Jutges 10:1-18
Jutges 10:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Després d’Abimèlec, vingué per salvar Israel Tolà, fill de Puà, fill de Dodó. Era de la tribu d’Issacar i vivia a Xamir, a les muntanyes d’Efraïm. Va ser jutge d’Israel durant vint-i-tres anys. Quan va morir, l’enterraren a Xamir. Després d’ell vingué Jaïr, de Galaad, que fou jutge d’Israel durant vint-i-dos anys. Va tenir trenta fills que muntaven trenta ases i eren senyors de trenta poblacions, a la regió de Galaad, que encara avui s’anomenen els Poblets de Jaïr. Quan Jaïr va morir, l’enterraren a Camon. Els israelites tornaren a ofendre el Senyor amb el seu mal comportament: adoraven els Baals i les Astartes, els déus dels arameus, els de Sidó, els de Moab, els dels ammonites i els dels filisteus. Havien abandonat el Senyor i ja no li donaven culte. Llavors el Senyor es va irritar contra Israel i els posà en mans dels filisteus i dels ammonites. Aquests, d’aleshores ençà i durant divuit anys, van maltractar durament els israelites que vivien a Galaad, a l’altra banda del Jordà, al país dels amorreus. Els ammonites van travessar el Jordà per combatre fins i tot contra les tribus de Judà i de Benjamí i contra la tribu d’Efraïm. Israel es trobava en una situació de gran perill. Aleshores els israelites van clamar al Senyor dient: – Hem pecat contra tu. Hem abandonat el nostre Déu per donar culte als Baals. Però el Senyor els respongué: – Quan els egipcis, els amorreus, els ammonites, els filisteus, els sidonis, els amalequites i els maonites us oprimien, vosaltres vau clamar i jo us vaig salvar de les seves mans. Però després m’heu abandonat a mi per adorar altres déus. Per això, no us tornaré pas a salvar! Aneu a suplicar els déus que heu escollit. Que us salvin ells, ara que us trobeu en perill. Però els israelites van insistir prop del Senyor: – És cert que hem pecat. Fes amb nosaltres el que et plagui. Però avui, t’ho demanem, salva’ns! Llavors van desfer-se dels déus estrangers i tornaren a adorar el Senyor, que no pogué suportar més el sofriment d’Israel. Els ammonites es van mobilitzar i anaren a acampar a Galaad. Els israelites també es van concentrar i acamparen a Mispà. Mentrestant, entre el poble, els principals de Galaad es deien: – Qui encapçalarà la lluita contra els ammonites? El faríem cap de tota la gent de Galaad.
Jutges 10:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després d’Abimèlec va sorgir, per salvar Israel, Tolà, fill de Puà, nét de Dodó, un home d’Issacar que habitava a Xamir, a la Muntanya d’Efraïm. Aquest, després de jutjar Israel durant vint-i-tres anys, va morir i el van enter-rar a Xamir. Després d’ell va sorgir Jaïr, el galaa-dita, que va jutjar Israel vint-i-dos anys. Tenia trenta fills que muntaven trenta pollins i posseïen trenta poblacions, que fins al dia d’avui s’anomenen les viles de Jaïr, situades a la regió de Galaad. Quan Jaïn va morir el van enterrar a Camon. Els fills d’Israel van tornar a fer el mal als ulls del Senyor, adorant els baals i les astartes, els déus de Síria, els de Sidó, els de Moab, el d’Ammon i els dels filisteus, abandonant el Senyor i negant-li el culte. Llavors la ira del Senyor es va encen-dre contra Israel i els va posar en mans dels filisteus i en mans del ammonites, els quals, des d’aquell any, van maltractar i van oprimir els fills d’Israel. Van ser divuit anys oprimint els fills d’Israel que vivien a l’altra banda del Jordà, en el territori de l’amorreu, a Galaad. A més, els fills d’Ammon van traves-sar el Jordà per lluitar també contra Judà, contra Benjamí i contra la família d’Efraïm, de manera que Israel estava en una greu situació. Aleshores els fills d’Israel van cla-mar al Senyor dient: “Hem pecat contra tu, perquè hem deixat el nostre Déu i hem adorat els baals!” El Senyor contestà als fills d’Israel: “Quan els egipcis, els amorreus, els am-monites, els filisteus, els sidonis, els amalequites i els mao-nites us oprimien, i vau clamar a mi, ¿no us vaig alliberar de les seves mans? Tot i això, vosaltres m’heu abandonat i heu anat a adorar déus estranys. Per tant, no us tornaré a salvar. Aneu a invocar els déus que us heu escollit; que us salvin en els vostres moments d’angoixa.” Però els fills d’Israel van respondre al Senyor: “És veritat que hem pecat. Fes amb nosaltres el que millor et sem-bli, però, t’ho preguem, allibera’ns.” Aleshores van treure els déus estran-gers que tenien entre ells i van donar culte al Senyor, que es commogué pro-fundament per la desgràcia d’Israel. Mentrestant, els fills d’Ammon ha-vien estat convocats i acamparen a Galaad. També els israelites es van reunir i van acampar a Mispà. El poble i els principals de Galaad es preguntaven entre ells: “Qui serà l’home que emprengui l’atac contra els am-monites? Ell comandarà tots els homes de Galaad.”