Gènesi 19:1-29
Gènesi 19:1-29 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma. Lot s’estava assegut a la porta de la ciutat. En veure’ls es va aixecar per anar-los a rebre i es prosternà fins a tocar a terra amb el front. Després va dir: – Si us plau, senyors meus, feu-me l’honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí. Ells van respondre: – No cal. Farem nit a la plaça. Però Lot va insistir tant que van anar a casa d’ell. Els va preparar sopar, va coure panets, i van menjar. Encara no se n’havien anat a dormir, que els homes de Sodoma van encerclar la casa: joves i vells, hi eren tots sense excepció. Cridaven Lot i li deien: – On són els homes que han entrat a casa teva aquest vespre? Fes-los sortir. Volem abusar d’ells. Lot va sortir a l’entrada, tancà la porta darrere seu i els va dir: – Germans, us ho demano, no feu aquesta maldat! Tinc dues filles encara verges; us les trauré perquè en feu el que vulgueu. Però no feu res a aquests homes: són hostes que s’han acollit sota el meu sostre. Ells van contestar: – Fora d’aquí! Un home que ha vingut com a immigrant, ara vol fer de jutge? Et tractarem a tu pitjor que a ells! Van empènyer Lot amb tota la força i s’acostaren a la porta per esbotzar-la. Però els dos homes van treure la mà, estiraren Lot cap a dintre la casa i van tancar la porta. I a tota aquella gent que eren davant l’entrada de la casa, tant als petits com als grans, els van deixar cecs; així no van ser capaços de trobar l’entrada. Llavors els hostes van dir a Lot: – Qui et queda encara aquí? Gendres, fills i filles, tots els teus parents, treu-los d’aquesta ciutat. El clam que ha arribat davant el Senyor des d’aquest lloc és tan gran, que ell ens ha enviat a destruir-lo. Lot anà a avisar els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els va dir: – De seguida! Sortiu d’aquest lloc, perquè el Senyor vol devastar la ciutat! Però els gendres es van pensar que Lot ho deia de per riure. A trenc d’alba, els dos àngels van donar pressa a Lot: – Corre, emporta’t de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser aniquilats amb la ciutat culpable. Veient que Lot s’entretenia massa, com que el Senyor se n’havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat. Un cop fora, li van dir: – Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t’aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya. Lot els va dir: – No, senyor meu! Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m’has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m’hauré refugiat a la muntanya, ja m’haurà atrapat el desastre i moriré. Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m’hi refugiar. És molt petita. Deixa-m’hi refugiar per salvar la vida. Ell li va respondre: – Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles. Corre, vés a refugiar-t’hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat. Per això la ciutat es diu Sóar. Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar, i a l’instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació. La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal. Abraham va anar de bon matí a l’indret on s’havia aturat per parlar amb el Senyor. Va mirar, des d’allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal. Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d’Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.
Gènesi 19:1-29 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Cap al tard, els dos àngels van arribar a Sodoma, i Lot s’estava assegut al portal de la ciutat. Tan bon punt els veié, es va alçar per anar a rebre’ls, i, inclinant el rostre a terra, digué: “Si us plau, senyors meus, desvieu-vos del vostre camí i veniu a casa dels vostre servidor a passar-hi la nit i rentar-vos els peus. I demà al matí, quan us lleveu, podreu continuar el vostre camí.” Ells van contestar: “No, pen-sem passar la nit a la plaça.” Però Lot va insistir tant que van accedir a anar amb ell i van entrar a casa seva. Els va preparar un bon àpat, va coure pa sense llevat, i van menjar. Però encara no s’havien retirat a des-cansar que els habitants de la ciutat, els sodomites, tant joves com vells, tota la població sense excepció, van assetjar la casa i van començar a cridar Lot i li deien: “On són els homes que aquest vespre han vingut a casa teva? Treu-nos-els, que volem jeure amb ells.” Llavors, Lot va sortir fins a l’entrada, va tancar la porta darrere seu, i els digué: “Si us plau, germans, no cometeu aquesta maldat! Mireu, a casa tinc dues filles que en-cara no han conegut home. Us les trauré i feu amb elles el que us sembli; però no feu res a aquests homes, que per això s’han posat a l’ombra del meu sostre.” Però ells van contestar: “Fora d’aquí! Aquest ha vingut aquí a viure com a foraster i ens vol fer de jutge! Ara et farem més mal a tu que no pas a ells!” Aleshores van forcejar amb Lot, l’em-penyeren fort i es van acostar a la porta amb intenció d’esbotzar-la. Però els dos homes van treure el braç, estiraren Lot cap a dins de la casa i van tancar la porta. I a aquella gent que quedaren al por-tal de la casa els van colpir de ceguesa, des del més petit fins al més gran, de manera que els fou impossible de trobar la porta. Llavors digueren a Lot: “Qui més hi tens, aquí? Treu d’aquest lloc els gen-dres, els fills i les filles, i tots els que tinguis a la ciutat, perquè l’anem a destruir. El clam contra ella és tan gran davant el Senyor, que ens ha enviat a destruir-la.” Lot va anar a parlar amb els seus futurs gendres, els qui s’havien de casar amb les seves filles, i els digué: “Alceu-vos i sortiu d’aquest lloc, que el Senyor es proposa destruir la ciutat.” Però ells van pensar que era un exagerat. A trenc d’alba, els àngels apressaven Lot: “Alça’t i pren la teva muller i les teves dues filles que tens aquí, si no vols ser arrossegat en el càstig de la ciutat.” Com que ell s’entretenia, per la bondat del Senyor, els àngels el van agafar de la mà, junt amb la seva dona i les seves dues filles, i els van fer sortir fora de la població. Mentre els conduïen cap a fora, un d’ells digué: “Fuig, per la teva vida! No miris cap enrere ni t’aturis enlloc de la plana. Escapa cap a la muntanya. Fuig, o seràs exterminat.” Lot els digué: “No, senyors meus. Ja que el teu servent ha trobat gràcia als teus ulls, i m’has mostrat la teva gran misericòrdia en salvar-me la vida, ado-na’t que jo no puc escapar-me a la mun-tanya sense que m’atrapi la dissort i mori. Mira, aquí a prop hi ha aquesta petita ciutat on refugiar-me. És ben poc im-portant. Fugiré allí i salvaré la vida.” Ell li respongué: “Bé, també això t’ho concediré; no destruiré la ciutat de què em parles. Fes via, escapa’t-hi, que no puc fer res fins que hi hagis arribat.” Per això aquella ciutat s’anomena Sóar. El sol ja era a l’horitzó quan Lot arribava a Sóar. Llavors, el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra. I va destruir aquelles ciutats i tota la plana, amb tots els habitants i la vegetació de la terra. Però la muller de Lot va mirar enrere i es convertí en una columna de sal. Abraham es va aixecar de matinada i anà a l’indret on havia estat davant el Senyor. Va donar una mirada cap a Sodoma i Gomorra i tota la plana, i heus aquí que veié com de la terra pujava una fume-rada semblant a la d’un forn. Així va ser, en destruir les ciutats de la plana, Déu tingué present Abraham i féu sortir Lot d’enmig del desastre que va arrasar les ciutats on habitava.