Gènesi 21:1-21
Gènesi 21:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor va visitar Sara, tal com havia dit, i va complir en ella tot allò que havia promès. Sara va concebre i infantà un fill per a Abraham, a les seves velleses, en el termini predit per Déu. Abraham va anomenar Isaac el fill que Sara va infantar, i el circumcidà quan complia vuit dies, tal com Déu li havia manat. Abraham tenia l’edat de cent anys quan va néixer el seu fill Isaac. Sara digué: ‘Déu m’ha fet riure; i tothom qui ho sàpiga riurà amb mi.” I afegí: “Qui li havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills? Doncs bé, li ha donat un fill a les seves velleses.” L’infant anava creixent, i el dia que el van desmamar Abraham va fer un gran banquet. Sara va observar que el fill que l’egíp-cia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i digué a Abraham: “Fes fora aquesta criada i el seu fill, que el fill d’aquesta criada no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac. Això va doldre molt a Abraham, ja que es tractava del seu fill. Però Déu li va dir: “No et sàpiga greu pel noi ni per la teva criada. Fes cas de tot el que et diu Sara, perquè encara que en Isaac et serà perpetuada la teva descendència, també del fill de la criada en faré una gran nació, perquè és descendència teva.” Abraham es llevà de matinada, pren-gué pa i un bot d’aigua que donà a Agar, li va posar el nen a les espatlles i la va acomiadar. Ella va marxar i vagava pel desert de Beerxeba. Quan es va esgotar l’aigua del bot, va deixar el nen sota un matoll i se n’anà a seure al davant, a una distància d’un tret d’arc, mentre es deia: “No vull veure morir el nen.” I així, asseguda, es posà a plorar molt fort. Déu va escoltar la veu del noi, i l’àngel de Déu, del cel estant, va cridar Agar i li digué: “Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha escoltat la veu del noi allà on és. Alça’t, pren l’infant i porta’l de la mà, perquè jo, d’ell, n’haig de fer una gran nació.” Llavors Déu li obrí els ulls i veié un pou amb aigua; hi va anar i va omplir el bot i va donar de beure al noi. Déu feia costat al noi, que va anar creixent i vivia al desert i arribà a ser tirador d’arc. Residia al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.
Gènesi 21:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor es va recordar de Sara, tal com havia dit, i va complir el que havia promès. Tot i que Abraham ja era vell, Sara quedà embarassada i li donà un fill en el temps que Déu li havia anunciat. Abraham va donar el nom d’Isaac al fill que li havia nascut de Sara. El dia vuitè, Abraham va circumcidar el seu fill, tal com Déu li havia manat. Abraham tenia cent anys quan li va néixer el seu fill Isaac. Sara digué: – Déu ha fet que jo rigués. Tothom qui ho sàpiga riurà amb mi. I afegí: – Qui havia de dir a Abraham que Sara alletaria fills! I tanmateix jo li he donat un fill a les seves velleses! L’infant anava creixent. Quan va ser desmamat, Abraham ho celebrà amb un gran banquet. Un dia, Sara veié que el fill que l’egípcia Agar havia donat a Abraham jugava amb el seu fill Isaac, i va dir a Abraham: – Treu de casa aquesta esclava i el seu fill. El fill d’aquesta esclava no ha de compartir l’herència amb el meu fill Isaac. Aquestes paraules van disgustar molt Abraham, perquè Ismael també era fill seu. Però Déu li va dir: – No et sàpiga greu pel teu fill Ismael ni per la teva esclava. Fes cas del que et diu Sara, perquè la descendència que portarà el teu nom serà la d’Isaac. Però del fill de l’esclava, com que és fill teu, també en faré un gran poble. Abraham es va llevar de bon matí, donà pans i un bot d’aigua a Agar, li ho va posar tot a l’espatlla amb el nen i la va acomiadar. Ella se’n va anar errant pel desert de Beerxeba. Quan s’acabà l’aigua del bot, va deixar el nen sota un arbust i se n’anà un tros lluny, a la distància d’un tret d’arc, per no veure’l morir. Allà es va asseure plorant i sanglotant. Déu va sentir la veu del nen, i l’àngel de Déu cridà Agar des del cel, dient: – Què tens, Agar? No tinguis por, que Déu ha sentit com el nen cridava al lloc on és. Aixeca’t, pren l’infant a collibè i agafa-li la mà: jo faré d’ell un gran poble. Llavors Déu li va obrir els ulls i va veure un pou amb aigua. Ella hi anà a omplir el bot i va donar beure al noi. Déu era amb el noi, que es va anar fent gran. Habitava al desert i era un bon tirador d’arc. Va viure al desert de Paran, i la seva mare li va buscar una dona del país d’Egipte.