Gàlates 4:8-31
Gàlates 4:8-31 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
En altre temps, quan no teníeu conei-xement de Déu, servíeu uns éssers que per naturalesa no són déus; però ara, que heu conegut Déu, més ben dit, que heu estat reconeguts per Déu, com és que torneu altre cop als miserables elements sense força, sota els quals sembla que us voleu supeditar altra volta com abans? Observeu certs dies, mesos, estacions i anys. Em feu témer que els meus esforços per vosaltres no hagin estat inútils. Germans, identifiqueu-vos amb mi com jo m’he identificat amb vosaltres, si us plau. No és que m’hàgiu fet cap greuge, al contrari, sabeu prou bé que la pri-mera vegada que us vaig anunciar l’e-vangeli va ser durant una malaltia cor-poral, i encara que el meu estat físic havia de ser una prova per a vosaltres, no em vau menysprear ni em vau rebutjar, sinó que em vau acollir com un missatger de Déu, com el mateix Crist Jesús. Què se n’ha fet d’aquell entusiasme vostre? Perquè, haig de reconèixer que si haguéssiu pogut us hauríeu tret els ulls per donar-me’ls. ¿És que m’he guanyat la vostra ene-mistat per dir-vos la veritat? Tenen per vosaltres un interès que no és ben intencionat, sinó que busquen apartar-vos de mi perquè us acosteu a ells. Seria bo, però, que tinguéssiu interès pel bé en tot moment, i no únicament quan jo sóc entre vosaltres. Fillets meus, per qui torno a passar dolors d’infantament fins que el Crist prengui forma en vosaltres, m’agradaria trobar-me ara mateix aquí entre vosaltres i parlar-vos en un altre to, perquè em teniu desconcertat. Els qui voleu estar sota la Llei, di-gueu-me: que no escolteu la Llei? Perquè allí hi ha escrit que Abraham tingué dos fills, l’un de l’esclava i l’altre de la dona lliure. Però el de l’esclava va néixer per decisió humana, i el de la lliure, en virtut de la promesa. Tot això és al·legòric. De fet, aques-tes dones representen dues aliances: l’una, representada per Agar, s’origina en la muntanya del Sinaí, i dóna fills esclaus. Precisament, Agar, la muntanya del Sinaí, és a l’Aràbia, i correspon a la Jerusalem actual, atès que és esclava juntament amb els seus fills. En canvi, la Jerusalem de dalt és lliure, i aquesta és la nostra mare; perquè diu l’Escriptura: “Alegra’t, estèril, tu que no dónes a llum, esclata de joia i crida, tu que no coneixes els dolors del part; perquè són més els fills de l’abandonada que no pas els de la que té marit.” Vosaltres, doncs, germans, a la manera d’Isaac, sou fills de la promesa. Però, igualment com llavors, el nas-cut per decisió de l’home perseguia el nascut segons l’Esperit, així mateix pas-sa ara. Però, què hi diu l’Escriptura? “Treu fora l’esclava amb el seu fill: perquè el fill de l’esclava no compartirà l’herència amb el fill de la lliure.” Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó d’una dona lliure.
Gàlates 4:8-31 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
En altre temps, vosaltres no coneixíeu Déu i servíeu uns déus que, en realitat, no existeixen. Però ara heu conegut Déu; més ben dit, heu estat reconeguts per ell. Com és, doncs, que us gireu altra vegada cap als poders dèbils i miserables d’aquest món i voleu tornar a servir-los? Ara vosaltres observeu escrupolosament festes, llunes noves, solsticis i caps d’any. Tinc por que no hagi treballat inútilment entre vosaltres! Germans, personalment no m’heu faltat en res. Però ara us ho prego: comporteu-vos com jo, que jo també em vaig comportar com vosaltres. Recordeu que la primera vegada us vaig anunciar l’evangeli amb motiu d’una malaltia, i no em vau menysprear ni vau mostrar cap repugnància, tot i que el meu estat físic era una prova per a vosaltres. Ben al contrari, em vau acollir com si fos un àngel de Déu o Jesucrist mateix. Què en queda, doncs, de la joia que sentíeu? Jo mateix dono testimoni davant vostre que, si haguéssiu pogut, us hauríeu arrencat els ulls per donar-me’ls. ¿M’he tornat ara enemic vostre perquè us dic la veritat? Mireu que us van al darrere amb mala intenció: volen que us allunyeu de mi i que aneu darrere d’ells. Però el que és bo és que aneu darrere el bé sempre, i no solament quan sóc entre vosaltres. Fills meus, sento dolors de part com si us tornés a infantar, i no els acabaré fins que Crist no quedi format en vosaltres. Voldria ser ara mateix al costat vostre i trobar el to adequat, perquè no acabo de saber com parlar-vos. Digueu-me, vosaltres que us voleu sotmetre a la Llei: ¿no sabeu què diu la Llei mateixa? La Llei afirma que Abraham tenia dos fills; l’un de l’esclava, i l’altre, de la dona lliure. El de l’esclava va néixer per decisió humana, però el de la dona lliure va néixer en virtut de la promesa divina. Tot això té un sentit figurat. Les dues dones representen dues aliances. La primera aliança, que ve de la muntanya del Sinaí i infanta esclaus, és representada per Agar; i aquesta dona, Agar, que representa la muntanya del Sinaí, a l’Aràbia, correspon a la Jerusalem d’ara, que de fet és esclava igual que els seus fills. En canvi, la Jerusalem del cel és lliure, i és la nostra mare, tal com diu l’Escriptura: Crida d’alegria, tu que eres estèril, que no havies infantat, esclata en crits i clams de goig, tu que no donaves a llum, perquè ara té més fills l’abandonada que la dona amb marit . Vosaltres, germans, sou fills de la promesa igual que Isaac. Però, així com aleshores el qui havia nascut per decisió humana perseguia el qui havia nascut per disposició de l’Esperit, ara passa igual. Tanmateix, què diu l’Escriptura? Treu de casa l’esclava i el seu fill, perquè el fill de l’esclava no ha de compartir l’herència amb el de la dona lliure. Per tant, germans, no som fills d’una esclava, sinó de la dona lliure.