Èxode 3:1-10
Èxode 3:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Moisès era pastor dels ramats del seu sogre, Jetró, sacerdot de Madian. Una vegada que va guiar el seu ramat cap a l’interior del desert, va arri-bar a la muntanya de Déu, l’Horeb, i l’àngel del Senyor se li aparegué en una flama de foc enmig d’una bardissa. Va mirar i veié que la bardissa cremava sense consumir-se. Moisès es digué: “Em desviaré per con-templar aquest estrany espectacle, a veure com és que la bardissa no es consumeix.” Quan el Senyor veié que es desviava per mirar, el va cridar d’enmig de la bardissa, dient-li: “Moisès, Moisès!” Ell va contestar: “Sóc aquí.” Va dir Déu: “No t’acostis aquí. Des-calça’t, que el lloc que trepitges és terra santa.” I declarà: “Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob.” Llavors Moisès es va tapar el rostre, perquè tenia por de mirar Déu. El Senyor digué: “He pogut veure l’an-goixa del meu poble, que és a l’Egipte, i he sentit el clam que li provoquen els seus opressors i estic al corrent dels seus sofriments. Per tant, he baixat per alliberar-los de l’opressió dels egipcis i fer-los pujar d’aquell país cap a una terra bona i es-paiosa, una terra que regalima llet i mel, al territori del cananeu, de l’hitita, del perizita, de l’hivita i del jebuseu. Ara, doncs, que el clam dels fills d’Is-rael ha arribat fins a mi i he pogut veure el mal tracte amb què els egipcis els oprimeixen, vés, jo t’envio al faraó perquè facis sortir el meu poble, els fills d’Israel, d’Egipte.”
Èxode 3:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madian. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l’Horeb, la muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l’àngel del Senyor en una flama enmig d’una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava però no es consumia. I es va dir: «M’atansaré a contemplar aquest espectacle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?» Quan el Senyor va veure que Moisès s’atansava per mirar, el cridà de la bardissa estant: – Moisès, Moisès! Ell respongué: – Sóc aquí. Déu li digué: – No t’acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat. I va afegir: – Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob. Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. El Senyor li digué: – He vist l’opressió del meu poble a Egipte i he sentit com clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d’Egipte cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus. El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els oprimeixen. Ara, doncs, jo t’envio al faraó; vés-hi i fes sortir d’Egipte els israelites, el meu poble.