Èxode 33:7-23Comparteix

Èxode 33:7-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Moisès va agafar la tenda i la va plan-tar distanciada del campament. La va anomenar Tenda de la Reunió. Així, qualsevol que volia consultar el Senyor, sortia cap a la Tenda de la Reunió, plan-tada fora del campament. I sempre que Moisès es dirigia cap a la Tenda, tot el poble s’aixecava i es posava dret, cadascun davant la porta de la seva tenda, seguint Moisès amb la vista fins que entrava a la Tenda. I així que Moisès hi entrava, la co-lumna de núvol baixava i se situava a la porta de la Tenda, mentre el Senyor par-lava amb Moisès. I quan tot el poble veia que la colum-na de núvol se situava a la porta de la Tenda, tots s’alçaven i cadascun s’age-nollava davant l’entrada de la seva prò-pia tenda. El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com aquell que parla amb el seu amic. Després, Moisès tornava al campament; però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no sortia de dins la Tenda. Moisès digué al Senyor: “Mira, tu em dius: Guia aquest poble; i no m’has fet saber res d’aquell que vols enviar amb mi, tot i que m’has dit: Jo et conec pel teu nom i has trobat gràcia als meus ulls. Ara, doncs, si és així que he trobat gràcia als teus ulls, et prego que em revelis el teu camí, perquè et pugui conèixer i, efectivament, trobi gràcia als teus ulls. Considera també que aquesta gent és el teu poble.” El Senyor respongué: “La meva presència t’acompanyarà, i et donaré el repòs.” Moisès va contestar: “Si la teva presència no ens acompanya, no cal que ens facis marxar d’aquí. Perquè, en què es coneixerà que hem trobat gràcia als teus ulls, jo i el teu poble, si no és en què tu vinguis amb nosaltres? Així ens diferenciarem, jo i el teu poble, de la resta de pobles que hi ha sobre la terra.” El Senyor respongué a Moisès: “També faré això que em demanes, perquè has trobat gràcia als meus ulls i et conec pel teu nom.” Llavors digué Moisès: “Mostra’m ja la teva glòria.” Ell va contestar: “Jo faré que tota la meva benignitat passi davant dels teus ulls i proclamaré el nom del Senyor Etern davant teu. Tindré misericòrdia de qui vull tenir misericòrdia, i m’apiadaré de qui vull apiadar-me.” I hi afegí: “Tu no podràs veure el meu rostre; perquè l’home no pot veure’m i seguir vivint.” El Senyor digué encara: “Mira, aquí a prop meu hi ha un lloc; tu et posaràs damunt la roca. Així, mentre va passant la meva glò-ria, t’amagaré dins l’escletxa de la roca i et cobriré amb la meva mà fins que hagi passat. Després retiraré la meva mà perquè em puguis veure d’esquena, ja que no és possible de veure el meu rostre.”

Èxode 33:7-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

A cada etapa, Moisès plantava la tenda a una certa distància del campament. Li havia donat el nom de «tenda del trobament». Tothom qui volia consultar el Senyor sortia cap a la tenda del trobament, que era fora del campament. Cada vegada que Moisès sortia del campament per anar a la tenda, tot el poble s’aixecava; tothom es quedava dret a l’entrada de la seva pròpia tenda i seguia Moisès amb la mirada fins que el veien entrar a la tenda. Tan bon punt Moisès hi entrava, la columna de núvol baixava i es quedava a l’entrada de la tenda: era el moment en què el Senyor parlava amb Moisès. Quan el poble veia que la columna de núvol es quedava a l’entrada de la tenda, tothom es prosternava a l’entrada de la seva pròpia tenda. El Senyor parlava a Moisès cara a cara, com un home parla amb un altre. Després Moisès se’n tornava al campament, però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no es movia de la tenda del trobament. Moisès va dir al Senyor: – Mira, tu em manes que guiï aquest poble, però no m’has fet saber qui faràs venir amb mi. I, tanmateix, m’has dit: “Jo et conec pel teu nom”, i encara: “Et concedeixo el meu favor.” Si és així, si m’has concedit el teu favor, et prego que em mostris els teus camins: llavors et coneixeré, i, de fet, m’hauràs concedit el teu favor. Recorda que aquesta gent són el teu poble. El Senyor li va respondre: – Vindré en persona i et faré reposar. Moisès va replicar: – Si no véns en persona, no ens facis sortir d’aquí. Com podré saber que ens has concedit el teu favor, tant a mi com al teu poble, si tu no véns amb nosaltres? Només si véns amb nosaltres ens distingirem, jo i el teu poble, de tots els altres pobles de la terra. El Senyor li respongué: – També faré això que em demanes, ja que t’he concedit el meu favor i et conec pel teu nom. Llavors Moisès va dir: – Deixa’m contemplar, si et plau, la teva glòria. El Senyor li va respondre: – Jo faré passar davant teu tota la meva bondat i pronunciaré el meu nom, que és “el Senyor”. Jo concedeixo el meu favor a qui el vull concedir i em compadeixo de qui em vull compadir. Però va afegir: – No podràs veure el meu rostre, perquè el qui em veu no pot continuarvivint. I va dir encara: – Aquí vora meu tens aquest lloc. Posa’t damunt la roca, i, quan passarà la meva glòria, t’amagaré en una esquerda de la roca i et taparé amb la mà fins que jo hagi passat. Després retiraré la meva mà i em podràs veure d’esquena; però el meu rostre, ningú no el pot veure.