Èxode 13:1-22
Èxode 13:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
El Senyor va parlar a Moisès i li digué: “Em consagraràs tot primogènit, tot pri-mer nascut d’entre els fills d’Israel, tant si és home com si és bèstia, perquè és meu.” Moisès digué al poble: “Recordeu-vos d’aquest dia en què heu sortit de l’Egip-te, de la casa de servitud, ja que ha estat amb la seva poderosa mà que el Senyor us ha tret d’aquí; aquest dia no menjareu pa fermentat. En aquest dia del mes d’abib, vosaltres sortiu d’Egipte. I serà que, quan el Senyor t’hagi introduït a la terra del cananeu, de l’hitita, de l’amorreu, de l’hivita i del jebuseu, que va jurar als teus pares que els dona-ria, terra que regalima llet i mel, obser-vareu aquesta celebració en aquest mes. Durant set dies menjaràs pa àzim, i el dia setè serà festa solemne en honor del Senyor. Menjaràs pans àzims durant els set dies, i no s’ha de veure pa fermentat a casa teva ni llevat en tot el teu territori. I en aquella diada explicaràs al teu fill: Això és a causa del que va fer el Senyor per mi quan vaig sortir de l’Egipte. I et serà com un senyal damunt la mà i com a remembrança entre els ulls, a fi que la llei del Senyor estigui en la teva boca, ja que el Senyor t’ha fet sortir d’Egipte amb la força de la seva mà. I guardaràs aquest precepte en la data precisa, any rere any.” “Quan el Senyor t’haurà dut a la terra del cananeu, tal com ho va jurar a tu i als teus pares, i te l’hagi lliurada, llavors dedicaràs al Senyor tot el primer que obre el si matern. També tot el primer nascut de part de les teves bèsties, si és mascle, pertany al Senyor. Però tot primer nascut dels ases el redimiràs amb un anyell; i si no el redi-meixes, el desnucaràs. També redimiràs tot primogènit entre els teus fills. I serà que quan el teu fill, el dia de demà, et pregunti: Què significa això?, li diràs: Amb mà forta el Senyor ens va treure de l’Egipte, la casa de les nostres servituds. Succeí que, quan el faraó va refusar de deixar-nos marxar, el Senyor va fer morir tots els primogènits del territori egipci, des dels primogènits dels homes fins als primogènits de les bèsties. Per això redimeixo tot primogènit dels meus fills. Això serà com un senyal damunt la teva mà i com a remembrança entre els teus ulls, ja que el Senyor t’ha fet sortir d’Egipte amb la força de la seva mà.” Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va guiar pel camí de la terra dels filisteus, tot i que era més directe, perquè Déu es deia: “No fos cas que, davant els atacs, el poble se’n des-digui i prefereixi tornar a l’Egipte.” Déu, doncs, va fer que el poble do-nés la volta pel camí del desert en direc-ció al Mar Roig. Els fills d’Israel van anar pujant en formació des de la terra d’Egipte. I Moisès s’endugué els ossos de Josep, perquè aquest havia fet jurar als fills d’Israel: “És segur que Déu us ajudarà, llavors us endureu d’aquí els meus ossos.” Van partir de Sucot i van acampar a Etam, a la vora del desert. El Senyor caminava davant seu, de dia en una columna de núvols, per mos-trar-los el camí, i de nit en una columna de foc, per il·luminar-los, perquè po-guessin caminar tant de dia com de nit. Mai no va apartar de davant del poble la columna de núvols durant el dia ni la columna de foc durant la nit.
Èxode 13:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor va parlar a Moisès. Li digué: – Consagra’m tots els primogènits dels israelites; el primer que neixi, tant dels homes com dels animals, és meu. Moisès va dir al poble: – Recordeu-vos d’aquest dia que sortiu d’Egipte, la terra on éreu esclaus; el Senyor us en fa sortir amb mà forta. Aquest dia no heu de menjar pa fermentat. En sortiu avui, el mes d’abib. »Després el Senyor et farà entrar al país dels cananeus, els hitites, els amorreus, els hivites i els jebuseus, el país que va prometre als teus pares, un país que regalima llet i mel. Allà, aquest mateix mes, practicaràs aquest ritu: Durant set dies menja pa sense llevat, i el dia setè celebra una festa en honor del Senyor. Menja pa sense llevat durant aquests set dies. En tot el teu territori no hi ha d’haver gens de llevat ni gens de pa fermentat. Aquell dia donaràs al teu fill aquesta explicació: “Això recorda el que el Senyor va fer per mi quan vaig sortir d’Egipte.” Et serà com un distintiu a la mà, com un record entre els ulls, perquè tinguis als llavis la llei del Senyor, que amb mà forta et va fer sortir d’Egipte. Observa cada any aquesta institució el dia fixat. »Quan el Senyor t’haurà fet entrar al país dels cananeus, tal com et va jurar a tu i als teus pares, i te l’haurà donat, ofereix al Senyor el primogènit, tant dels homes com dels animals: si són mascles, són del Senyor. Pots rescatar la primera cria de l’ase amb un xai; però, si no la vols rescatar, desnuca-la. Rescata també el teu fill primogènit. Quan el dia de demà el teu fill et pregunti: “Què vol dir això?”, tu li respondràs: “El Senyor, amb mà forta, ens va fer sortir d’Egipte, la terra on érem esclaus. I com que el faraó s’obstinà a no deixar-nos sortir, el Senyor va fer morir tots els primogènits del país d’Egipte, tant els dels homes com els dels animals. Per això jo sacrifico al Senyor tots els primogènits mascles dels animals i rescato els meus fills primogènits.” Et serà com un distintiu a la mà, com una marca entre els ulls, per a recordar que el Senyor, amb mà forta, et va fer sortir d’Egipte. Quan el faraó va deixar sortir el poble, Déu no el va conduir pel camí del país dels filisteus, encara que és el més curt, perquè es deia: «Si es veia en perill de guerra, el poble podria fer-se enrere i tornar-se’n a Egipte.» Per això Déu els va desviar cap al camí del desert i del Mar Roig. Els israelites van sortirdel país d’Egipte formats en ordre de batalla. Moisès es va endur els ossos de Josep, perquè Josep havia conjurat els descendents d’Israel dient-los: «Quan Déu vindrà a ajudar-vos, endueu-vos d’aquí els meus ossos.» Van partir de Sucot i acamparen a Etam, tocant al desert. El Senyor caminava al davant d’ells, de dia en una columna de núvol per mostrar-los el camí, i de nit en una columna de foc per fer-los llum; així podien caminar tant de dia com de nit. La columna de núvol durant el dia i la columna de foc durant la nit, no van deixar mai de guiar el poble.