Isaïes 40:1-31
Isaïes 40:1-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu. Parleu al cor de Jerusalem i digueu-li ben alt que s’ha acabat la seva servi-tud, que la seva culpa és expiada, que de part del Senyor ha rebut el doble per tots els seus pecats. Una veu crida: “Prepareu en el desert el camí del Senyor, a l’estepa, una ruta dreta per al nostre Déu. Totes les valls seran terraplenades, i totes les muntanyes i els turons, abai-xats; el terreny escabrós serà anivellat, i les cingleres, aplanades. Llavors es manifestarà la glòria del Senyor i totes les criatures la veuran alhora, ja que el Senyor mateix ha parlat.” Una veu diu: “Pregona!” I una altra respon: “Què he de pregonar?” “Que tota criatura és herba, i tota la seva vigoria, com la flor del camp; l’herba s’asseca i la flor es marceix, quan l’alè del Senyor hi passa pel da-munt; ben cert que el poble és herba! L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu perdura per sempre. Puja a una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça amb força la teva veu, tu que portes bones noves a Jerusalem; crida sense por, digues a les ciutats de Judà: “Aquí teniu el vostre Déu!” Aquí ve el Senyor Etern amb poder, el seu braç ho domina tot. Porta amb ell la seva recompensa, i davant d’ell, la seva retribució. Com un pastor, pasturarà el seu ra-mat, aplegarà els anyells al seu braç, els portarà al pit, i tractarà les cries amb delicadesa.” Qui ha mesurat les aigües amb el palmell de la mà o ha pres la mida del cel a pams? Qui ha posat en una mesura tota la pols de la terra, o ha pesat les muntanyes amb la romana, o els turons amb les balances? Qui ha dirigit l’esperit del Senyor o, fent-li de conseller, l’ha instruït? A qui ha consultat que el pogués aconsellar i li mostrés el camí de la rec-titud, que li ensenyés la ciència o li indiqués el camí de la prudència? Mireu, les nacions són com una gota en un gibrell, i compten tant com una capa de pols sobre la balança. Vegeu que les illes no valen més que un gra de sorra. El Líban sencer no basta per a la foguera, ni té prou animals per a l’ho-locaust. Totes les nacions són no res davant d’ell; només són nul·litat i buidor. Amb qui, doncs, voleu comparar Déu i amb quina imatge el representa-ríeu? Un artesà fon l’estàtua, i un joier la recobreix d’or i li solda unes cadenes de plata. El qui vol tenir una talla tria una fusta que no es podreixi, i busca un artesà expert que li faci una estàtua que no trontolli. ¿Que no ho sabíeu? ¿No ho heu sentit mai? ¿No us ho havien dit des del principi? ¿No heu comprès la fundació del món? Ell seu sobre el cercle de la terra, els habitants de la qual són com llagostes. Ell estén el cel com un tendal, el des-plega com una tenda on habitar. Ell redueix els prínceps a la impo-tència i converteix els jutges de la terra en un no res; a penes són plantats, a penes són sembrats, a penes el seu tronc ha arrelat a la terra, que bufa sobre ells i s’asse-quen, i la ventada se’ls emporta com fullaraca. Amb qui, doncs, em voleu comparar perquè jo sigui com ell?, diu el Sant. Alceu els ulls al cel i mireu: Qui ha creat aquestes coses? Qui posa en marxa i recompta els seus exèrcits? Ell els cri-da tots pel seu nom. De la seva gran potència i del seu poder ningú no se n’amaga. Per què parles tu, Jacob, i et queixes tu, Israel, i dius: “El meu destí és ocult per al Senyor, el meu dret passa desa-percebut per al meu Déu?” ¿Que no ho sabeu? ¿No ho heu sentit mai? El Senyor és Déu etern, creador del món sencer; no es cansa ni es fatiga, la seva intel·ligència és insondable. Ell dóna força al qui està cansat, augmenta la vigoria del feble. Encara que els joves defalleixin i es cansin, i els escollits caiguin esgotats, aquells qui esperen en el Senyor re-novaran les seves forces, aixecaran el vol com les àguiles; correran i no es cansaran; caminaran i no es fatigaran.
Isaïes 40:1-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu al cor de Jerusalem i anuncieu-li que s’ha acabat la seva servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats.» Escolteu una veu que crida: «Prepareu en el desert el camí del Senyor, aplaneu en l’estepa una ruta al nostre Déu. S’alçaran les fondalades, s’abaixaran les muntanyes i els turons, el terreny escabrós serà una plana, i la serralada, una ampla vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor, i tothom veurà alhora que el Senyor mateix ha parlat.» Una veu diu: «Fes una crida!» I una altra respon: «Quina crida he de fer?» «Proclama que els homes són tots herba i que la seva bondat és com la flor dels camps: l’herba s’asseca i la flor es marceix així que bufa l’alè del Senyor. Ben cert, el poble és com l’herba! L’herba s’asseca i la flor es marceix, però la paraula del nostre Déu dura per sempre.» Puja en una muntanya ben alta, tu que portes bones noves a Sió; alça ben forta la veu, tu que portes bones noves a Jerusalem. Crida, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, amb la força del seu braç domina tota cosa. L’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus. Com un pastor ell pastura el seu ramat: l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, guia les ovelles que crien.» Qui ha mesurat les aigües amb la mà? Qui ha amidat el cel amb el palmell? Qui ha encabit en una mesura tota la pols de la terra? Qui ha pesat amb les balances les muntanyes i els turons? Qui pot abastar l’esperit del Senyor? Qui podrà suggerir-li bons consells? De qui necessita parers per a saber si obra amb encert? Qui li pot ensenyar el coneixement? Qui li mostrarà el camí de la intel·ligència? Les nacions són com una gota que s’escorre d’un poal, valen tant com grans de pols a la balança. Els qui viuen lluny, a les illes, no pesen més que un tel. Amb tot el Líban no en té prou per a fer foc, ni els seus animals li bastarien per a un holocaust. Davant d’ell els pobles són no res, no compten més que el caos o la buidor. Amb qui voleu comparar Déu? Quina imatge se li pot assemblar? Un ídol? L’ha fos un artesà, un orfebre el recobreix d’or i l’adorna amb filigranes de plata. El qui no és prou ric per a despeses com aquesta, en té prou d’escollir un tronc que no es podreixi i cercar un bon escultor que li faci un ídol que s’aguanti. ¿No ho sabeu, no ho heu sentit, no ha estat anunciat des del principi, no heu entès com se sosté la terra? És gràcies al qui té el tron sobre la volta del cel. Els homes, des d’allí, semblen formigues. Ell ha estès el cel com tela fina, l’ha desplegat com una tenda on habitar. Redueix a no res els amos del món, aniquila els poderosos de la terra: a penes els planten, a penes els sembren, a penes rebroten les soques tallades, que ell hi bufa al damunt i s’assequen, i la terbolina se’ls emporta com la palla. Diu el Déu sant: «A qui em compararíeu que fos com jo?» Alceu els ulls al cel i mireu qui ha creat l’estol dels astres, qui els fa sortir, d’un a un, i els crida cada un pel seu nom. És tan gran la seva força i ferm el seu poder, que mai no en falta cap. Poble de Jacob, per què parleu així? Per què dieu, gent d’Israel, que el Senyor no veu la vostra sort, que el vostre Déu ignora la vostra causa? Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència. Dóna noves forces als cansats, enrobusteix els qui són febles. Els joves es cansen i defalleixen, els millors guerrers ensopeguen i cauen; però els qui confien en el Senyor recobren les forces, alcen el vol com les àguiles, caminen sense cansar-se, corren sense defallir.