Gènesi 16:1-13
Gènesi 16:1-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Sarai, la muller d’Abram, no li donava fills. Però tenia una es-clava egípcia anomenada Agar. I Sarai digué a Abram: ‘Mira, el Senyor m’ha privat d’engendrar. Vés ara amb la meva esclava; potser per mitjà d’ella tindré fills.” I Abram va seguir el seu consell. Sarai, la muller d’Abram, va prendre la seva esclava egípcia Agar i la va ce-dir, per esposa, al seu marit, quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan. Abram va anar amb Agar, que va quedar embarassada. I així que s’adonà que havia concebut, mirava la seva mestres-sa amb menyspreu. I Sarai digué a Abram: “Que el meu ultratge recaigui damunt teu! Jo mateixa he posat la meva esclava als teus braços, i ara que es veu embarassada em menysprea. Que el Senyor judiqui entre tu i jo.” Abram respongué a Sarai: “Mira, tens la teva esclava al teu abast, fes amb ella el que et sembli bé.” Llavors Sarai començà a maltractar-la, fins que va fugir del seu costat. L’àngel del Senyor la va trobar al desert, prop d’un doll d’aigua, la font del camí de Xur, i li digué: “Agar, esclava de Sarai, d’on véns i on vas?” Ella respon-gué: “Fujo de la presència de la meva mestressa Sarai.” I l’àngel li digué: “Torna amb la teva mestressa i humilia’t davant seu.” A més, l’àngel del Senyor li digué: “Multiplicaré tant la teva descendència que, pel seu gran nombre, no es podrà comptar.” I encara hi afegí: “Mira, tu has con-cebut i tindràs un fill, i l’anomenaràs Ismael, perquè el Senyor ha escoltat la teva aflicció. Serà com un ase salvatge. La seva mà contra tothom, i la mà de tothom contra ell; i habitarà enfront de tots els seus germans.” Agar invocà el Senyor, que li havia parlat, afirmant: “Tu ets el Déu que veu”, perquè es deia: “No he vist aquí aquell que em veu?”
Gènesi 16:1-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Sarai, la muller d’Abram, no li havia donat cap fill. Però tenia una esclava egípcia que es deia Agar. Sarai digué a Abram: – Mira, el Senyor m’ha privat de tenir descendència. Pren, doncs, la meva esclava, i potser gràcies a ella podré tenir algun fill. Abram va acceptar la proposta. Quan ja feia deu anys que Abram residia al país de Canaan, Sarai li va donar per muller Agar, la seva esclava egípcia. Abram va dormir amb ella, i Agar va quedar embarassada. Però quan ella s’adonà que esperava un fill, ja no va respectar més la seva mestressa. Sarai va protestar al seu marit: – Tu ets el responsable d’aquest menyspreu. Jo mateixa vaig posar la meva esclava als teus braços, i, quan ella ha vist que esperava un fill, ja no em respecta. Que el Senyor sigui jutge entre tu i jo! Abram li va respondre: – L’esclava és ben teva. Fes-li el que et sembli bé. Llavors Sarai la va tractar tan malament que ella hagué de fugir. L’àngel del Senyor la va trobar al desert, vora un pou d’aigua que hi ha al camí de Xur, i li preguntà: – Agar, esclava de Sarai, d’on véns i on vas? Ella respongué: – Fujo de la meva mestressa Sarai. L’àngel del Senyor li va manar: – Torna cap a la teva mestressa i obeeix-la. I l’àngel del Senyor va afegir: – Et donaré una descendència tan nombrosa que ningú no serà capaç de comptar-la. Li digué encara: – Tindràs un fill i li posaràs el nom d’Ismael, perquè el Senyor ha escoltat les teves penes. Serà com un ase salvatge: lluitarà contra tothom i tothom lluitarà contra ell; i viurà allunyat de tots els seus germans. Agar va invocar el Senyor, que li havia parlat, amb el nom de «el Déu que em veu», perquè es deia: «¿No he vist el qui em veu?»