Habacuc 2:5-14
Habacuc 2:5-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Encara que presumeixen de ser uns traïdors, no es mantindran aquests homes orgullosos. Obren la gola com l’obre el país dels morts, i, com la mort, no diuen mai prou. Arrepleguen totes les nacions, sotmeten tots els pobles. Però tots els pobles els dedicaran una cançó, amb burles i sàtires. Diran: »“Ai dels qui acumulen béns que no són seus i s’enriqueixen amb penyores dels altres! Fins quan obrareu així? S’alçaran de sobte els vostres creditors, es desvetllaran per sacsejar-vos, i us convertireu en el seu botí. Vosaltres espoliàveu moltes nacions, però ara us espoliaran tots els altres pobles com a assassins i tirans de la terra, de les ciutats i dels seus habitants. »Ai dels qui s’omplen la casa del producte d’estafes i posen el niu a les altures per esquivar l’urpa de l’infortuni! Heu planejat la vergonya de casa vostra: destruint tants pobles, atempteu contra la vostra vida. Cridaran les pedres de les parets, i les bigues respondran des dels sostres. »Ai dels qui edifiquen amb sang una ciutat i la fonamenten sobre la injustícia! ¿No és, tot això, obra del Senyor de l’univers? El treball dels pobles ha acabat al foc: les nacions s’han cansat en va. El país s’omplirà del coneixement de la glòria del Senyor, com l’aigua inunda la conca del mar.
Habacuc 2:5-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Així com el vi traïdor, així serà l’home superb, incansable, que eixampla la go-la com el sepulcre i com la mort és insaciable, que s’apodera de totes les nacions i sotmet tots els pobles. Però tots aquests entonaran cançone-tes contra ell, amb sàtires i burles, i diran: Ai del qui acapara el que no és seu! Fins quan seguirà carregant-se de deutes? “¿No es llançaran de sobte damunt teu els creditors? ¿No es desvetllaran els teus rosegadors i esdevindràs la seva presa? Ja que tu has saquejat moltes nacions, també et saquejaran tots els pobles que queden, per causa de la sang humana i per l’espoliació de la terra, de la ciutat i de tots els seus habitants. Ai del qui omple la seva casa de guanys injustos, procurant posar ben alt el seu niu per lliurar-se de les urpes de la dissort! Has forjat la desgràcia per a la teva pròpia casa, destruint tants de pobles i pecant contra la teva pròpia ànima. Perquè la pedra clama des de la paret, i la biga respon des de l’empostissat. Ai del qui edifica una ciutat amb sang humana i fonamenta la vila sobre la iniquitat! ¿No ve de part del Senyor Totpode-rós, que els pobles es fatiguin per a acabar al foc i les nacions es cansin en va? Però la terra serà plena del coneixement de la glòria del Senyor, com les aigües cobreixen la mar.