Gàlates 2:1-21
Gàlates 2:1-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Més tard, passats catorze anys, vaig pujar una altra vegada a Jerusalem amb Bernabé, emportant-me també Titus. Vaig pujar-hi mogut per una revelació, i , en conversa privada, vaig expli-car als notables de quina manera predi-co l’evangeli als pagans, per assegurar-me que el que faig o el que ja he fet no va desencaminat Doncs bé, ni tan sols Titus, que venia amb mi, no va ser obligat a circumcidar-se, tot i que era grec. I això malgrat els falsos germans intrusos que s’havien infiltrat entre nosaltres per espiar la llibertat que nosaltres tenim amb Crist Jesús, amb intenció d’esclavitzar-nos, als quals, ni per un moment, no ens vam avenir a subjectar-nos, per tal que la veritat de l’evangeli es mantingués intacta entre vosaltres. En canvi, de part dels considerats principals (no m’interessen els seus valors passats o presents, perquè Déu no fa accepció de persones) a mi no em van imposar res de nou; al contrari: van comprendre que se m’havia confiat l’evangeli de la incir-cumcisió, com a Pere el de la circum-cisió, ja que aquell qui ha capacitat Pere per al seu apostolat entre els jueus, m’ha capacitat també a mi per als pagans. Per això, Jaume, Cefes i Joan, consi-derats com a puntals de l’església, reco-negueren la gràcia que se m’havia con-cedit i ens donaren la mà, a mi i a Bernabé, en senyal de convinença: nosaltres aniríem als gentils, i ells anirien als jueus. Només ens demanaren que ens recordéssim dels pobres, i això és el que precisament he mirat de complir dili-gentment. Però, quan Cefes vingué a Antioquia, m’hi vaig haver d’encarar, perquè era evidentment censurable. En efecte, abans que arribessin al-guns del grup de Jaume, menjava amb els d’origen gentil; però així que arriba-ren, es retreia d’aquells i se n’apartava, com si temés els d’origen jueu. Aleshores, també els altres jueus dis-simulaven com feia ell, de manera que fins i tot Bernabé acabà simulant com ells. Però, quan vaig veure que no cami-naven rectament segons la veritat de l’e-vangeli, vaig dir a Cefes davant de tot-hom: Si tu, que ets jueu, vius a la manera gentil i no a la jueva, com és que obligues els gentils a comportar-se com a jueus? Nosaltres som jueus de naixement i no tenim res a veure amb els pagans pecadors, però sabem que ningú no és rehabi-litat per les obres de la Llei, sinó solament per la fe de Jesucrist; nosaltres també hem cregut en el Crist Jesús, a fi d’ésser rehabilitats per la fe del Crist i no per les obres de la Llei, ja que ningú no serà rehabilitat per les obres de la Llei. Ara bé, si tot cercant d’ésser rehabi-litats en el Crist, també nosaltres resul-tem ser pecadors, ¿vol dir que el Crist és al servei del pecat? De cap manera! Perquè, si torno a reconstruir allò que acabo d’enderrocar, demostro jo mateix que em vaig equivocar. Perquè jo, per la Llei vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic cru-cificat amb Crist; per tant, ja no visc jo, sinó que és el Crist que viu en mi, i la vida humana actual la visc en la fe del Fill de Déu, que m’ha estimat i s’ha donat ell mateix per mi. No vull fer inútil la gràcia de Déu, perquè si la rehabilitació fos possible per la Llei, llavors el Crist hauria mort debades.
Gàlates 2:1-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Passats catorze anys, vaig tornar a pujar a Jerusalem amb Bernabé; m’hi vaig emportar també Titus. Vaig pujar-hi mogut per una revelació i, en una conversa privada amb els dirigents tinguts en més consideració, vaig exposar l’evangeli que anuncio als pagans; jo no volia córrer o haver corregut en va. Doncs bé, ni tan sols van exigir que se circumcidés el meu company Titus, que era grec. Això és el que desitjaven alguns falsos germans intrusos que s’havien infiltrat per espiar la llibertat que tenim en Jesucrist i reduir-nos a l’esclavatge. Però ni per un instant no vam cedir ni ens hi vam subjectar: volíem que es mantingués entre vosaltres la veritat de l’evangeli. Pel que fa als qui eren considerats dirigents (poc m’importa el que eren, Déu no fa distinció de persones), no em van imposar res. Ben al contrari, van veure que Déu m’havia confiat l’evangelització dels incircumcisos, igual com havia confiat a Pere la dels circumcisos. Aquell qui amb el seu poder va fer de Pere l’apòstol dels circumcisos, va fer també de mi l’apòstol dels pagans. Per això, Jaume, Cefes i Joan, considerats com a columnes, van reconèixer la gràcia que m’ha estat concedida i en senyal de comunió ens donaren la mà, a Bernabé i a mi, perquè nosaltres anéssim als pagans, i ells, als circumcisos. Només ens van demanar que ens recordéssim dels seus pobres, cosa que he procurat de fer amb tot l’interès. Ara bé, quan Cefes vingué a Antioquia m’hi vaig enfrontar obertament, perquè el seu comportament era reprovable: abans que en vinguessin alguns de part de Jaume, menjava amb els pagans, però quan aquells van arribar, ho evitava i se n’apartava, per por dels defensors de la circumcisió. Aleshores els altres jueus també es van comportar hipòcritament com ell, i fins i tot Bernabé es deixà arrossegar per aquella dissimulació. Jo, quan vaig veure que no actuaven correctament segons la veritat de l’evangeli, vaig dir a Cefes davant de tots: «Si tu, que ets jueu, no vius com els jueus, sinó com els pagans, com és que obligues els pagans a viure com els jueus?» Nosaltres som jueus de naixement i no pecadors d’origen pagà. Sabem que ningú no és fet just davant de Déu en virtut de les obres de la Llei, sinó que ho és per la fe en Jesucrist. Per això nosaltres hem cregut en Jesucrist i així som justos, no per les obres de la Llei, sinó per la fe en Crist, ja que ningú no és just en virtut de les obres que mana la Llei. ¿Pot ser que nosaltres, buscant de ser justos gràcies a Crist, també acabem essent pecadors? ¿Pot ser Crist instrument de pecat? De cap manera! De fet, si ara em poso a reconstruir allò que havia destruït, em converteixo en transgressor de la Llei. Jo, en virtut de la Llei, vaig morir a la Llei a fi de viure per a Déu. Estic crucificat amb Crist. Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La vida que ara visc en el cos, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi. No vull fer inútil la gràcia de Déu, ja que, si algú fos just en virtut de la Llei, Crist hauria mort per no res.