Èxode 15:1-18
Èxode 15:1-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Llavors Moisès, amb els israelites, va entonar aquest càntic en honor del Senyor: Cantem al Senyor per la seva gran victòria; ha tirat al mar cavalls i cavallers. Del Senyor em ve la força i el triomf, és ell qui m’ha salvat. És el meu Déu, i jo l’he de lloar, el Déu del meu pare, i jo l’he d’enaltir. El Senyor és un gran guerrer, «Jahvè» és el seu nom. Els carros del faraó i el seu exèrcit, els ha llançat dins el mar. Els millors combatents s’han enfonsat al Mar Roig. Els han cobert les onades, han baixat al fons com una pedra. La teva dreta, Senyor, és forta i gloriosa. La teva dreta, Senyor, ha desfet l’enemic. La teva grandesa ha derrocat els adversaris. La teva ira s’arbora i els consumeix com la palla. Al bufec del teu alè s’han apilat les aigües, s’han alçat les onades com un dic, s’ha endurit l’aigua al mig del mar. L’enemic es deia: «Els perseguiré, els agafaré, m’atiparé de repartir botí, em trauré l’espasa, i tots seran meus!» Però bufa el teu alè, i el mar els cobreix; s’enfonsen com plom dins les aigües poderoses. Qui és com tu entre els déus, Senyor? Qui és com tu, magnífic entre els sants? Fas proeses temibles, obres meravelles. Has aixecat la mà, i els ha engolit la terra. Encamines amb amor el poble que has redimit; el teu poder el condueix fins al teu lloc sagrat. Els pobles tremolen només de sentir-ho; el pànic s’apodera dels habitants de Filistea. Estan esglaiats els cabdills d’Edom, els caps de Moab s’han estremit; s’han espantat tots els habitants de Canaan. Han caigut damunt d’ells el pànic i el terror; la força del teu braç els ha deixat muts com la pedra, mentre el teu poble travessava, Senyor, mentre travessava el poble que t’has fet teu. Fes-lo entrar a la muntanya; implanta’l, Senyor, a la teva heretat, al lloc que has preparat per a residir-hi, al santuari que han bastit les teves mans. El Senyor serà rei per sempre més!
Èxode 15:1-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Llavors Moisès i els fills d’Is-rael es van posar a cantar aquest càntic al Senyor Etern: Cantaré al Senyor, perquè s’ha co-bert de glòria; ha llençat al mar els cavalls i els cavallers. La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré. El Senyor és un gran guerrer, el seu nom és “el Senyor-Etern”. Els carros del faraó, amb el seu exèrcit, els ha llençat al mar, el bo i el millor dels seus guerrers, els ha enfonsat al Mar Roig. Les profunditats els han cobert, han davallat als abismes com una pedra. La teva dreta, Senyor, magnífica en potència; la teva dreta, Senyor, ha esclafat l’enemic. Amb la teva immensa majestat, abats els adversaris; desfermes el teu furor i els consu-meixes com fullaraca. Amb la fúria del teu buf, s’han apilat les aigües, les onades s’han alçat com un mur; al mig del mar, s’ha quallat l’aigua dels abismes. L’adversari deia: “Els perseguiré, els atraparé, reparti-ré les seves despulles, amb ells sadollaré la meva ànima; desembeinaré l’espasa, la meva mà els exterminarà.” Has fet bufar el teu vent, els ha engolit el mar; s’han enfonsat com el plom, en les turbulentes aigües. Qui és com tu, Senyor, entre els déus? Qui és com tu, gloriós en santedat, terrible en prodigis, autor de mera-velles? Has estès la mà i la terra els ha engolit. Amb la teva misericòrdia has conduït el poble que vas redimir, amb el teu poder l’has guiat al teu santuari. Els pobles, en sentir-ho, s’esglaiaran, la por dominarà els habitants de Filistea. Llavors els prínceps d’Edom tremo-laran, s’angoixaran els caps de Moab, quedaran esmaperduts tots els habitants de Canaan. Damunt d’ells caurà el pànic i el terror, per la grandesa del teu braç emmu-diran com estàtues, fins que passi el teu poble, Senyor, el poble que tu has adquirit. El faràs entrar i l’instal·laràs a la muntanya de la teva heretat, al lloc que has preparat, Senyor, com a residència teva; al santuari, Senyor, que les teves mans han preparat. El Senyor Etern regnarà per sempre més.