Hebreus 10:19-39

Comparteix

Hebreus 10:19-39 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Tenim doncs, germans, lliure entrada al santuari per la sang de Jesús, que ell va inaugurar per nosaltres com un camí nou i vivent a través de la cortina, que és la seva carn, i tenim un gran sacerdot sobre la casa de Déu. Per tant, acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura; mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa, i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres, no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta. Perquè si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats, sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels. Si algú viola la Llei de Moisès és condemnat a mort sense compassió, basant-se en dos o tres testimonis. Penseu com de pitjor no serà el càstig que mereixerà aquell qui hagi trepitjat el Fill de Déu i hagi tingut per immunda la sang de l’aliança amb què fou santificat, i hagi ultratjat l’Esperit de la gràcia. Sabem qui és aquell qui ha dit: “A mi em correspon castigar, jo donaré la paga merescuda”, i també: “El Senyor jutjarà el seu poble.” És una cosa terrible anar a parar a les mans del Déu vivent! Recordeu aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum de la fe i ja vau haver de sostenir grans lluites i sofriments: els uns exposats públicament a l’es-carni i als maltractes, i els altres solida-ritzant-se amb els qui eren maltractats. Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la con-fiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable. Així que no perdeu la vostra confian-ça, perquè comporta una gran recom-pensa. Penseu que us caldrà ser constants en el compliment de la voluntat de Déu, per a obtenir la promesa. Ja que: “D’aquí a un moment, un moment només, i el qui ha de venir arribarà sense tardança. El meu just viurà per la fe; però si es fa enrere, no s’hi com-plaurà pas la meva ànima.” Nosaltres, però, no som dels qui es fan enrere cap a la perdició, sinó homes de fe que conserven la vida.

Hebreus 10:19-39 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Per tant, germans, tenim plena llibertat d’entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús; ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat. En ell tenim un gran sacerdot posat al capdavant de la casa de Déu. Acostem-nos-hi amb cor sincer i fe plena, ja que el nostre cos ha estat rentat amb aigua que purifica, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem indefectible l’esperança que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses. Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l’amor fratern i a les bones obres. No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s’acosta el darrer dia. Perquè, si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntàriament, ja no ens queda cap sacrifici que expiï els pecats, sinó tan sols l’espera terrible del judici i el foc ardent que consumirà els adversaris. Quan algú viola la Llei de Moisès, ha de ser condemnat a mort sense pietat, per la paraula de dos o tres testimonis; penseu, doncs, de quin gravíssim càstig es farà mereixedor el qui haurà trepitjat el Fill de Déu, haurà profanat la sang de l’aliança que l’havia santificat i haurà ultratjat l’Esperit de la gràcia. Prou coneixem el qui ha dit: A mi em toca de passar comptes: jo donaré la paga . I encara: El Senyor judicarà el seu poble . És terrible caure en mans del Déu viu! Recordeu-vos d’aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum i ja vau sostenir un combat fort i dolorós; els uns us convertíreu en espectacle per a la gent quan sofríreu oprobis i persecucions, els altres us vau fer solidaris dels qui eren tractats així. Vau compartir els sofriments dels presos i vau acceptar amb goig que us espoliessin dels vostres béns, sabent que posseïu altres béns millors, que duren per sempre. Per tant, no perdeu la vostra valentia, ja que per ella rebreu una gran recompensa. Us cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promès. Perquè d’aquí a un moment, tan sols un moment, vindrà el qui ha de venir, no tardarà . El meu just viurà per la fe, però si es fa enrere no m’hi complauré . Nosaltres no som dels qui es fan enrere i es perden, sinó dels qui creuen i se salven.