Gènesi 37:2-28
Gènesi 37:2-28 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Aquesta és la història de la família de Jacob. Quan Josep tenia disset anys, pasturava les ovelles amb els seus germans, els fills de Bilhà i de Zilpà, les dones del seu pare. I Josep va assabentar el seu pare de la mala fama que ells tenien. Israel tenia un afecte més gran per Josep que no pas per tots els altres germans, perquè era el fill de les seves velleses. Li havia fet una túnica llarga amb mànigues. Els seus germans s’adonaven que el seu pare tenia predilecció envers ell, més que per cap altre dels seus fills, i el van avorrir tant que es féu impossible el tracte pacífic entre ells. Una vegada, Josep va tenir un somni i el va contar als seus germans, i això féu que encara l’odiessin més. Els digué: “Escolteu el somni que he tingut: Estàvem en ple camp lligant les gar-bes i, tot d’una, la meva garba es va aixecar i es va quedar dreta, mentre que les vostres garbes, fent un cercle al seu voltant, s’inclinaven davant la meva.” Els seus germans li van respondre: “Que potser vols regnar sobre nosaltres i ens vol sotmetre?” I el seu odi va créi-xer encara més a causa dels seus somnis i de les seves paraules. Encara va tenir un altre somni, que també va contar als seus germans: “He tingut un altre somni: succeïa que el sol, la lluna i onze estrelles s’inclinaven da-vant meu.” Ho va explicar al seu pare i als seus germans, i el seu pare el va renyar i li digué: “Quina mena de somni és aquest que has tingut? És que jo, la teva mare i els teus germans hem de venir a prostrar-nos als teus peus?” Els seus germans estaven dominats per l’enveja, però el seu pare reflexio-nava sobre aquest cas. Els seus germans havien anat a Siquem a pasturar les ovelles del seu pare, i Israel digué a Josep: “¿No són els teus germans a Siquem, pasturant els ramats? Doncs, prepara’t que t’hi envia-ré.” Ell va contestar: “Ja estic a punt.” Li manà: “Vés a veure si estan bé els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies.” Així l’envià des de la vall d’Hebron, i es dirigí a Siquem. Quan anava desorientat pel camp, un home el va trobar i li preguntà: “Què busques?” Li respongué: “Busco els meus germans; digues-me si saps per on pasturen.” L’home li va dir: “Són fora d’aquí, però jo els vaig sentir dir: Anem cap a Dotan.” Josep va anar a cercar els seus germans i els va trobar a Dotan. Ells, de lluny estant, el van veure, i abans que se’ls apropés més, van cons-pirar contra ell per matar-lo, i es deien entre ells: “Mireu, aquí ve el somniador. Som-hi, anem a matar-lo i llencem-lo a qualsevol d’aquest pous, i després direm que una bèstia ferotge l’ha devo-rat. Així veurem com acaben els seus somnis!” Però Rubèn, que ho va sentir, el va lliurar de les seves mans tot dient: “Ma-tar-lo, no!” Rubèn els digué: “No vesseu sang! Llenceu-lo en aquella cisterna del de-sert, però no li poseu la mà al damunt!” Volia lliurar-lo de les seves mans per tornar-lo al seu pare. I succeí que quan Josep va arribar on eren els seus germans, ells el despulla-ren de la seva túnica, la túnica llarga amb mànigues que duia; el van agafar i el van llençar a la cisterna. Era una cisterna buida, sense aigua. Després van seure a menjar. En aquestes, van alçar la vista i veieren una caravana d’ismaelites que venien de Galaad amb els seus camells carregats d’espècies, bàlsam i mirra, que duien cap a l’Egipte. Llavors Judà digué als seus germans: “Què en traurem de matar el nostre germà i ocultar la seva mort? Anem i venguem-lo a aquests ismae-lites i no li posem la mà al damunt, perquè és germà nostre i de la mateixa carn.” I els seus germans hi van estar d’acord. De manera que, mentre els marxants s’acostaven, ells van treure Josep de la cisterna, alçant-lo, el van vendre als is-maelites per vint peces de plata, i aquells se’l van endur cap a l’Egipte.
Gènesi 37:2-28 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Aquesta és la història de la família de Jacob. Josep tenia disset anys i pasturava els ramats amb els seus germans, però encara era un noi entre els fills de Bilhà i de Zilpà, dones del seu pare. Les noves que portava al seu pare sobre els seus germans no eren bones. Israel estimava més Josep que cap altre dels seus fills, perquè l’havia tingut quan ja era vell, i li havia fet teixir una túnica de mànigues amples. Els seus germans s’adonaven que el seu pare el preferia a tots ells; per això el detestaven i no eren capaços de parlar-li amigablement. Una vegada, Josep va tenir un somni i el contà als seus germans, que encara van avorrir-lo més. Els digué: – Escolteu quin somni he tingut. Durant la sega érem al camp lligant garbes. Tot d’una, la meva garba s’ha aixecat i s’ha posat dreta, mentre que les vostres garbes l’envoltaven i es prosternaven davant la meva. Els seus germans li contestaren: – Que potser has de ser el nostre rei o bé l’amo que ens domini? I l’avorriren encara més, pels somnis que tenia i la manera com els explicava. Josep va tenir encara un altre somni i el contà als seus germans. Els digué: – Encara he tingut un altre somni: el sol, la lluna i onze estrelles es prosternaven davant meu. Aquest somni, Josep el va contar al seu pare i als seus germans. El pare el va renyar: – Què vol dir, això que has somiat? ¿Que jo, la teva mare i els teus germans haurem de venir a prosternar-nos davant teu? Els seus germans estaven engelosits de Josep, però el seu pare anava rumiant tot això. Els germans de Josep havien anat a Siquem a pasturar els ramats del seu pare. Un dia, Israel va dir a Josep: – Els teus germans són a Siquem amb els ramats. He pensat d’enviar-t’hi. Josep va respondre: – Aquí em tens, pare. El pare li va dir: – Vés a veure com estan els teus germans i el bestiar i porta-me’n notícies. El pare el va enviar des de la vall d’Hebron, i Josep arribà a Siquem. Un home el va trobar errant pel camp i li preguntà: – Què busques? Josep va respondre: – Busco els meus germans. Sabries dir-me on pasturen els ramats? L’home li va dir: – Ja són fora d’aquí. He sentit que deien: “Anem a Dotan.” Josep anà, doncs, a buscar els seus germans i va trobar-los a Dotan. Ells el veieren de lluny i, abans que se’ls acostés, maquinaven de matar-lo. I es deien entre ells: – Mireu, aquí ve el somiador. Vinga, matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que una bèstia ferotge l’ha devorat. Així veurem com acaben els seus somnis. Però Rubèn, que ho va sentir, volent salvar-lo de les seves mans, digué: – No el matem! I va afegir: – No us taqueu de sang! Tireu-lo en aquella cisterna del desert, però no li poseu les mans al damunt! Rubèn volia salvar-lo i tornar-lo al seu pare. Quan Josep va arribar on eren els seus germans, li van treure la túnica de mànigues amples, el van agafar i van tirar-lo a la cisterna, que era buida, sense aigua. Després s’assegueren a menjar. Tot menjant, van veure passar una caravana d’ismaelites que venia de Galaad, amb els camells carregats de resines aromàtiques –goma adragant, estorac i làdanum–, que transportaven a Egipte. Aleshores Judà va dir als seus germans: – Què en traurem de matar el nostre germà i d’encobrir la seva sang? Venem-lo als ismaelites, però no li posem la mà al damunt, que al capdavall és germà nostre, de la nostra pròpia sang. Els seus germans se’l van escoltar. Uns marxants medanites que passaven per allà van treure Josep fora de la cisterna. Els germans de Josep el vengueren als ismaelites per vint peces de plata, i ells se’l van emportar a Egipte.