Gènesi 8:15-22
Gènesi 8:15-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aleshores Déu va parlar amb Noè i li digué: “Surt de l’arca, amb la teva muller i els teus fills i les seves mullers, i tots els animals de tota espècie que són amb tu: les aus, el bestiar i els rèptils que s’arrosseguen per terra; treu-los fora, a fi que s’escampin arreu, es repro-dueixin i es multipliquin sobre la terra.” Noè, doncs, va sortir amb els seus fills, juntament amb la seva muller i les mullers dels seus fills. També van sortir de l’arca tots els animals de cada espècie, els rèptils i les aus; tot allò que es mou damunt la terra. Noè va aixecar un altar al Déu Etern i, seleccionant d’entre tots els animals purs i de totes les aus, li va oferir holocaustos. El Senyor va sentir l’olor suau i dintre el seu cor es digué: “No tornaré mai més a maleir la terra per culpa de l’home, perquè les inclinacions del cor humà són dolentes des de la infantesa, ni tornaré a castigar mai més tots els ésser vivents com he fet. Mentre duri la terra no cessaran mai la sembra i la sega, el fred i la calor, l’estiu i l’hivern.”
Gènesi 8:15-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors Déu digué a Noè: – Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les teves nores. Fes sortir amb tu tots els éssers vius que són a dins amb tu: ocells, animals domèstics i feréstecs i totes les bestioles que s’arrosseguen per terra. Que es moguin per tota la terra, que siguin fecunds i es multipliquin. Noè, doncs, va sortir de l’arca amb els seus fills, la seva dona i les seves nores. Van sortir tots els éssers vius, tot el que es belluga, amb tots els ocells i les bestioles que s’arrosseguen per terra. Tots van sortir de l’arca agrupats en famílies. Noè va dedicar un altar al Senyor. Prengué animals i ocells de cada espècie considerada pura i els oferí en holocaust sobre l’altar. El Senyor es va complaure en l’olor agradable dels sacrificis, i va dir: «No tornaré mai més a maleir la terra per culpa dels homes, perquè el cor de l’home està inclinat al mal des de la seva joventut. No tornaré a fer morir tots els vivents com acabo de fer-ho. »Mentre duri la terra, mai no faltaran sembres i collites, fred i calor, estiu i hivern, dies i nits.»