Gàlates 1:1-24
Gàlates 1:1-24 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Pau, apòstol, no pas de part dels homes, ni per cap mediació humana, sinó per mitjà de Jesucrist i de Déu Pare, que el ressuscità d’entre els morts, i tots els germans que són amb mi, a les esglésies de Galàcia: Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i de Jesucrist el Senyor, que es donà ell mateix pels nostres pecats a fi d’arrencar-nos del pervers món present, segons el designi del nostre Déu i Pare; a ell sigui la glòria pels segles dels segles. Amén. Em sorprèn que amb tanta lleugeresa us passeu del qui us va cridar en la gràcia del Crist cap a un altre evangeli que, de fet, no existeix, sinó que n’hi ha alguns que us pertorben i intenten capgirar l’evangeli del Crist. Per això, fins i tot si nosaltres matei-xos o un àngel del cel us anunciés un evangeli diferent del que us hem anun-ciat, rebutgeu-lo. Com us vam dir en una altra ocasió, ara us ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acceptar, rebutgeu-lo. ¿Que potser ara em vull guanyar el favor dels homes en comptes del de Déu? ¿O potser miro d’agradar la gent? Si encara mirés d’agradar la gent, no seria pas servent del Crist. També us faig saber, germans, que l’evangeli anunciat per mi no és d’ori-gen humà, perquè no l’he rebut de cap home ni l’he après de ningú, sinó que m’ha estat revelat per Jesucrist. Ja heu sentit parlar de la meva con-ducta, quan era en el judaisme: com perseguia fora mida l’Església de Déu, pro-curant arrasar-la, i així, dins el judaisme, tenia més prestigi que la majoria de compatriotes meus de la meva generació, essent molt més fanàtic de les tradicions dels meus avantpassats. Però quan aquell qui m’havia escollit des del si matern i m’havia cridat per la seva gràcia, es dignà revelar el seu Fill en mi perquè jo l’anunciés entre els pagans, immediatament, sense parar-me a consultar ningú de carn i ossos, ni pujar a Jerusalem a trobar els apòstols més antics que jo, me’n vaig anar cap a l’Aràbia, i d’allà vaig tornar altra vegada a Damasc. Després, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i em vaig quedar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols, no en vaig veure cap més, llevat de Jaume, el germà del Senyor. I, en això que us escric, tingueu per cert davant Déu que no menteixo. Després vaig anar a les regions de Síria i Cilícia. Amb tot, seguia essent personalment un desconegut per les esglésies cristia-nes de Judea; només sentien dir: “Aquell qui abans ens perseguia ara predica la fe que lla-vors volia destruir”, i lloaven Déu per la seva obra en mi.
Gàlates 1:1-24 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Pau, apòstol, no de part dels homes ni per designació d’un home, sinó per obra de Jesucrist i de Déu Pare, que el va ressuscitar d’entre els morts, i tots els germans que són amb mi, a les esglésies de Galàcia. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Ell, per voluntat de Déu, el nostre Pare, es va entregar pels nostres pecats i així ens alliberà del món present, que és pervers. A Déu sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén. Em sorprèn que us aparteu tan aviat d’aquell qui us va cridar per la gràcia de Crist, i us passeu a un altre evangeli. De fet, no és que n’hi hagi cap altre, d’evangeli; tan sols hi ha gent que us pertorben i volen capgirar l’evangeli del Crist. Doncs bé, si algú us anuncia un evangeli diferent del que us vam anunciar, ni que fóssim nosaltres mateixos o un àngel baixat del cel, que sigui maleït. Ho havíem dit abans, i ara ho repeteixo: si algú us anuncia un evangeli diferent del que vau acollir, que sigui maleït. Què us sembla: ¿em vull guanyar el favor dels homes, o el favor de Déu? ¿Direu que busco de plaure als homes? Si encara busqués de plaure als homes, ja no seria servent de Crist. Germans, vull que ho sapigueu: l’evangeli que us vaig anunciar no ve dels homes; jo no el vaig rebre ni aprendre de cap home, sinó per una revelació de Jesucrist. Vosaltres ja heu sentit parlar de com em comportava quan era en el judaisme: perseguia amb fúria l’Església de Déu i la volia destruir; i en l’observança del judaisme sobrepassava molts companys de la meva edat, ja que era molt zelós de les tradicions dels meus pares. Però el qui m’havia escollit des de les entranyes de la mare, em va cridar per la seva gràcia. Quan a ell li semblà bé, em va revelar el seu Fill perquè jo l’anunciés als pagans. Tot seguit, sense recórrer a cap parer humà i sense pujar a Jerusalem a trobar els qui eren apòstols abans que jo, me’n vaig anar a l’Aràbia, i després vaig tornar a Damasc. Més tard, al cap de tres anys, vaig pujar a Jerusalem per conèixer Cefes, i vaig passar quinze dies amb ell. Dels altres apòstols no en vaig veure cap, fora de Jaume, el germà del Senyor. I això que us escric és veritat: Déu sap que no menteixo. Després me’n vaig anar a les regions de Síria i Cilícia. Però les esglésies de Crist que són a Judea no em coneixien personalment; només sentien a dir: «El qui abans ens perseguia, ara anuncia la fe que havia volgut destruir.» I donaven glòria a Déu per causa meva.