Gènesi 6:5-22
Gènesi 6:5-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal, s’entristí i es penedí d’haver-los creat. I va dir: «Faré desaparèixer de la terra l’home que vaig crear. No hi deixaré ni homes, ni animals, ni bestioles, ni ocells. Em penedeixo d’haver-los fet.» Però el Senyor va mirar Noè amb benvolença. Aquesta és la història de Noè. Noè era un home just i irreprensible entre els de la seva generació i seguia els camins de Déu. Va tenir tres fills: Sem, Cam i Jàfet. La terra s’havia corromput davant de Déu i era plena de violències. Déu contemplà la terra i la veié corrompuda: el comportament de tothom s’havia pervertit. Llavors Déu va dir a Noè: – He decidit de posar terme a la vida de tots els homes. Per culpa d’ells, la terra és plena de violències; per això vull exterminar-los de la terra. Tu fes-te una arca de fusta de xiprer amb compartiments, i calafateja-la per dintre i per fora. Les seves mides seran cent cinquanta metres de llargada per vint-i-cinc d’amplada i quinze d’alçada. Fes-la de tres pisos, amb un finestral a mig metre del sostre i una porta a un dels seus costats. Jo enviaré el diluvi per fer morir tot el que té alè de vida sota el cel: tot el que respira s’ofegarà. Però amb tu, faré i mantindré la meva aliança. Entra a l’arca amb els teus fills, la teva dona i les teves nores; fes-hi entrar també un mascle i una femella de cada espècie que viu i respira a la terra, perquè sobrevisquin amb tu. Vindrà cap a tu una parella de cada espècie d’ocells, d’animals i de bestioles que s’arrosseguen per terra, perquè sobrevisquin. Procura’t menjar de tota mena i fes-ne provisió, per alimentar-vos-en tant tu com tots ells. Noè ho va fer així. Va complir exactament tot el que Déu li havia ordenat.
Gènesi 6:5-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor veié que la maldat dels homes anava creixent per tota la terra, i que la inclinació dels seus pensaments més íntims era contínuament per al mal. Al Senyor li va saber greu d’haver fet els homes a la terra, i li va doldre dintre seu. I digué: “Exterminaré de damunt la terra els homes que he creat: des dels humans fins a les bèsties, els rèptils i les aus del cel; perquè ara em dol d’haver-los fet.” No obstant, Noè obtingué la benevolència del Senyor. Aquesta és la història de Noè: Noè era un home just i honrat entre els d’aquella generació; va caminar sempre amb Déu. Noè engendrà tres fills: Sem, Cam i Jàfet. Davant Déu, la terra s’havia corrom-put; i el món s’havia omplert de violències. Déu va mirar la terra i la veié cor-rompuda, perquè tothom es comportava perversament pertot arreu. I Déu digué a Noè: “He decidit su-primir la humanitat, perquè la terra és plena de violències per culpa d’ells, i els vull exterminar de la terra. Construeix-te una arca de fusta de xiprer. A l’arca fes-hi unes estances i calafateja-la amb brea per dins i per fora. L’has de fer així: cent cinquanta metres de llargada, vint-i-cinc d’ampla-da i quinze d’alçada. Li faràs una coberta, que deixaràs mig metre més amunt. Posaràs la porta de l’arca a un costat; i fes-hi un pis inferior, un segon i un tercer. Llavors, jo faré venir el diluvi sobre la terra a fi d’exterminar de sota la capa del cel tot allò que té alè de vida. Tot el que hi ha a la terra s’extingirà. Però jo establiré amb tu el meu pacte: entraràs a l’arca tu i els teus fills, la teva muller i les mullers dels teus fills. I de tots els éssers vivents, de tota carn, en faràs entrar a l’arca una parella perquè sobrevisquin amb tu. Hauran de ser mascle i femella. De cada espècie d’aus, de cada espè-cie de bèsties, de cada espècie de rèptils de la terra, en faràs entrar dos de cada espècie perquè sobrevisquin amb tu. I tu procura’t tota mena d’aliments i amb bona provisió, perquè us serveixi de sosteniment a tu i a ells.” Així ho va fer Noè, complint pun-tualment tot el que Déu li va manar.