Isaïes 58:1-12
Isaïes 58:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
«Crida ben fort, no t’estiguis de cridar. Fes sentir com un corn la teva veu. Recorda al meu poble la seva infidelitat, al casal de Jacob els seus pecats. M’interroguen cada dia, volen saber per què em comporto així, com si fossin gent que obrés el bé i no s’apartés del que mana el seu Déu. Em reclamen que faci justícia, voldrien que els fes costat, i em diuen: “Per què no ens mires quan dejunem? Per què no fas cas de les nostres súpliques?” Doncs jo us responc: “Els dies de dejuni, mireu pel vostre interès i us mostreu encara més exigents amb els qui treballen per vosaltres. Passeu el dejuni entre plets i baralles, repartint amb malícia cops de puny. Dejunant d’aquesta manera, el vostre clam no pot arribar al cel. ¿Us penseu que jo tinc per un dejuni que un home faci súpliques tot el dia, abaixi el cap com un jonc, es vesteixi de sac negre i s’ajegui a la cendra? ¿D’això en dieu un dejuni, un dia agradable al Senyor? El dejuni que jo aprecio és aquest: allibera els qui han estat empresonats injustament, deslliga les corretges del jou, deixa lliures els oprimits i trosseja jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus. Llavors brillarà com l’alba la teva llum, i les teves ferides es clouran en un moment. Tindràs per avantguarda la teva bondat, i per rereguarda la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell mateix et respondrà; quan cridis auxili, ell et dirà: Aquí em tens! Si treus de casa teva tots els jous i no assenyales amb el dit per acusar, si dónes el teu pa als famolencs i satisfàs la fam dels indigents, llavors la teva llum s’alçarà en la foscor, el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam, et farà fort i vigorós i seràs com un hort amarat d’aigua, com una font que mai no s’estronca. Reconstruiràs les ruïnes antigues, consolidaràs els fonaments abandonats segles i segles. Et diran: Reconstructor de muralles, repoblador de ciutats.”»
Isaïes 58:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Clama fort i no t’aturis, alça la veu com una trompeta! De-nuncia al meu poble el seu delicte, i a la casa de Jacob els seus pecats! Cert que em busquen dia rere dia i es deleixen per conèixer els meus camins, com si fos un poble que practiqués la justícia i no oblidés la llei del seu Déu. Em demanen lleis justes, i els agrada estar prop de Déu, però diuen: “Com és que dejunem i tu no ho veus, que ens humiliem i tu no ho saps?” Mireu, el mateix dia que feu dejuni seguiu fent negocis, i exigiu als vostres mossos que facin més feina. A més, feu el dejuni entre discussions i baralles i donant cops de puny injus-tament. Deixeu de dejunar com ho feu avui, si voleu fer sentir la vostra veu a l’altura! ¿És així el dejuni que a mi em plau: un dia que l’home afligeixi la seva àni-ma, que inclini el cap com un jonc i amb el cilici s’ajegui a la cendra? ¿D’això en dieu dejuni i dia agradable al Senyor? ¿No serà més aviat, el dejuni que a mi em plau, desfer els lligams de maldat, deslligar les corretges del jou, deixar lliu-res els oprimits i trencar tots els jous? ¿No serà compartir el teu pa amb el famolenc i acollir a casa teva els pobres vagabunds? ¿No serà que quan vegis un que no té roba el vesteixis i que no et desentenguis del teu germà? Llavors sí que brillarà la teva llum com l’aurora, i la teva guarició vindrà de pressa; la teva justícia caminarà da-vant teu i et seguirà la glòria del Senyor. Llavors invocaràs el Senyor i ell t’es-coltarà; li demanaràs auxili i ell et dirà: “Sóc aquí.” Si apartes de tu tota mena de jou i deixes d’assenyalar amb el dit i no dius més infàmies, si et dónes tu mateix al famolenc i satisfàs l’ànima afligida, llavors la teva llum s’alçarà d’entre les tenebres, i la teva foscor serà com el migdia. El Senyor et guiarà sempre, en ter-renys secs saciarà la teva ànima i en-fortirà els teus ossos; esdevindràs com un jardí ben regat, com una deu d’aigua que mai no s’estronca. Els teus reedificaran les ruïnes an-tigues; tu edificaràs sobre els fonaments de segles passats i seràs anomenat repa-rador d’esberles, restaurador de carrers habitables.