Hebreus 7:11-28
Hebreus 7:11-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Ara bé, si s’hagués aconseguit la perfecció a través del sacerdoci levític, atès que en ell descansa la transmissió de la Llei al poble, ¿quina falta feia que sorgís un altre sacerdot “a la manera de Melquisedec”, en comptes de ser nome-nat “a la manera” d’Aaron? Perquè, modificant el sacerdoci, en resulta forçosament la modificació de la Llei. Doncs bé, aquell a qui es refereix el text pertany a una tribu diferent, ningú de la qual no ha servit mai a l’altar; és ben sabut que el nostre Senyor ha sortit de Judà, i Moisès no va relacionar mai aquesta tribu amb el sacerdoci. I això encara és més evident si, a semblança de Melquisedec, sorgeix un altre sacerdot que no ha vingut a ser-ho per dret de successió humana, sinó per la força d’una vida indestructible. De fet, es troba registrat categòricament: “Tu ets sacerdot per sempre, a la manera de Melquisedec.” D’aquesta forma, doncs, queda abo-lida la disposició precedent per incapa-citat i ineficàcia, vist que la Llei no va aconseguir perfeccionar res, i, d’altra banda, intro-dueix una esperança més ferma, per mitjà de la qual ens apropem a Déu. I com que en aquest cas no hi mancava el jurament, –tot al contrari d’aquells qui esdevingueren sacerdots sense la garantia del jurament–, a quest, ho ha esdevingut amb el jurament d’aquell qui li diu: “El Senyor ho ha jurat, i no se’n desdirà: Tu ets sacerdot per sempre”–, per consegüent, Jesús ha esdevingut fiador d’una aliança millor. A més, d’aquells sacerdots n’hi va haver moltíssims, ja que la mort els im-pedia de perdurar; aquest, en canvi, com que viu per sempre, té un sacerdoci permanent. D’on se segueix que també pot salvar definitivament tots els qui per mitjà d’ell s’acosten a Déu, ja que viu interce-dint sempre a favor d’ells. Aquest és, certament, el pontífex que ens convenia: sant, innocent, pur, sepa-rat dels pecadors i enlairat més amunt dels cels; i aquest no té necessitat d’oferir sa-crificis periòdicament –com fan els grans sacerdots, primer pels seus propis pecats i després pels del poble–, perquè això ho va fer d’una vegada per sempre en oferir-se ell mateix. Perquè mentre la Llei estableix com a pontífexs homes febles, la Paraula del jurament, posterior a la Llei, estableix un Fill perfectíssim per sempre més.
Hebreus 7:11-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
La legislació del poble d’Israel es basava en el sacerdoci levític. Però si aquest hagués portat a la plenitud, per què calia encara establir un altre sacerdot segons l’ordre de Melquisedec , com diu l’Escriptura, en comptes de designar-ne un segons l’ordre d’Aaron? De fet, un canvi de sacerdoci comporta necessàriament un canvi de llei. Jesús, a qui es refereixen aquelles paraules de l’Escriptura, era d’una altra tribu, i cap dels seus membres no ha servit mai l’altar. És sabut, efectivament, que nostre Senyor ha sortit de la tribu de Judà, a la qual Moisès no atribuí cap funció sacerdotal. Tot això és encara més clar si tenim present que aquest altre gran sacerdot ha estat establert a imatge de Melquisedec i que ha arribat al sacerdoci no en virtut d’una llei de descendència humana sinó pel poder d’una vida indestructible. Així ho afirma el testimoni de l’Escriptura: Ets sacerdot per sempre segons l’ordre Melquisedec . En conseqüència, d’una banda, queda abolida la legislació anterior per deficient i inútil, ja que la Llei no ha portat res a la plenitud; d’altra banda, és introduïda una esperança millor per la qual ens acostem a Déu. Tot això no s’ha pas realitzat sense jurament. Perquè, mentre que aquells sacerdots eren instituïts sense cap jurament, Jesús ho ha estat amb el jurament d’aquell qui li va dir: El Senyor no es desdiu del que jurà: Ets sacerdot per sempre . Per tant, ara Jesús garanteix una aliança millor. A més, els qui eren instituïts sacerdots van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions; però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci. Per això té el poder de salvar definitivament els qui per ell s’acosten a Déu, ja que viu per sempre intercedint a favor d’ells. Aquest és realment el gran sacerdot que ens calia: sant i innocent, sense taca ni complicitat amb els pecadors, enaltit més amunt dels cels. Ell no necessita, com els altres grans sacerdots, oferir sacrificis cada dia, primer pels propis pecats, després pels pecats del poble: això ho va fer una vegada per sempre, oferint-se ell mateix. La Llei destina a ser grans sacerdots uns homes plens de febleses, però la paraula del jurament que substitueix la Llei fa gran sacerdot el Fill, que ha arribat a la plenitud per sempre.