Ezequiel 47:1-9
Ezequiel 47:1-9 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després em va fer tornar a l’entrada del temple, i vaig veure que de sota el llindar del temple brollava un rierol d’aigua que es dirigia cap a l’est, perquè la façana del temple mirava a l’orient. L’aigua brollava del costat dret del temple, al sud de l’altar. Em va fer sortir a fora pel pòrtic nord i em va fer donar la volta pel camí ex-terior fins al pòrtic de fora, pel camí del pòrtic que mira a l’orient; i vaig veure que les aigües sortien del costat dret. Llavors, aquell home es va dirigir cap a l’orient portant un cordill a la mà; amidà mil colzades i em va fer passar pel rierol, amb l’aigua fins als turmells. Va amidar-ne mil més i em va fer passar pel rierol, amb l’aigua fins als genolls. N’amidà mil més i em va fer passar: l’aigua m’arribava a la cintura. Després en va amidar mil més: era un riu que no vaig poder passar, perquè les aigües havien crescut. Era un corrent d’aigua per a passar-hi nedant, un riu que no es podia travessar a peu. I em digué: “¿Has vist això, fill d’home?” Després em va fer tornar per la riba del riu. Quan tornava, vaig veure a la vora del riu una gran quantitat d’arbres, a l’un costat i l’altre. Llavors em digué: “Aquestes aigües es dirigeixen cap a la regió oriental, bai-xen cap a l’Arabà i desemboquen al Mar Mort; i quan hi hauran entrat sanejaran les aigües salabroses. I serà que per allà on passin aquestes aigües, tot ésser vivent que s’hi mou viurà; i els peixos hi seran molt abundosos, perquè allà on entri aquesta aigua tot serà sanejat; de manera que, a tot arreu on arribi aquest riu, la vida hi prosperarà.
Ezequiel 47:1-9 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
L’home em va fer tornar a l’entrada del santuari i vaig veure que de sota el llindar del santuari, que té la façana a l’orient, naixia una font d’aigua que baixava cap a l’orient, pel costat dret del temple, al sud de l’altar. Tot seguit em va fer sortir del temple per la porta nord i em va fer donar la volta per fora fins a la porta exterior que mira a l’orient. Vaig veure que l’aigua baixava del costat dret. Llavors l’home es va encaminar cap a l’orient amb un cordill a la mà, amidà mil colzades i em va fer travessar el rierol: l’aigua m’arribava als turmells. Amidà mil colzades més, em va fer travessar, i l’aigua m’arribava als genolls. N’amidà mil més, però el nivell de l’aigua havia crescut tant que ja no vaig poder travessar. Era un corrent d’aigua on calia nedar, un riu que no es podia travessar. Llavors ell em digué: – ¿Has vist, fill d’home? Després em va fer tornar a la riba del riu. Vaig tornar-hi i vaig veure que hi havia molts arbres a banda i banda. Llavors em digué: – Aquesta aigua corre cap a la conca oriental, baixa a l’Arabà i desemboca al Mar Mort. Entra dins les aigües insalubres i les saneja. A tot arreu on penetrarà l’aigua d’aquest riu, hi viuran tota mena d’animals aquàtics, i el peix hi serà molt abundant, perquè, així que hi arribi aquesta aigua, la mar quedarà sanejada. Arreu on arribi aquest riu, tot viurà.