Gènesi 14:10-22
Gènesi 14:10-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Com que la vall de Sidim era plena de pous de betum, quan els reis de Sodoma i Gomorra emprengueren la fugi-da hi van caure dins, mentre els restants fugien a la muntanya. Els vencedors van saquejar totes les hisendes de Sodoma i Gomorra, amb totes les vitualles, i se n’anaren. També van agafar Lot, el nebot d’Abram, i tots els seus béns, perquè ell habitava a Sodoma. Un que va escapar va anar a fer-ho saber a Abram, l’hebreu, que s’estava a les Alzines de Mambré, l’amorreu, ger-mà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram. Així que Abram s’assebentà que ha-vien fet presoner el seu nebot, va mo-bilitzar la tropa de gent nascuda a casa seva, en nombre de tres-cents divuit, i els perseguí fins a Dan. En ser de nit, els va atacar amb els seus homes, derrotant-los i perseguint-los fins a Hobà, que és al nord de Damasc. Va recuperar tots els béns i també el seu nebot Lot, amb tota la seva hisenda, així com les dones i la gent. Quan tornava de batre Quedorlaó-mer i els seus reis aliats, li va sortir a l’encontre el rei de Sodoma a la vall de Xavé (que és la vall del Rei). Llavors Melquisedec, rei de Salem, que era sacerdot del Déu Altíssim, va treure pa i vi i pronuncià aquesta benedicció: “Be-neït sigui Abram pel Déu Altíssim, creador del cel i de la terra; i beneït sigui el Déu Altíssim que t’ha posat a les mans els teus enemics.” I Abram li va donar el delme de tot. Llavors el rei de Sodoma digué a Abram: “Dóna’m les persones i queda’t amb la hisenda.” Però Abram va contestar al rei de Sodoma: “He alçat la meva mà davant el Senyor, el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra
Gènesi 14:10-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
A la vall de Sidim hi havia pous de betum pertot arreu. Els reis de Sodoma i de Gomorra van fugir, i van caure dintre els pous. Els supervivents es van refugiar a la muntanya. Els vencedors s’endugueren tots els béns i els queviures de Sodoma i de Gomorra i se’n van anar. Lot, nebot d’Abram, vivia a Sodoma; quan se’n van anar, també se’l van endur a ell amb tots els seus béns. Un fugitiu anà a explicar-ho a Abram, l’hebreu, que estava acampat a les Alzines de Mambré, l’amorreu, germà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram. En saber que el seu nebot havia caigut captiu, Abram va mobilitzar els seus homes, tres-cents divuit servents nascuts a casa seva, i es va llançar en persecució de l’enemic fins a Dan. Abram va dividir els seus servents en grups i atacà de nit. Va derrotar aquells reis i els va perseguir fins a Hobà, al nord de Damasc. Va recuperar tots els béns i alliberà Lot, el seu nebot, amb tots els seus béns, les dones i els altres captius. Després de la seva victòria contra Quedorlaómer i els altres reis aliats, Abram ja se’n tornava, quan el rei de Sodoma sortí a trobar-lo a la vall de Xavé, que és la vall del Rei. Melquisedec, rei de Salem, va portar pa i vi. Era sacerdot del Déu altíssim, i va beneir Abram tot dient: – Beneït siguis, Abram, pel Déu altíssim, creador del cel i de la terra. Beneït sigui el Déu altíssim, que t’ha posat a les mans els enemics. Abram li va donar una desena part de tot el botí. El rei de Sodoma va dir a Abram: – Torna’m els meus homes i queda’t amb els béns. Abram li va respondre: – Alço la mà vers el Senyor, el Déu altíssim, creador del cel i de la terra