Èxode 20:1-23
Èxode 20:1-23 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Déu va donar al poble d’Israel aquests manaments: – Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que t’he fet sortir del país d’Egipte, la terra on eres esclau. »No tinguis cap altre déu fora de mi. »No et fabriquis ídols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt al cel, aquí baix a la terra o en les aigües d’aquí baix. No els adoris ni els donis culte, perquè jo, el Senyor, el teu Déu, sóc el Déu-gelós: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generació dels qui no m’estimen. Però, per als qui m’estimen i guarden els meus preceptes, mantinc el meu amor durant un miler de generacions. »No juris en fals pel nom del Senyor, el teu Déu, perquè jo, el Senyor, no tinc per innocent el qui jura en fals pel meu nom. »Recorda’t de consagrar-me el repòs del dissabte. Tens sis dies per a treballar i fer totes les feines que calgui, però el dia setè és el dia de repòs, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap treball ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu esclau, ni la teva esclava, ni cap dels teus animals, ni l’immigrant que resideix a la teva ciutat. Perquè en sis dies el Senyor va fer el cel, la terra, el mar i tot el que s’hi mou, però el dia setè va reposar: per això el Senyor ha beneït el dissabte i l’ha consagrat. »Honra el pare i la mare. Així tindràs llarga vida en el país que et dóna el Senyor, el teu Déu. »No matis. »No cometis adulteri. »No robis. »No acusis ningú falsament. »No desitgis la casa d’un altre. No desitgis la seva dona, ni el seu esclau, ni la seva esclava, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que li pertany. Tot el poble d’Israel sentia la tronada i el so dels corns. Tots veien els llamps i la muntanya fumejant. El poble tremolava i es mantenia lluny. Llavors van dir a Moisès: – Tu parla’ns, i nosaltres t’escoltarem. Que no ens parli Déu mateix, que moriríem! Moisès els va respondre: – No tingueu por: Déu ha vingut per posar-vos a prova. Vol que el reverencieu i no pequeu. El poble es mantenia lluny quan Moisès es va acostar al núvol espès on Déu era present. El Senyor manà a Moisès: – Digues als israelites: “Vosaltres mateixos heu vist com us he parlat des de dalt el cel. No us fabriqueu ídols de plata ni ídols d’or; no els poseu al costat meu.
Èxode 20:1-23 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Déu va parlar i digué totes aquestes paraules: “Jo sóc el Senyor Etern, el teu Déu, que t’he fet sortir de la terra d’Egipte, de la casa de servitud. No tindràs altres déus davant meu. No et faràs escultura ni cap imatge del que hi ha dalt del cel, ni del que hi ha a baix a la terra, ni del que hi ha a les aigües de sota de la terra. No et prosternaràs davant seu ni els prestaràs culte, perquè jo, el Senyor Etern, sóc el teu Déu, un Déu gelós, que castigo la iniquitat dels pares en els fills, fins a la tercera i la quarta generació d’aquells qui m’odien; però mantinc la misericòrdia per a mil generacions amb aquells qui m’estimen i guarden els meus manaments. No prendràs en fals el nom del Senyor Etern, el teu Déu; perquè el Senyor no tindrà per innocent el qui pren el seu nom en fals. Tingues present que has de santificar el dia del dissabte. Sis dies treballaràs per a dur a terme tota la teva feina, però el dia setè és de descans, dedicat al Senyor, el teu Déu. No facis cap feina; ni tu, ni el teu fill, ni la teva filla, ni el teu servent, ni la teva criada, ni el teu animal de càrrega, ni el foraster re-sident als teus dominis. Perquè el Senyor en sis dies va fer el cel i la terra, el mar i tot el que s’hi mou, i va descansar el dia setè. Per això el Senyor va beneir el dissabte i el va consagrar. Honra el pare i la mare, a fi que els teus dies siguin perllongats damunt la terra que el Senyor, el teu Déu, et dóna. No mataràs. No cometràs adulteri. No robaràs. No alçaràs fals testimoni contra el teu proïsme. No cobejaràs la casa del teu proïsme, ni cobejaràs la muller del teu proïsme, ni el seu servent, ni la seva criada, ni el seu bou, ni el seu ase, ni res del que pertany al teu proïsme.” Tot el poble fou testimoni dels trons, els llamps, el retruny de la trompeta i la muntanya que fumejava, però la gent, espaordida, es mantenia allunyada. Per això van dir a Moisès: “Parla tu amb nosaltres, que podrem entendre’t, però que no parli Déu amb nosaltres, no fos cas que moríssim.” Moisès respongué al poble: “No tingueu por, que Déu ha vingut per provar-vos i perquè el seu temor el tingueu sempre present i no pequeu.” El poble es mantenia a distància, mentre Moisès s’acostava a la fosca nu-volada on era Déu. El Senyor digué a Moisès: “Així di-ràs als fills d’Israel: Vosaltres heu vist que des del cel he parlat amb vosaltres. No fareu al meu costat déus de plata o déus d’or, no us els fabriqueu.