Hebreus 4:1-13
Hebreus 4:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Anem amb compte, doncs, no si-gui que tot i que encara és vigent la promesa d’entrar al seu repòs, algun de vosaltres es trobi que ha fet tard. De fet, també se’ns ha anunciat la Bona Nova igual que a aquells, però a ells la paraula de la predicació no els va servir de res, perquè no es van unir per la fe als qui l’havien escoltada. Hi entrem, doncs, al repòs, els qui hem cregut, tal com ell ha dit: “Com vaig jurar en la meva indig-nació: No entraran al meu repòs”, tot i que les obres de la creació del món ja eren acabades. Perquè en algun lloc ha dit, parlant del dia setè: “I al setè dia, Déu va reposar de totes les seves obres.” Però allà mateix torna a dir: “No entraran al meu repòs.” Així doncs, com que en resten alguns per entrar en aquest lloc, i els primers que van rebre la Bona Nova no van entrar-hi a causa de la desobediència, torna a fixar un altre dia, l’“avui” esmentat abans, quan, molt temps després, en paraules de David diu: “Si avui sentiu la seva veu, no tanqueu els vostres cors.” Evidentment, si Josuè els hagués do-nat el repòs, després d’això no parlaria d’un altre dia. Per tant, falta encara un temps de re-pòs per al poble de Déu, perquè el qui ha entrat ja al seu repòs, també ell ha reposat de les pròpies obres, com Déu de les seves. Esforcem-nos, doncs, per entrar en aquell repòs, de manera que ningú no caigui en la mateixa classe de desobe-diència. Certament, la Paraula de Déu és vivent i molt efectiva, és més tallant que qualsevol espasa de dos talls, i penetra fins a on s’ajunten l’ànima i l’esperit, fins a les articulacions i el moll dels ossos; és capaç de discernir els pensaments i les intencions del cor. I no hi ha cap criatura encoberta davant d’ell, sinó que tot es presenta nu i destapat als ulls d’aquell a qui n’hau-rem de donar compte.
Hebreus 4:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
La promesa d’entrar al lloc de repòs es manté; però no visquem refiats, no fos cas que algú de vosaltres es trobés que ha perdut l’ocasió d’entrar-hi. En efecte, nosaltres hem rebut l’anunci de l’evangeli igual com ells, però a ells la Paraula que escoltaven no els va servir de res, perquè no es van adherir per la fe a allò que escoltaven. Tan sols els qui hem cregut entrem al lloc de repòs, segons allò que ha estat dit: Llavors, indignat, vaig jurar: «No entraran al meu lloc de repòs.» I és cert que Déu havia realitzat les seves obres des del moment de la creació del món, ja que, parlant del dia setè, l’Escriptura diu: Déu, el setè dia, reposà de totes les seves obres . Però en aquell text torna a dir: No entraran al meu lloc de repòs . És clar, doncs, que alguns tenen reservat d’entrar-hi. Però, ja que els primers a rebre l’anunci de l’evangeli no hi van entrar per la seva desobediència, Déu torna a fixar un dia, aquell «avui», quan, molt de temps més tard, diu per boca de David allò que hem citat: Avui, quan escolteu la seva veu, no enduriu els cors . De fet, si Josuè els hagués deixat en el lloc de repòs, ja no hi hauria motius per a parlar d’un altre dia. Això vol dir que encara hi ha reservat un lloc de descans per al poble de Déu. Només aquell qui ha entrat al seu lloc de repòs descansa ara ja de les seves obres, tal com Déu descansa de les seves. Per tant, afanyem-nos a entrar en aquell lloc de repòs, perquè ningú no caigui arrossegat pel mateix exemple de desobediència. La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos; discerneix les intencions i els pensaments del cor. En tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament: tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui hem de donar comptes.