Esdres 3:10-13

Comparteix

Esdres 3:10-13 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Quan els obrers anaven a posar els fonaments del temple del Senyor, s’hi va fer assistir els sacerdots amb les seves vestidures i amb les trompetes, i els levites, descendents d’Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor segons les especificacions de David, rei d’Israel. I van cantar amb els cors lloances i accions de gràcies al Senyor: “Ell és bondadós, és etern el seu amor per Is-rael!” I tot el poble feia grans aclamacions lloant el Senyor, perquè es posaven els fonaments del seu temple. Però molts sacerdots, levites i caps de família, ja ancians, que havien co-negut el primer temple, es van posar a plorar a crits quan van veure posar els fonaments d’aquest temple, mentre que molts altres esclataven en crits de joia. I ningú no podia distingir els crits d’alegria dels crits de plor del poble, perquè la gent cridava tan fort que se sentia de molt lluny.

Esdres 3:10-13 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Quan els constructors hagueren de posar els fonaments del temple del Senyor, es van congregar els sacerdots, amb vestidures sagrades i amb les trompetes, i els levites, descendents d’Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor, seguint les disposicions de David, rei d’Israel. Entonaven lloances i accions de gràcies al Senyor cantant a cors alterns: «Que n’és, de bo; perdura eternament el seu amor a Israel!». I tot el poble proferia grans aclamacions de lloança al Senyor, perquè posaven els fonaments del seu temple. Però, mentre la majoria cridava de joia i d’alegria, molts sacerdots, levites i caps de llinatge ja ancians que havien conegut el temple anterior, ploraven a llàgrima viva veient com posaven els fonaments del nou temple. I era impossible de distingir entre les aclamacions d’alegria dels uns i els sanglots i el plor dels altres, perquè el poble proferia unes aclamacions tan fortes que se sentien de molt lluny.