Habacuc 2:15-20
Habacuc 2:15-20 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
»Ai dels qui fan beure als seus companys barreges fortes fins a embriagar-los per veure’ls despullats! Us heu cobert d’infàmia i no de glòria: beveu també vosaltres fins que ensenyeu el prepuci! El Senyor us passarà la copa, i la infàmia cobrirà la vostra glòria. Us caurà al damunt la violència que el Líban ha sofert: els animals que en van fugir, ara us esclafaran com a assassins i tirans de la terra, de les ciutats i dels seus habitants. »De què serveix una estàtua que un escultor ha modelat? O una imatge de fosa que respon amb mentides? Com pot confiar un escultor en la seva escultura fins a fabricar-se uns ídols muts? »Ai dels qui diuen a una fusta: ‘Desperta’t!’, i a la pedra muda: ‘Desvetlla’t!’ Què us poden respondre, aquests ídols? Van coberts d’or i de plata, però a dins no tenen cap alè de vida. En canvi, el Senyor viu en el seu temple sant. Que calli davant d’ell tota la terra.”»
Habacuc 2:15-20 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Ai del qui fa beure metzina al seu proïsme! Ai de tu, que li aboques el teu fel i l’embriagues per descobrir les seves nueses! T’has sadollat d’infàmia, en comptes de glòria. Beu tu, també, i ensenya el teu prepuci! El calze de la dreta del Senyor es tomba contra tu, i la porqueria cobrirà la teva honra. Perquè la rapinya feta al Líban et caurà al damunt, i la mortaldat dels ani-mals t’esglaiarà; tot per raó de la sang humana i de l’espoliació de la terra, de les ciutats i de tots els seus habitants. De què serveix l’estàtua que ha es-culpit l’escultor? ¿I la imatge de fosa del mestre de mentides? Per què, fabricant ídols muts, l’artista confia en allò que és la seva pròpia obra? Ai del qui diu a la fusta: Desperta’t!; i a la pedra muda: Aixeca’t! Podrà re-velar-li res? Tot i que està coberta d’or i de plata, no hi ha esperit dintre seu. En canvi el Senyor està en el seu temple sant: que calli davant d’ell tota la terra!”