Gènesi 25:21-34
Gènesi 25:21-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Isaac va pregar el Senyor per la seva dona, perquè era estèril, i el Senyor el va escoltar, i la seva dona, Rebeca, va concebre. Però dintre el seu ventre els fills s’entretopaven. Ella pensava: “Si ha de ser així, per què a mi em passa això?” Llavors se n’anà a consultar el Senyor. I el Senyor li va respondre: “Dues nacions hi ha en el teu ventre, i dos pobles de les teves entranyes seran separats; l’un serà més fort que l’altre, i el més gran servirà el més petit.” Quan es van complir els dies de l’infantament, va resultar que duia bessons al ventre. El primer va sortir roig tot ell, pelut com una samarra, i el van anomenar Esaú. Tot seguit va sortir el seu germà, amb la mà agafada al taló d’Esaú, i el van anomenar Jacob. Isaac tenia seixanta anys quan van néixer. Els nois van créixer, i Esaú esdevingué un caçador expert, un home mun-tanyenc, mentre que Jacob era un home tranquil, que s’estava al campament. Isaac tenia preferència per Esaú, perquè li agradava la caça, i Rebeca s’esti-mava més Jacob. Una vegada Jacob estava guisant un menjar quan tornava Esaú del camp tot fatigat. I Esaú digué a Jacob: “Deixa’m men-jar d’això vermell que tens aquí, que estic esgotat.” (D’aquí ve que li diuen Edom, que vol dir roig.) Jacob li fa: “Ven-me ara mateix la teva primogenitura.” Respongué Esaú: “Defalleixo; de què em servirà la primogenitura?” Jacob seguí: “Jura-m’ho ara mateix.” Ell va fer el jurament, venent la primo-genitura a Jacob. Llavors Jacob va donar a Esaú pa i estofat de llenties. Ell va menjar, va beure, es va aixecar i se n’anà. Així va menysprear Esaú la primogenitura.
Gènesi 25:21-34 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Isaac va pregar al Senyor per la seva dona, que era estèril. El Senyor el va escoltar i Rebeca va quedar embarassada, però els fills que esperava topaven entre ells dins les entranyes de la mare. Ella deia: – Per què m’ha de passar a mi una cosa així? Anà, doncs, a consultar el Senyor, i el Senyor li va respondre: – Hi ha dues nacions en el teu ventre; dos pobles naixeran de les teves entranyes. L’un serà més fort que l’altre, el més gran servirà el més petit. Quan se li van complir els dies, Rebeca portava bessonada. El primer que va sortir era rogenc, tot ell cobert com d’un mantell pelut: li van posar el nom d’Esaú. Tot seguit va sortir el seu germà, agafant amb la mà el taló d’Esaú: li van posar el nom de Jacob. Quan van néixer, Isaac tenia seixanta anys. Els nois es van fer grans. Esaú arribà a ser un excel·lent caçador, que preferia viure al camp, mentre que Jacob era un home íntegre, que preferia viure en tendes. Isaac preferia Esaú, perquè li agradava menjar caça, però Rebeca preferia Jacob. Un dia que Jacob estava coent llenties, Esaú tornava del camp molt cansat i va dir a Jacob: – Estic rendit. Dóna’m un plat d’això rogenc. Per això s’anomena Edom (que vol dir «roig»). Jacob li contestà: – Te’l donaré si em vens ara mateix els teus drets de primogènit. Esaú va dir: – M’estic morint. De què em serveixen els drets de primogènit? Jacob va continuar: – Jura-m’ho ara mateix. Esaú li ho va jurar, i va vendre així a Jacob els seus drets de primogènit. Aleshores Jacob donà a Esaú pa i un plat de llenties. Esaú va menjar, va beure i se n’anà. No va donar cap valor als seus drets de primogènit.