Gènesi 21:9-19
Gènesi 21:9-19 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Sara va observar que el fill que l’egíp-cia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i digué a Abraham: “Fes fora aquesta criada i el seu fill, que el fill d’aquesta criada no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac. Això va doldre molt a Abraham, ja que es tractava del seu fill. Però Déu li va dir: “No et sàpiga greu pel noi ni per la teva criada. Fes cas de tot el que et diu Sara, perquè encara que en Isaac et serà perpetuada la teva descendència, també del fill de la criada en faré una gran nació, perquè és descendència teva.” Abraham es llevà de matinada, pren-gué pa i un bot d’aigua que donà a Agar, li va posar el nen a les espatlles i la va acomiadar. Ella va marxar i vagava pel desert de Beerxeba. Quan es va esgotar l’aigua del bot, va deixar el nen sota un matoll i se n’anà a seure al davant, a una distància d’un tret d’arc, mentre es deia: “No vull veure morir el nen.” I així, asseguda, es posà a plorar molt fort. Déu va escoltar la veu del noi, i l’àngel de Déu, del cel estant, va cridar Agar i li digué: “Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha escoltat la veu del noi allà on és. Alça’t, pren l’infant i porta’l de la mà, perquè jo, d’ell, n’haig de fer una gran nació.” Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou amb aigua; hi va anar i va omplir el bot i va donar de beure al noi.
Gènesi 21:9-19 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Un dia, Sara veié que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i va dir a Abraham: – Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac. Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu. Però Déu li va dir: – No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble. Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba. Quan s’acabà l’aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust i se n’anà un tros lluny, a la distància d’un tret d’arc, per no veure’l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant. Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient: – Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és. Aixeca’t, pren l’infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble. Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anà a omplir el bot i va donar beure al noi.