Jutges 11:1-33
Jutges 11:1-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Hi havia un galaadita, Jeftè, que era un guerrer valent, fill d’una prostituta. El seu pare era Galaad. L’esposa legítima d’aquest home li havia donat també altres fills. Quan aquests van ser grans, van treure de casa Jeftè, dient-li: – Tu no tindràs part en l’herència del nostre pare, perquè ets fill d’una altra dona. Jeftè va fugir lluny dels seus germans i se n’anà a viure al país de Tob. Al seu voltant es van agrupar alguns aventurers, que sortien amb ell a fer incursions. Al cap d’un quant temps, els ammonites van començar la guerra contra Israel. Quan la guerra començà, els ancians de Galaad anaren a cercar Jeftè al país de Tob i li digueren: – Vine, que seràs el nostre cabdill en la guerra contra els ammonites. Però Jeftè va contestar als ancians de Galaad: – ¿No sou vosaltres els qui em vau rebutjar i em vau treure de casa del meu pare? Per què em veniu a trobar, ara que esteu en perill? Els ancians li replicaren: – Ara venim a buscar-te per això: perquè vinguis a lluitar contra els ammonites i siguis el nostre cabdill, el de tota la gent de Galaad. Jeftè els digué: – Ja que em feu tornar per lluitar contra els ammonites, si el Senyor els posa a les meves mans, jo seré el vostre cabdill. Els ancians de Galaad van dir a Jeftè: – El Senyor serà testimoni entre tu i nosaltres si no fem el que tu dius. Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el proclamà cabdill i general seu. Al santuari de Mispè, a la presència del Senyor, Jeftè va ratificar el seu compromís. Jeftè envià missatgers al rei dels ammonites per dir-li: – Què t’he fet jo perquè vinguis contra mi a fer la guerra en el meu propi país? El rei dels ammonites va contestar als missatgers de Jeftè: – Quan Israel pujava d’Egipte es va apoderar del meu país, des de l’Arnon fins al Jaboc i fins al Jordà. Ara, doncs, torna’m a les bones aquest territori. Jeftè tornà a enviar missatgers al rei dels ammonites per dir-li: – Aquesta és la resposta de Jeftè: “Els israelites no s’han apoderat mai del país dels moabites ni del país dels ammonites. Quan Israel va pujar d’Egipte va marxar pel desert fins al Mar Roig i va ar-ribar fins a Cadeix. Des d’allà, Israel envià missatgers al rei d’Edom, pregant-li que els deixés passar pel seu territori. Però el rei d’Edom no els ho va permetre. Envià també missatgers al rei de Moab, però tampoc aquest no hi accedí. Israel, doncs, va romandre a Cadeix. Després va marxar pel desert, vorejant el país d’Edom i el país de Moab. Arribaren a la part oriental de Moab i acamparen més enllà de l’Arnon, sense entrar en territori moabita, ja que l’Arnon és la frontera de Moab. Israel va enviar missatgers a Sehon, rei dels amorreus, que regnava a Heixbon, pregant-li que els deixés passar pel seu territori, de camí cap al seu lloc de destí. Però Sehon no es fià de deixar passar Israel pel seu territori, sinó que reuní tot el seu exèrcit i acampà a Jahas, on combaté contra Israel. El Senyor, Déu d’Israel, va posar Sehon amb tot el seu exèrcit en poder dels israelites; ells els van derrotar i van prendre possessió d’aquell país habitat pels amorreus. Israel, doncs, prengué possessió de tot el territori dels amorreus des de l’Arnon fins al Jaboc i des del desert fins al Jordà. Doncs bé, després que el Senyor, Déu d’Israel, hagué desposseït els amorreus del seu territori per donar-lo al seu poble, ¿tu te’n voldries apoderar? ¿No tens ja el territori que t’ha donat el teu déu Quemoix? Nosaltres també tenim dret a posseir el territori que el Senyor, el nostre Déu, ens ha donat. Que potser et creus superior al rei moabita Balac, fill de Sipor? ¿És que ell va moure raons contra Israel i gosà fer-li la guerra? Ja fa tres-cents anys que Israel es va instal·lar a Heixbon i a Aroer i als pobles de la rodalia, com també a tots els pobles que voregen l’Arnon. Per què no els vau recuperar en aquell moment? Per part meva, jo no t’he ofès. Ets tu qui et portes malament amb mi, fent-me la guerra. Que el Senyor, ell que és jutge, judiqui avui entre els israelites i els ammonites!” Però el rei dels ammonites no va fer cas del missatge de Jeftè. Llavors l’esperit del Senyor es va apoderar de Jeftè. Jeftè va recórrer els territoris de Galaad i de Manassès, va passar per Mispè de Galaad, i des de Mispè de Galaad entrà al país dels ammonites. Jeftè havia fet al Senyor aquesta prometença: – Si em dónes la victòria contra els ammonites, el primer de casa meva que surti a rebre’m, quan jo torni victoriós de la guerra contra ells, serà per a tu, Senyor, i l’oferiré en holocaust. Jeftè va passar la frontera dels ammonites, els atacà, i el Senyor li va donar la victòria. Els derrotà des d’Aroer, i va conquerir vint poblacions fins a Minnit, i després arribà fins a Abel-Queramim. La derrota fou molt gran, i els ammonites van ser humiliats pels israelites.
Jutges 11:1-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jeftè, el galaadita, era un guer-rer valent, però era fill d’una ramera. El seu pare era Galaad. La muller de Galaad també li havia donat fills, i quan aquests van ser grans van fer fora Jeftè dient-li: “Tu no tindràs herència a casa del nostre pare, perquè ets fill d’una altra dona.” Jeftè va marxar lluny dels seus germans i es va establir a la regió de Tob. Allà se li van ajuntar uns homes miserables que sortien amb ell a fer de sal-tejadors. Succeí, al cap del temps, que els fills d’Ammon van començar una guerra contra Israel, i quan els ammonites van atacar Israel, els ancians de Galaad van anar a buscar Jeftè a la regió de Tob. I li digueren: “Vine, i seràs el nostre comandant en la guerra contra els fills d’Ammon.” Però Jeftè va replicar als ancians de Galaad: “¿No sou vosaltres els qui em vau avorrir i em vau expulsar de la casa del meu pare? A què ve, doncs, acudir a mi ara que esteu en perill?” Els ancians de Galaad digueren a Jef-tè: “Per això precisament venim a bus-car-te, perquè vinguis amb nosaltres a lluitar contra els fills d’Ammon i ens dirigeixis a tots els habitants de Galaad.” Jeftè el va respondre: “Si em feu tor-nar per lluitar contra els fills d’Ammon, i el Senyor els posa en poder meu, ¿seré jo el vostre comandant?” I els ancians digueren a Jeftè: “Que el Senyor faci de testimoni contra nosaltres si no complim el que ens demanes.” Jeftè, doncs, se’n va anar amb els ancians de Galaad, i el poble el va re-conèixer com a màxim dirigent. I Jeftè va repetir el seu compromís, davant el Senyor, a Mispà. Jeftè va enviar missatgers al rei dels fills d’Ammon per dir-li: “Què hi ha entre tu i jo, perquè vinguis a fer-me la guerra al meu territori?” El rei dels fills d’Ammon respongué al missatgers de Jeftè: “Perquè Israel, quan va pujar d’Egipte, es va apoderar del meu territori, des de l’Arnon fins al Jaboc i fins el Jordà; torna-me’l pacíficament.” Jeftè va tornar a enviar missatgers al rei dels fills d’Ammon per dir-li: “Això diu Jeftè: Israel no es va apoderar del país de Moab ni del país dels fills d’Ammon. Perquè, quan va sortir d’Egipte, Is-rael va caminar pel desert fins al Mar Roig i va arribar a Cadeix. Llavors Israel va enviar missatgers al rei d’Edom demanant-li: “Deixa’m pas-sar pel teu territori”, però el rei d’Edom no ho va permetre. Igual petició va tra-metre al rei de Moab, i aquest tampoc no ho va permetre. Llavors Israel es va quedar a Cadeix. Després s’endinsà al desert, rodejant el país d’Edom i el territori de Moab, va arribar a l’orient del país de Moab i va acampar a l’altre costat de l’Arnon, però no va entrar dins els límits de Moab, ja que l’Arnon era la frontera de Moab. Israel aleshores va enviar missatgers a Sehon, rei amorreu, que regnava a Heixbon, per dir-li: “Deixa’m passar pel teu territori, de pas cap al meu lloc.” Però Sehom, desconfiant d’Israel, no sols li va negar el pas pel seu territori, sinó que va reunir tota la seva tropa i va plantar el seu campament a Jahas; i va atacar Israel. Però el Senyor, el Déu d’Israel, va posar Sehon i tots els seus homes en mans dels israelites, que el van matar. Llavors Israel va ocupar tot el territori dels amorreus que habitaven aquella regió. Van conquerir tot el territori dels amorreus, des de l’Arnon al Jaboc i des del desert fins al Jordà. I ara que el Senyor, Déu d’Israel, ha expulsat els amorreus de davant del seu poble, tu te’n vols apoderar? ¿És que tu no t’apoderes d’allò que el teu déu Quemoix ha desposseït? Igualment, doncs, tot allò que el Senyor, el nostre Déu, ha desposseït davant nostre, nosaltres ho seguirem posseint. ¿És que creus que tu tens més drets que Balac, fill de Sipor, rei de Moab? ¿Ha discutit mai ell amb Israel o l’ha combatut? Per què durant aquests tres-cents anys que Israel ha viscut a Heixbon i les seves viles, a Aroer i les seves viles, i a totes les poblacions que hi ha a la riba de l’Arnon, no les heu reclamades en aquest temps? Jo no t’he fet cap mal. Ets tu qui em fas el greuge de venir a atacar-me. El Senyor, que és el Jutge, judicarà avui entre els fills d’Israel i els fills d’Am-mon!” Però el rei dels fills d’Ammon no va voler escoltar les paraules que Jeftè li havia tramès. Llavors l’esperit del Senyor vingué sobre Jeftè i ell va recórrer Galaad i Manassès, va passar a Mispà de Galaad, i de Mispà de Galaad va anar contra els fills d’Ammon. Jeftè havia fet aquesta promesa al Senyor: “Si poses totalment a les meves mans els fills d’Ammon, el primer que surti a rebre’m a les portes de casa meva, quan torni victoriós del combat amb el fills d’Ammon, serà per al Senyor, i l’oferiré en holo-caust.” Jeftè, doncs, va anar a combatre con-tra els fills d’Ammon, i el Senyor els va posar a les seves mans. Els va atacar des d’Aroer fins a Minnit, que són vint poblacions, i fins a Abel-Queramim, amb una gran desfeta; i els ammonites van quedar sotmesos als fills d’Israel.