Gènesi 45:1-14
Gènesi 45:1-14 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Josep ja no es podia contenir més en presència de tots els seus servidors i va cridar: “Feu sortir tothom del meu davant!” Així no va quedar ningú amb ell quan es va donar a conèixer als seus germans. Llavors va esclatar en plors tan forts que els van sentir tot el personal egipci i fins van arribar a la casa del faraó. Josep digué als seus germans: “Jo sóc Josep. Encara és viu el meu pare?” Però els seus germans no podien respondre-li res, perquè havien quedat espaordits davant seu. Josep digué als seus germans: “Apro-peu-vos cap a mi.” Quan s’hi van acostar, els digué altre cop: “Jo sóc el vostre germà Josep, que vau vendre als egipcis. Ara bé, que no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-me venut aquí, perquè Déu m’ha fet passar davant vostre per salvar vides. Ja fa dos anys que la fam impera a la terra, i encara en queden uns altres cinc en què no hi haurà conreu ni sega. Déu va enviar-me davant vostre per assegurar-vos la posteritat a la terra i salvar-vos la vida en vistes a un gran alliberament. Per tant, va ser Déu qui em va enviar en aquest lloc, i no pas vosaltres. Ell m’ha convertit en Gran Visir al servei del faraó, en senyor de la seva casa i en governador de tot el país d’Egipte. Ara, aneu de seguida on és el meu pare i digueu-li: Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha convertit en amo de tot l’Egipte. Baixa al meu costat i no triguis, que viuràs a la terra de Goixen i estaràs a prop meu, tant tu com els teus fills, els teus néts, les teves ovelles, les teves vaques i tot el que tens. Jo et mantindré aquí, perquè encara queden cinc anys de fam, no fos cas que quedéssiu en la misèria tu i la teva fa-mília, amb tot el que tens. Vosaltres podeu comprovar amb els vostres ulls, i també el meu germà Benjamí amb els seus, que és la meva boca la que us ho diu. Expliqueu al meu pare quina és la meva autoritat a l’Egipte i tot el que heu pogut veure. Afanyeu-vos i feu baixar aquí el meu pare.” I abraçant-se al coll del seu germà Benjamí es va posar a plorar, i Benjamí, abraçat al seu coll, també plorava.
Gènesi 45:1-14 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Josep no pogué dominar més l’emoció davant tots els qui l’envoltaven i va cridar: – Feu sortir tothom del meu davant. Així, en el moment en què es va fer conèixer als seus germans, no hi havia cap dels seus assistents. Josep es posà a plorar tan fort, que els egipcis ho van sentir i se’n va assabentar fins la cort del faraó. I va dir als seus germans: – Jo sóc Josep. ¿Encara és viu el meu pare? Els seus germans no li podien respondre, de tan esglaiats que estaven de tenir-lo al davant. Llavors Josep digué als seus germans: – Acosteu-vos cap a mi. Ells se li van acostar, i els tornà a dir: – Jo sóc Josep, el vostre germà, que vosaltres vau vendre a uns que anaven a Egipte. Però no us dolgui ni us sàpiga greu d’haver-ho fet: és Déu qui m’ha enviat aquí abans que vosaltres, per conservar-vos la vida. Ja fa dos anys que hi ha fam al país i encara en passaran cinc sense conreu ni sega. Déu m’ha enviat aquí abans que vosaltres per assegurar-vos la supervivència en aquest país i salvar prodigiosament les vostres vides. No sou vosaltres els qui em vau enviar aquí, sinó Déu. Ell ha fet que jo fos com un pare per al faraó, m’ha fet senyor de totes les seves possessions i governador de tot el país d’Egipte. Afanyeu-vos a anar a trobar el meu pare i digueu-li: “Això diu el teu fill Josep: Déu m’ha fet senyor de tot Egipte. Baixa al meu costat, no triguis. Viuràs a la regió de Goixen, a prop meu, amb els teus fills, els teus néts, els teus ramats d’ovelles i vaques i amb tots els teus béns. Allà jo et mantindré, perquè encara queden cinc anys de fam. No vull que et manqui res a tu, ni a la teva família, ni als teus ramats.” »Vosaltres mateixos i tu, Benjamí, germà meu, podeu comprovar amb els vostres propis ulls que sóc jo qui us parla. Feu saber també al meu pare quina alta dignitat ocupo a Egipte i expliqueu-li tot el que heu vist. I porteu aquí el meu pare com més aviat millor. Josep es va llançar al coll del seu germà Benjamí tot plorant, i Benjamí també plorava abraçat a ell.