Gènesi 21:22-34

Gènesi 21:22-34 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Succeí per aquell temps que Abimèlec, acompanyat de Picol, el capità del seu exèrcit, digué a Abraham: “Déu és amb tu en tot el que tu emprens. Ara, doncs, jura’m per Déu, aquí mateix, que no em trairàs, ni a mi ni al meu fill, ni a la meva descendència, sinó que amb la mateixa benvolença amb què jo t’he tractat, així et portaràs amb mi i amb la terra on t’hem acollit com a foraster.” I Abraham respongué: “T’ho juro.” Abraham, però, es va queixar a Abimèlec amb motiu d’un pou que li havien pres els seus servents. Abimèlec va respondre: “No sé pas qui ha fet això. Tampoc tu no m’ho havies dit, ni jo no n’he sabut res fins ara mateix.” Llavors Abraham prengué ovelles i vaques i les donà a Abimèlec, i tots dos van concloure un pacte. Però Abraham havia separat set ovelles del ramat. Abimèlec va preguntar a Abraham: “Què signifiquen aquestes set ovelles que has tret a part?” Ell digué: “Aquestes set ovelles les acceptaràs de part meva com a prova que jo he excavat aquest pou.” Per això, aquell lloc s’anomena Beerxeba, perquè allà van fer un jurament. Van concloure, doncs, un pacte a Beerxeba, i Abimèlec i Picol, el capità del seu exèrcit, es van alçar i van retor-nar a la terra dels filisteus. Abraham va plantar un tamariu a Beerxeba i va invocar allí el nom del Senyor, el Déu Etern. I Abraham va viure com a foraster al país dels filisteus durant molt de temps.