Gènesi 13:1-18Comparteix

Gènesi 13:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Abram va pujar de l’Egipte cap el Nègueb, amb la seva muller i tot el que posseïa, i amb Lot, que l’acompanyava. Abram s’havia fet molt ric, tant en ramats com en plata i or. Avançant i fent acampades, va cami-nar des del Nègueb fins a Betel, cap al paratge on al principi havia plantat la seva tenda, entre Betel i Ai, al mateix lloc on temps enrere havia alçat un altar i havia invocat el nom del Déu Etern. I Lot, que l’acompanyava, també tenia moltes ovelles, vaques i tendes. Però no hi havia prou terra perquè poguessin estar junts, ja que la hisenda se’ls havia fet massa gran per a conviure plegats. Hi hagué baralles entre els pastors dels ramats d’Abram i els de Lot. A més, en aquell temps, els cananeus i els perizites compartien la terra. Abram, doncs, digué a Lot: “Que no hi hagi discòrdia entre tu i jo, ni entre els meus pastors i els teus, perquè som parents. No tens tota la terra davant teu? Se-para’t de mi. Si vas cap a l’esquerra, jo aniré cap a la dreta; i si vas cap a la dreta, jo aniré cap a l’esquerra.” Llavors Lot va alçar els ulls i veié la plana fèrtil del Jordà, tota de regadiu fins a Sóar, com un jardí de Déu, sem-blant a l’Egipte. (Això era abans que el Senyor destruís Sodoma i Gomorra.) Lot va triar tota la plana del Jordà, i marxà cap a l’orient; així es van sepa-rar l’un de l’altre. Abram s’establí a Canaan, i Lot a les poblacions de la plana, i plantà les seves tendes fins a Sodoma. La gent de Sodoma era molt perversa i pecadora envers el Senyor. El Senyor digué a Abram, després que Lot se n’hagué separat: “Alça els ulls i fes una mirada des del lloc on ets cap al nord, el sud, l’est i l’oest, perquè tota la terra que veus te la donaré a tu i a la teva descendència per sempre. Faré que la teva descendència sigui com la pols de la terra; i si algú pot comptar-ne els grans de pols, també po-drà comptar els teus descendents. Alça’t, camina per aquesta terra, tot al seu llarg i ample, perquè te la donaré a tu.” Abram alçà el campament i vingué a establir-se a les Alzines de Mambré, que és a Hebron, i allí va erigir un altar al Déu Etern.

Gènesi 13:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Abram va pujar d’Egipte i tornà cap al Nègueb amb la seva muller i tot el que posseïa. Lot anava amb ell. Abram era molt ric: tenia molts ramats i molta plata i or. Se n’anà per etapes des del Nègueb fins a Betel, al mateix indret on abans havia plantat la tenda, entre Betel i Ai, al lloc on havia aixecat un altar i havia invocat el nom del Senyor. Lot, que l’acompanyava, també tenia ramats d’ovelles i de vaques i moltes tendes. Però aquella regió no bastava per a viure-hi tots dos: tenien massa béns per a poder habitar plegats en un país ocupat aleshores pels cananeus i pels perizites. Els pastors d’Abram i els de Lot van començar a barallar-se. Davant d’això, Abram digué a Lot: – Som de la mateixa família i no ha d’haver-hi discussions entre tu i jo, entre els teus pastors i els meus. ¿No tens davant teu tot el país? Doncs separa’t de mi: si tu te’n vas a l’esquerra, jo me n’aniré a la dreta; si tu te’n vas a la dreta, jo me n’aniré a l’esquerra. Lot va donar una mirada al voltant seu i veié que tota la plana del Jordà fins a Sóar estava ben regada. Això era abans que el Senyor arrasés les ciutats de Sodoma i Gomorra. La plana semblava un paradís del Senyor; era comparable a les terres d’Egipte. Lot va escollir, doncs, la plana del Jordà i se’n va anar cap a l’est. Així es van separar. Abram es va quedar al país de Canaan. Lot, pel seu costat, es va instal·lar a les ciutats de la plana i plantà les seves tendes fins a Sodoma. La gent d’aquella ciutat eren uns depravats: el seu comportament ofenia molt el Senyor. El Senyor va dir a Abram, després que Lot s’hagué separat d’ell: – Des del lloc on ets, guaita al nord i al sud, a orient i a occident. Tot el país que veus, te’l donaré per sempre a tu i a la teva descendència. Multiplicaré els teus descendents com la pols de la terra: només els podrà comptar qui sigui capaç de comptar tots els grans de pols que hi ha a la terra. Vés, recorre tota la llargada i l’amplada del país, que jo te’l donaré. Abram va aixecar el campament i se n’anà a viure a les Alzines de Mambré, prop d’Hebron. I en aquell indret va dedicar un altar al Senyor.