Gènesi 15:1-17

Comparteix

Gènesi 15:1-17 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Després d’aquests fets, el Senyor va comunicar la seva paraula a Abram en una visió. Li va dir: – No tinguis por, Abram! Jo sóc l’escut que et protegeix. La teva recompensa serà molt gran. Abram li respongué: – Senyor Déu, què em pots donar? Jo me’n vaig sense fills, i l’hereu de casa meva haurà de ser Elièzer de Damasc. I afegí: – No m’has donat descendència, i el meu hereu haurà de ser un dels meus servidors. Llavors el Senyor li va comunicar la seva paraula i li respongué: – No serà aquest, el teu hereu; serà un fill que naixerà de tu. Després el Senyor va fer sortir Abram fora de la tenda i li digué: – Mira el cel i compta les estrelles, si és que les pots comptar. Doncs així serà la teva descendència. Abram va creure en el Senyor, i el Senyor li ho comptà com a justícia. Després li va dir: – Jo sóc el Senyor, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquest país en possessió. Abram preguntà: – Senyor Déu, com puc saber que l’he de posseir? Ell va respondre: – Porta’m una vaca, una cabra i un moltó, tots de tres anys, una tórtora i un colomí. Abram els hi va dur, els partí per la meitat i va posar cada meitat enfront de l’altra, però no va partir els ocells. Uns voltors es volien abatre sobre els cossos morts, però Abram els allunyava. Quan el sol estava a punt de pondre’s, Abram va caure en un son profund, i es va apoderar d’ell una esgarrifança i una gran obscuritat. Llavors el Senyor va dir a Abram: – Sàpigues que els teus descendents viuran com a immigrants en un país que no serà el seu. Allí els faran esclaus i els oprimiran durant quatre-cents anys. Però jo els faré justícia contra la nació que hauran servit, i al final sortiran d’aquell país carregats de béns. Tu moriràs en pau i et reuniràs amb els teus pares; t’enterraran després d’una vellesa feliç. Els teus descendents tornaran aquí després de la quarta generació, ja que no expulsaré els amorreus fins que la seva maldat no arribi al capdamunt. Quan el sol s’hagué post i es va estendre la foscor, un forn fumejant i una torxa de foc van passar entre els animals partits.

Gènesi 15:1-17 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Després d’aquests fets, el Senyor es dirigí a Abram en una visió i li digué: “No temis, Abram: Jo sóc per a tu un escut; la teva recompensa serà molt gran.” Abram va contestar: “Senyor, Déu Etern, què em pots donar, si me’n vaig sense fills i l’hereu de la meva casa és Elièzer, aquest de Damasc?” I afegí: “Heus aquí que no m’has do-nat descendència, i un servent de casa meva serà el meu hereu.” Llavors li fou adreçada la paraula del Senyor, que li digué: “No serà aquest el teu hereu, sinó que serà un que sortirà de les teves entranyes.” I fent-lo sortir a fora, li digué: “Ara guaita al cel i compta les estrelles, si és que pots comptar-les.” I afegí: “Així serà la teva descendència.” Abram va creure en el Senyor, i li ho fou comptat per a justícia. A més, li digué: “Jo sóc el Déu Etern, que t’he fet sortir d’Ur de Caldea per donar-te aquesta terra en propietat.” Ell respongué: “Senyor, Déu Etern, com sabré que serà meva?” El Senyor li digué: “Porta’m una vedella de tres anys, una cabra de tres anys, un moltó de tres anys, una tórtora i un colomí.” Ell els hi dugué i, partint-los pel mig, va posar cada meitat al davant de l’altra; en canvi, les aus, no les va partir. Les aus rapinyaires es van abatre damunt dels cadàvers, però Abram les va foragitar. I succeí que, quan el sol era a punt de pondre’s, a Abram li sobrevingué un son profund, i es sobresaltà enmig d’una gran foscúria. El Senyor li digué: “Has de saber que els teus descendents seran forasters en terra estranya, on els esclavitzaran i els oprimiran durant quatre-cents anys. Però també que jo jutjaré la nació que els haurà esclavitzat, i després en sortiran amb molts béns. Pel que fa a tu, et reuniràs amb els teus pares en pau i seràs sepultat després d’una feliç vellesa. Després, a la quarta generació, torna-ran aquí, perquè la iniquitat dels amor-reus encara no ha arribat al màxim.” I s’esdevingué que, quan el sol s’hagué post, es va estendre una densa te-nebra, i un forn fumejant i una torxa flamejant van passar antre els animals partits.