Gàlates 2:15-21
Gàlates 2:15-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Nosaltres som jueus de naixement i no tenim res a veure amb els pagans pecadors, però sabem que ningú no és rehabi-litat per les obres de la Llei, sinó solament per la fe de Jesucrist; nosaltres també hem cregut en el Crist Jesús, a fi d’ésser rehabilitats per la fe del Crist i no per les obres de la Llei, ja que ningú no serà rehabilitat per les obres de la Llei. Ara bé, si tot cercant d’ésser rehabi-litats en el Crist, també nosaltres resul-tem ser pecadors, ¿vol dir que el Crist és al servei del pecat? De cap manera! Perquè, si torno a reconstruir allò que acabo d’enderrocar, demostro jo mateix que em vaig equivocar. Perquè jo, per la Llei vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic cru-cificat amb Crist; per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi. No vull fer inútil la gràcia de Déu, perquè si la rehabilitació fos possible per la Llei, llavors el Crist hauria mort debades.
Gàlates 2:15-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Nosaltres som jueus de naixement i no pecadors d’origen pagà. Sabem que ningú no és fet just davant de Déu en virtut de les obres de la Llei, sinó que ho és per la fe en Jesucrist. Per això nosaltres hem cregut en Jesucrist i així som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist, ja que ningú no és just en virtut de les obres que mana la Llei. ¿Pot ser que nosaltres, buscant de ser justos gràcies a Crist, també acabem essent pecadors? ¿Pot ser Crist instrument de pecat? De cap manera! De fet, si ara em poso a reconstruir allò que havia destruït, em converteixo en transgressor de la Llei. Jo, en virtut de la Llei, vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist. Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi. No vull fer inútil la gràcia de Déu, ja que, si algú fos just en virtut de la Llei, Crist hauria mort per no res.