cel amunt des de l’altar, també l’àngel del Senyor s’enlairava amb la flama, i en veure-ho Manóah i la seva muller es van prosternar fins a terra. L’àngel del Senyor ja no es va tornar a aparèixer a Manóah ni a la seva mu-ller; llavors Manóah va comprendre que era l’àngel del Senyor. I Manóah digué a la seva muller: “Segur que morirem, perquè hem vist Déu.” Però la seva muller li digué: “Si el Senyor hagués volgut matar-nos, no hauria acceptat de nosaltres l’holocaust i l’ofrena vegetal ni ens hauria mostrat totes aquestes coses, ni tampoc no ens hauria anunciat una cosa com aquesta.” Al seu temps, la dona va tenir el fill i li va posar el nom de Samsó. El noi va anar creixent i el Senyor el va beneir, i l’esperit del Senyor va començar a inspirar-lo a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.
Jutges 13:1-25 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Els israelites van tornar a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament, i el Senyor els va posar en mans dels filisteus durant quaranta anys. A Sorà hi havia un home de la tribu de Dan que es deia Manóah. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. L’àngel del Senyor es va aparèixer a aquella dona i li digué: – Tu ets estèril, encara no has infantat; però sàpigues que tindràs un fill. Des d’ara t’has d’abstenir de beure vi o altres begudes alcohòliques i de menjar res d’impur. Tindràs un fill que no es tallarà mai els cabells, perquè serà consagrat a Déu des d’abans de néixer. Ell començarà a salvar Israel del poder dels filisteus. La dona anà a explicar-ho al seu marit. Li digué: – Un home de Déu m’ha vingut a trobar. Pel seu aspecte tan majestuós, devia ser l’àngel de Déu. No li he preguntat d’on era, ni ell m’ha revelat el seu nom. Només m’ha dit: “Tindràs un fill i des d’ara no has de beure vi ni altres begudes alcohòliques, ni has de menjar res d’impur, perquè l’infant serà consagrat a Déu des d’abans de néixer fins al dia de la seva mort.” Llavors Manóah va fer aquesta pregària al Senyor: – Senyor, t’ho demano, fes que torni l’home de Déu que ens has enviat, perquè ens ensenyi què hem de fer amb el nen quan haurà nascut. Déu va escoltar la pregària de Manóah, i l’àngel del Senyor tornà a presentar-se a la dona mentre era al camp; el seu marit no era amb ella. De seguida la dona corregué a dir-ho al seu marit: – Se m’ha aparegut l’home que l’altre dia em va venir a trobar. Manóah va seguir la seva muller, va arribar on era aquell home i li preguntà: – Ets tu l’home que va parlar a la meva muller? Ell li va respondre: – Sí, sóc jo. Manóah va continuar: – Quan es compleixin les teves paraules, digues-me: com cal actuar amb aquest infant? Què cal fer? L’àngel del Senyor li va respondre: – Cal que la teva muller s’abstingui de tot el que li vaig dir: que no tasti el fruit de la vinya, que no begui vi ni altres begudes alcohòliques ni mengi res d’impur. Que observi tot el que li he manat. Manóah digué llavors a l’àngel del Senyor: – Et voldríem retenir. Deixa que et preparem un cabrit. L’àngel del Senyor replicà: – Encara que em retinguis, no tastaré el teu menjar. Però si vols oferir un holocaust, ofereix-lo al Senyor. Manóah no s’havia adonat encara que era l’àngel del Senyor. Llavors li preguntà: – Com et dius, perquè et puguem honorar quan es compleixin les teves paraules? L’àngel del Senyor li respongué: – Per què vols saber el meu nom? El meu nom és meravellós. Manóah va preparar el cabrit i l’ofrena, els col·locà sobre la roca i els oferí en holocaust al Senyor, que és meravellós en les seves obres. Manóah i la seva dona s’ho miraven, i llavors, quan les flames de l’holocaust pujaven des de l’altar cap al cel, també l’àngel del Senyor va pujar amunt, enmig de les flames de l’altar. En veure-ho, Manóah i la seva dona es van prosternar amb el front a terra. L’àngel del Senyor no es va aparèixer més a Manóah i a la seva muller, i Manóah va comprendre que era l’àngel del Senyor. Després digué a la seva dona: – Ben segur que morirem, perquè hem vist un ésser diví. Però ella respongué: – Si el Senyor hagués volgut que moríssim, no hauria acceptat el nostre holocaust i la nostra ofrena; tampoc no ens hauria fet veure res del que hem vist ni ens hauria comunicat tot això. La dona va tenir un fill i li va posar el nom de Samsó. L’infant es va fer gran i el Senyor el va beneir. L’esperit del Senyor començà a impulsar-lo, mentre es trobava a Mahané-Dan, entre Sorà i Eixtaol.