Isaïes 25:1-9
Isaïes 25:1-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes! Has convertit la ciutat en un munt de runes, i la ciutat fortificada, en una ruïna, perquè la ciutadella dels insolents deixi de ser ciutat i mai més no sigui reconstruïda. Per això et glorificarà un poble po-derós, et temeran les ciutat de les nacions despòtiques. Perquè tu has estat refugi per al pobre, fortalesa per al desvalgut, refugi contra la tempesta, una ombra contra la calor, quan la fúria dels tirans era com la turmenta contra la paret, com la xardor en terra àrida. Repri-meixes l’avalot dels insolents, com fa amb la calor l’ombra d’un núvol; així és humiliat el cant triomfal dels tirans. Dalt d’aquesta muntanya, el Senyor Totpoderós prepararà, per a totes les nacions, un banquet de carns fresques, un convit de bons vins: menjars sucosos i tendres, vins purs i escollits. En aquesta muntanya arrencarà el vel de dol que cobreix tots els pobles i el sudari que amortalla totes les nacions. Destruirà per sempre més la mort; el Senyor Etern eixugarà les llàgrimes de tots els rostres i traurà de damunt de tota la terra l’oprobi del seu poble. És el Senyor qui ho ha dit. I aquell dia diran: “Mireu, aquest és el nostre Déu; hem esperat en ell i ens ha salvat. Aquest és el Senyor, en ell hem esperat: exultem i alegrem-nos per la seva salvació!”
Isaïes 25:1-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Senyor, tu ets el meu Déu. i proclamaré el teu nom: has dut a terme plans admirables, ferms i segurs, decidits fa molt de temps. De la gran ciutat, n’has fet un enderroc, de la muralla inexpugnable, una ruïna. La fortalesa estrangera ja no és ciutat, i mai més no serà reconstruïda. Per això un poble fort reconeix la teva glòria, et tem la capital dels pobles tirans, perquè has estat el refugi dels febles, el refugi dels pobres en l’infortuni, l’aixopluc en els aiguats, l’ombra enmig de la calor. La fúria dels tirans és com l’embat de la tempesta contra una muralla, com l’ardor del sol contra una terra eixarreïda. Però tu ofegues l’avalot dels estrangers, com l’ombra d’un núvol ofega el sol ardent. Els cants triomfals dels tirans emmudiran. En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers oferirà a tots els pobles un banquet de plats gustosos i de vins selectes: de plats gustosos i suculents, de vins selectes i clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort. El Senyor Déu eixugarà totes les llàgrimes i esborrarà arreu de la terra la humiliació del seu poble. El Senyor mateix ho afirma. Aquell dia diran: «Aquí teniu el vostre Déu! Havíem posat en ell l’esperança i ens ha alliberat. És el Senyor, en qui teníem posada l’esperança! Alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat.»