Isaïes 40:21-31
Isaïes 40:21-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
¿Que no ho sabíeu? ¿No ho heu sentit mai? ¿No us ho havien dit des del principi? ¿No heu comprès la fundació del món? Ell seu sobre el cercle de la terra, els habitants de la qual són com llagostes. Ell estén el cel com un tendal, el des-plega com una tenda on habitar. Ell redueix els prínceps a la impo-tència i converteix els jutges de la terra en un no res; a penes són plantats, a penes són sembrats, a penes el seu tronc ha arrelat a la terra, que bufa sobre ells i s’asse-quen, i la ventada se’ls emporta com fullaraca. Amb qui, doncs, em voleu comparar perquè jo sigui com ell?, diu el Sant. Alceu els ulls al cel i mireu: Qui ha creat aquestes coses? Qui posa en marxa i recompta els seus exèrcits? Ell els cri-da tots pel seu nom. De la seva gran potència i del seu poder ningú no se n’amaga. Per què parles tu, Jacob, i et queixes tu, Israel, i dius: “El meu destí és ocult per al Senyor, el meu dret passa desa-percebut per al meu Déu?” ¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable. Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble. Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats, aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Isaïes 40:21-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
¿No ho sabeu, no ho heu sentit, no ha estat anunciat des del principi, no heu entès com se sosté la terra? És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar. Redueix a no res els amos del món, aniquila els poderosos de la terra: a penes els planten, a penes els sembren, a penes rebroten les soques tallades, que ell hi bufa al damunt i s’assequen, i la terbolina se’ls emporta com la palla. Diu el Déu sant: «A qui em compararíeu que fos com jo?» Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa sortir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seva força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap. Poble de Jacob, per què parleu així? Per què dieu, gent d’Israel, que el Senyor no veu la vostra sort, que el vostre Déu ignora la vostra causa? Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. Dóna noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles. Els joves es cansen i defalleixen, els millors guerrers ensopeguen i cauen; però els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir.