Èxode 1:6-21
Èxode 1:6-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Després, Josep va morir, així com tots els seus germans i tota aquella gene-ració. Però la nissaga d’Israel va ser prolífica i es van multiplicar abundosament fins a arribar a ser nombrosos i omplir el país. Un nou rei, que no havia conegut Josep, va arribar al poder. I va dir al seu poble: “Mireu, els fills d’Israel formen un poble més nombrós i més fort que nosaltres. Cal, doncs, que tinguem precaució amb ells, no sigui que creixin massa i que, si s’esdevé una guerra, es puguin aliar també amb els nostres enemics, combatin contra nosaltres i fugin del país”. Llavors van imposar al poble d’Israel encarregats d’esclaus a fi de sotmetre’l amb càrregues feixugues. Així van edi-ficar els emplaçaments de reserves de Pitom i Ramsès per al faraó. No obstant, com més l’oprimien, més creixia i es multiplicava, fins al punt que els egipcis els temien. Els egipcis van imposar una dura servitud als israelites, i els van amargar la vida amb les feixugues càrregues de preparar el fang i fer maons, a més de tota mena de feina del camp. Llavors el rei d’Egipte va donar ordres a les llevadores dels hebreus, a la primera d’elles, de nom Xifrà, i a la segona, que es deia Puà, i els digué: “Quan assistiu les dones hebrees en llurs parts, pareu atenció al sexe del na-dó; si és un noi, feu-lo morir, i si és una noia, que visqui.” Però les llevadores temien Déu i no van complir el que els havia manat el rei d’Egipte, sinó que van deixar viure els nens. Llavors el rei d’Egipte féu compa-rèixer les llevadores i els preguntà: “Per què actueu així i deixeu amb vida els nens?” Les llevadores van contestar al faraó: “Perquè les hebrees no són com les do-nes egípcies, sinó que són fortes, i abans que arribi la llevadora, ja han infantat.” Déu va protegir les llevadores i el poble es va multiplicar i es va fer molt fort. A més, a les llevadores, per haver temut Déu, els concedí una família pròspera.
Èxode 1:6-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Al cap d’un quant temps, Josep va morir, i també tots els seus germans i tota aquella generació. Però els descendents d’Israel van ser fecunds, es van multiplicar i propagar, i arribaren a ser tan nombrosos que omplien el país. Un nou rei, que no havia conegut Josep, va pujar al tron d’Egipte, i digué al seu poble: – Aquests israelites són un poble massa nombrós, més fort que nosaltres. Actuem amb habilitat. Si anessin multiplicant-se, el dia que hi hagués guerra s’aliarien amb els nostres enemics per combatre contra nosaltres, i se n’anirien d’aquest país. Llavors els van imposar uns encarregats per oprimir-los amb treballs feixucs; així van construir per al faraó les ciutats d’aprovisionament de Pitom i Ramsès. Però, com més els oprimien, més augmentaven i es multiplicaven, i els egipcis els veien com una amenaça. Per això van esclavitzar els israelites amb duresa i els amargaren la vida amb treballs pesats: preparar l’argila, fer maons i ocupar-se de totes les feines del camp. Amb tot això els esclavitzaven durament. Hi havia dues llevadores hebrees que es deien Xifrà i Puà. El rei d’Egipte els digué: – Quan ajudeu les dones hebrees en el part, si veieu que neix un nen, mateu-lo; si és una nena, deixeu-laviure. Però les llevadores temien Déu i no complien les ordres del rei d’Egipte, sinó que deixaven viure els nens. Llavors el rei va cridar les llevadores i els digué: – Per què feu això de deixar viure els nens? Elles respongueren al faraó: – És que les dones hebrees no són com les egípcies; són més valentes i, quan hi arriba la llevadora, ja han tingut el fill. Déu va afavorir les llevadores, i el poble va créixer i arribà a ser molt nombrós. I a les llevadores, que havien temut Déu, ell els va donar una descendència.