Hebreus 8:1-7
Hebreus 8:1-7 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El punt central de la nostra exposició és que tenim un gran sacerdot que s’ha assegut en el cel, a la dreta del tron de la majestat divina; ell és el ministre que oficia en el santuari, en el veritable tabernacle, aquell que no van erigir els homes, sinó Déu mateix. Tot gran sacerdot està destinat a oferir dons i sacrificis; per això també calia que aquest gran sacerdot tingués alguna cosa per oferir. De fet, si ell estigués a la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè aquí ja hi ha els qui presenten les ofrenes prescrites per la Llei. Ara bé, aquests sacerdots celebren un culte que és tan sols imitació i ombra de les realitats celestials. Així ho trobem en l’oracle diví manifestat a Moisès quan anava a construir el tabernacle, i que diu: Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostro aquí a la muntanya . En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon d’oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d’una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors. Si la primera aliança hagués estat irreprensible, no hauria calgut establir-ne per una segona.
Hebreus 8:1-7 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El punt central del que hem dit fins ara és que tenim un pontífex tan eminent que s’ha assegut a la dreta del tron de la Majestat en el cel, ministre del santuari i del veritable tabernacle, erigit pel Senyor i no pas per cap home. Perquè tot pontífex és constituït amb la funció d’oferir dons i sacrificis; per tant, cal que tingui també ell alguna cosa per oferir. Ara bé, si estigués aquí a la terra, ni tan sols seria sacerdot, perquè ja hi ha els qui ofereixen els dons prescrits per la Llei, els quals donen un culte figurat, una ombra de les realitats celestials, d’acord amb la revelació que va rebre Moisès, quan es disposava a construir el tabernacle: “Mira” –li diu–, “fes-ho tot se-guint el model que se t’ha mostrat a la muntanya.” D’aquí que a ell li hagi correspost un ministeri més excels, perquè és mit-jancer d’una aliança molt millor, fonamentada sobre promeses de més valor. Si aquella primera aliança no hagués tingut cap falla, no s’hauria buscat lloc per a una segona.