Gènesi 39:1-23

Comparteix

Gènesi 39:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Els ismaelites que es van endur Josep a Egipte el vengueren a un egipci anomenat Putifar, home de confiança del faraó i cap de la guàrdia reial. El Senyor era amb Josep: tot el que ell emprenia prosperava. Josep vivia a casa del seu amo egipci. L’amo s’adonà que el Senyor era amb Josep i que feia prosperar tot el que emprenia. Josep gaudia del favor de Putifar, que el va incorporar al seu servei i li confià l’administració de casa seva i de tots els seus béns. Des d’aquell moment, el Senyor va beneir la casa de l’egipci per amor de Josep. La benedicció del Senyor s’estenia sobre tots els seus béns, tant a casa com als camps. Putifar ho va confiar tot a Josep: tenint-lo a ell, Putifar ja no es preocupava de res més, llevat de l’aliment que prenia. Josep era un jove ben plantat, que feia goig de veure. Passat un cert temps, la dona del seu amo va posar els ulls en ell i li va fer aquesta proposta: – Vine al llit amb mi. Però ell s’hi va negar i digué a la dona del seu amo: – El meu amo, tenint-me a mi, no es preocupa de res de casa seva i m’ha confiat l’administració dels seus béns. En aquesta casa, ningú no té més autoritat que jo. No m’ha prohibit res, llevat de tu, que ets la seva esposa. Com podria jo cometre una acció tan malvada i pecar contra Déu? I, per més que ella insistia dia rere dia, Josep no li feia cas i es negava a dormir amb ella. Un dia Josep va entrar a casa a fer la seva feina, quan tots els servents eren fora. La dona el va agafar pel mantell tot dient-li: – Vine al llit amb mi! Josep li deixà el mantell a les mans, s’escapà i va sortir de la casa. Quan la dona veié que Josep li havia deixat el mantell a les mans i que havia fugit, va cridar els servents i els digué: – Mireu! Ens han dut un hebreu perquè es burli de nosaltres! Ha entrat per abusar de mi, però jo m’he posat a cridar fort. I tan bon punt ha sentit que jo cridava, s’ha escapat i ha sortit de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. Ella va guardar el vestit al seu costat fins que el seu marit va tornar a casa. Llavors li va contar la mateixa història: – L’esclau hebreu que ens vas dur ha entrat per riure’s de mi. Però quan jo m’he posat a cridar, ha fugit fora de casa, abandonant el seu mantell al meu costat. Quan el marit va sentir de llavis de la seva dona: «Mira el que m’ha fet el teu esclau», es posà furiós. Va fer agafar Josep i el tancà a la presó, al lloc on hi havia els presoners del rei. Josep, doncs, s’estava a la presó, però el Senyor era amb ell: va mostrar-se bondadós amb Josep i va fer que es guanyés l’estimació del cap de la presó. Aquest va encomanar a Josep la responsabilitat de tots els altres presos, de manera que allà tot es feia tal com Josep volia. El cap de la presó no es preocupava de res del que feia Josep. El Senyor era amb Josep i feia prosperar tot el que ell emprenia.

Gènesi 39:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Josep havia estat endut a l’Egip-te, i un oficial del faraó i capità de la guàrdia, que es deia Putifar, el va comprar als ismaelites que l’havien portat allà. El Senyor protegia Josep, de manera que va arribar a ser un home afortunat mentre estava a casa del seu amo, l’egipci. El seu amo s’adonà que el Senyor era amb ell, i que tot allò que emprenia el Senyor ho feia reeixir a les seves mans. Per això Josep va trobar gràcia als seus ulls i va entrar al seu servei, i el seu amo el va posar d’administrador de ca-sa seva i li va confiar tot allò que li pertanyia. I succeí que, des del moment que ell es féu càrrec de casa seva i de la seva hisenda, el Senyor va beneir la casa de l’egipci en atenció a Josep, de manera que la benedicció del Senyor abastava tot el que posseïa, a la casa i al camp. D’aquesta manera confiava tota la seva hisenda en mans de Josep, i, amb ell al davant, ja no es va ocupar personalment de res més, llevat dels aliments que prenia. Josep era de molt bon veure i de bona presència. Després d’aquests fets, succeí que la muller del seu amo va posar els ulls en Josep i li digué: “Vine a jeure amb mi.” Però ell no ho va voler, i digué a la muller del seu amo: “Mira, el meu amo no em controla res del que té a la casa, i m’ha fet responsable de tot el que té. En aquesta casa ningú no és més que jo; res no hi ha que em sigui prohibit, llevat únicament de tu mateixa, perquè ets la seva muller. Com podria fer una maldat tan gran i pecar contra Déu?” I encara que ella insistia dia rere dia intentant convèncer Josep perquè jagués amb ella i estigués al seu costat, ell no va consentir-hi mai. Un dia, quan ell va entrar a la casa per fer la seva feina, i coincidint que no hi havia cap servent dins la casa, ella el va agafar pel vestit tot dient-li: “Jeu aquí amb mi.” Però ell, deixant-li el vestit a les mans, s’escapolí i fugí cap a fora. Llavors ella, veient que s’havia quedat amb el vestit a les mans i ell havia fugit cap a fora, es va posar a cridar els servents de la casa i els digué: “Mireu, ens ha portat un hebreu perquè es burli de nosaltres. Se m’ha acostat volent jeure amb mi, però jo he cridat fort, i quan m’ha sentit que cridava ha fugit i se n’ha anat cap a fora, deixant el seu vestit al meu costat.” Ella va guardar el vestit al seu costat fins que l’amo va tornar a casa, i llavors li contà el mateix dient-li: “L’esclau hebreu que ens vas portar ha vingut on jo era per ultratjar-me, però quan jo he alçat la veu i he cridat auxili ha deixat el seu vestit vora meu i ha fugit cap a fora.” Quan l’amo va sentir les paraules amb què la seva muller el recriminava: “Com m’ha pogut fer això el teu es-clau?”, es va enfurismar de mala manera. Llavors l’amo de Josep el va agafar i el va ficar a la presó, al lloc on els presos del rei eren tancats. Així fou internat a la presó. Tot i així, el Senyor afavoria Josep i el cobria amb la seva bondat, i li va concedir gràcia als ulls del cap de la presó; de manera que el cap de la presó va posar sota les ordres de Josep tots els detinguts que hi havia a l’establiment, i tot el que allí es feia era sota les seves ordres. El responsable de la presó no s’havia de preocupar de res d’allò que era a les seves mans, perquè el Senyor era amb ell i feia reeixir tot el que emprenia.