Hebreus 10:1-39

Comparteix

Hebreus 10:1-39 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

La Llei de Moisès conté tan sols una ombra dels béns que havien de venir i no la realitat mateixa. Per això és del tot incapaç de portar a la plenitud els qui participen cada any en els mateixos sacrificis oferts una vegada i una altra. De fet, si els qui tributen aquest culte haguessin estat purificats d’una vegada per sempre i ja no haguessin tingut consciència de ser pecadors, haurien deixat d’oferir aquells sacrificis. Però els sacrificis els tornen a recordar cada any que són pecadors. En efecte, és impossible que la sang dels vedells i dels bocs esborri els pecats. Per això, quan entra al món, Crist diu: No has volgut sacrificis ni oblacions, però m’has format un cos; no t’has complagut en holocaustos ni en sacrificis pel pecat . Per això t’he dit: Aquí em tens. En el llibre hi ha escrit de mi que vull fer, Déu meu, la teva voluntat . Primer diu: De sacrificis i oblacions i holocaustos i sacrificis pel pecat, no n’has volgut ni t’hi has complagut ; encara que totes aquestes ofrenes són precisament les que prescriu la Llei de Moisès. Però després afegeix: Aquí em tens; vull fer la teva voluntat . Suprimeix, doncs, el que deia primer i ho substitueix pel que diu després. I precisament perquè ell ha complert la voluntat de Déu, nosaltres hem estat santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre. Tot sacerdot oficia diàriament i ofereix moltes vegades els mateixos sacrificis, que són completament incapaços d’esborrar els pecats. Però Jesucrist, després d’oferir un únic sacrifici pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, i mentrestant espera que els enemics siguin posats com a escambell dels seus peus . Amb una sola oblació, ha portat per sempre a la plenitud els qui ara són santificats. Fins i tot l’Esperit Sant ens en dóna testimoni. Primer diu: Aquesta és l’aliança que jo pactaré amb ells després d’aquells dies. Ho diu el Senyor: Posaré les meves lleis en el seu cor, les escriuré en el seu interior . I afegeix: No em recordaré més dels seus pecats ni de les seves culpes. Quan el perdó ha estat concedit, ja no cal cap ofrena pel pecat. Per tant, germans, tenim plena llibertat d’entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús; ell ha inaugurat per a nosaltres un camí nou i viu, que passa a través de la cortina del lloc santíssim, és a dir, a través de la seva humanitat. En ell tenim un gran sacerdot posat al capdavant de la casa de Déu. Acostem-nos-hi amb cor sincer i fe plena, ja que el nostre cos ha estat rentat amb aigua que purifica, i els nostres cors, netejats de tota consciència de culpa. Mantinguem indefectible l’esperança que professem: Déu compleix fidelment les seves promeses. Vetllem els uns pels altres per animar-nos a l’amor fratern i a les bones obres. No deixem d’assistir a les reunions comunitàries, com alguns han pres per costum; més aviat exhortem-nos els uns als altres. I més ara, que veieu que s’acosta el darrer dia. Perquè, si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat pequem voluntàriament, ja no ens queda cap sacrifici que expiï els pecats, sinó tan sols l’espera terrible del judici i el foc ardent que consumirà els adversaris. Quan algú viola la Llei de Moisès, ha de ser condemnat a mort sense pietat, per la paraula de dos o tres testimonis; penseu, doncs, de quin gravíssim càstig es farà mereixedor el qui haurà trepitjat el Fill de Déu, haurà profanat la sang de l’aliança que l’havia santificat i haurà ultratjat l’Esperit de la gràcia. Prou coneixem el qui ha dit: A mi em toca de passar comptes: jo donaré la paga . I encara: El Senyor judicarà el seu poble . És terrible caure en mans del Déu viu! Recordeu-vos d’aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum i ja vau sostenir un combat fort i dolorós; els uns us convertíreu en espectacle per a la gent quan sofríreu oprobis i persecucions, els altres us vau fer solidaris dels qui eren tractats així. Vau compartir els sofriments dels presos i vau acceptar amb goig que us espoliessin dels vostres béns, sabent que posseïu altres béns millors, que duren per sempre. Per tant, no perdeu la vostra valentia, ja que per ella rebreu una gran recompensa. Us cal molta constància per a complir la voluntat de Déu i obtenir així el que ell ha promès. Perquè d’aquí a un moment, tan sols un moment, vindrà el qui ha de venir, no tardarà . El meu just viurà per la fe, però si es fa enrere no m’hi complauré . Nosaltres no som dels qui es fan enrere i es perden, sinó dels qui creuen i se salven.

Hebreus 10:1-39 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Perquè la Llei, contenint solament una ombra dels béns de-finitius, i no pas la pròpia manifestació de la realitat, no pot mai perfeccionar els qui, repetidament, any rere any, s’acosten a oferir els mateixos sacrificis. Altrament, els qui donen aquest culte, un cop serien purificats i ja sense recan-ça pel pecat, ¿no haurien deixat ja d’o-ferir-los? En canvi, amb aquests sacrificis els pecats són rememorats cada any, perquè és del tot impossible que la sang de toros i de bocs pugui treure els pecats. Per això en entrar al món diu: “No vols sacrificis ni ofrenes, però m’has format un cos; no et plauen holocaustos ni expiacions pel pecat. Aleshores he dit: Mira, sóc aquí –com hi ha escrit de mi en el començ del llibre–, per complir, oh Déu, la teva voluntat.” Primer ha dit: ni sacrificis ni ofrenes, ni holocaustos ni expiacions pel pecat, ni els vols ni et plauen, que són precisament les ofrenes que la Llei mana. Després afegeix: Mira, sóc aquí per complir la teva voluntat. Aboleix tot el que ha dit primer per establir allò que diu en segon lloc. I és en virtut d’aquesta voluntat que som santificats mitjançant l’ofrena del cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre. I mentre que tot sacerdot va oficiant dempeus cada dia el seu ministeri i ofe-reix repetidament uns sacrificis iguals, que mai no poden treure els pecats, ell, en canvi, després d’oferir un sa-crifici definitiu pels pecats, s’ha assegut per sempre a la dreta de Déu, i espera des d’ara que els seus ene-mics siguin posats per escambell dels seus peus. Perquè només amb una sola ofrena ha deixat, per sempre més, perfectament conclusa la seva obra en aquells qui va santificant. També l’Esperit Sant ens ho certifi-ca, després d’haver dit: “Aquesta és l’aliança que consuma-ré amb ells després d’aquells dies, diu el Senyor: Posaré les meves lleis en els seus cors i les gravaré en el seu enteniment, i no em recordaré mai més dels seus pecats ni de les seves iniquitats.” Ara bé, quan tot això és perdonat, ja no cal cap més ofrena pel pecat. Tenim doncs, germans, lliure entrada al santuari per la sang de Jesús, que ell va inaugurar per nosaltres com un camí nou i vivent a través de la cortina, que és la seva carn, i tenim un gran sacerdot sobre la casa de Déu. Per tant, acostem-nos amb cor sincer i fe segura, purificats íntimament de mala consciència i rentats exteriorment amb aigua pura; mantinguem ferma l’esperança que professem, ja que és fidel aquell qui va fer la promesa, i procurem d’estimular-nos mútuament a l’amor i a les bones obres, no deixant d’assistir a les vostres reunions, com alguns han pres per cos-tum, sinó animeu-vos, majorment ara que veieu que el dia s’acosta. Perquè si després d’haver rebut el ple coneixement de la veritat volem seguir pecant, ja no queda sacrifici pels pecats, sinó una espantosa perspectiva de judici i l’ardència d’un foc a punt de devorar els rebels. Si algú viola la Llei de Moisès és condemnat a mort sense compassió, basant-se en dos o tres testimonis. Penseu com de pitjor no serà el càstig que mereixerà aquell qui hagi trepitjat el Fill de Déu i hagi tingut per immunda la sang de l’aliança amb què fou santificat, i hagi ultratjat l’Esperit de la gràcia. Sabem qui és aquell qui ha dit: “A mi em correspon castigar, jo donaré la paga merescuda”, i també: “El Senyor jutjarà el seu poble.” És una cosa terrible anar a parar a les mans del Déu vivent! Recordeu aquells primers temps, quan tot just havíeu rebut la llum de la fe i ja vau haver de sostenir grans lluites i sofriments: els uns exposats públicament a l’es-carni i als maltractes, i els altres solida-ritzant-se amb els qui eren maltractats. Perquè vau compartir les adversitats dels empresonats i vau acceptar la con-fiscació dels vostres béns amb goig, convençuts que teniu un patrimoni millor i perdurable. Així que no perdeu la vostra confian-ça, perquè comporta una gran recom-pensa. Penseu que us caldrà ser constants en el compliment de la voluntat de Déu, per a obtenir la promesa. Ja que: “D’aquí a un moment, un moment només, i el qui ha de venir arribarà sense tardança. El meu just viurà per la fe; però si es fa enrere, no s’hi com-plaurà pas la meva ànima.” Nosaltres, però, no som dels qui es fan enrere cap a la perdició, sinó homes de fe que conserven la vida.