Ester 1:1-22

Comparteix

Ester 1:1-22 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

Aquests fets tingueren lloc en temps del rei Assuer, el mateix que regnava sobre un imperi de cent vint-i-set províncies, que abastava des de l’Índia fins a Etiòpia. En aquell temps, el rei Assuer ocu-pava el seu tron a la ciutadella de Susa. L’any tercer del seu regnat, el rei Assuer va oferir una festa en honor de tots els dignataris i funcionaris del go-vern, de tots els caps de l’exèrcit medo-persa, dels nobles i dels governadors de cada província, a fi de mostrar-los l’esplèndida ri-quesa del seu reialme i l’extraordinària esplendor de la seva grandesa. La festa va durar una llarga temporada: va ser de cent vuitanta dies. Quan van acabar aquelles festes, el rei va oferir una altra festa, que va durar una setmana, al pati del jardí del palau reial: era per a tot el poble que vivia a Susa, la capital del regne, des del més important fins al més humil. El pati estava adornat amb fines cor-tines blanques, verdes i blaves, sostingudes per cordons de lli i porpra amb anelles de plata i subjectes a unes co-lumnes de marbre. Hi havia reclinatoris d’or i de plata sobre el paviment de pòrfir, marbre, alabastre i jacint. Les begudes se servien en copes d’or, totes diferents, i el vi corria en abundància, com correspon a la generositat d’un rei. Pel que fa a la beguda, el rei havia donat l’ordre als majordoms del palau que no s’obligués ningú a beure, sinó que cadascú begués al seu gust. També la reina Vaixtí va oferir un banquet a les dones al palau reial del rei Assuer. El setè dia, quan el cor del rei s’havia alegrat amb el vi, va enviar Mehuman, Bizetà, Harbonà, Bigtà, Abagtà, Zetar i Carcàs, els set eunucs del servei personal del rei Assuer, perquè fessin venir la reina Vaixtí a presència del rei amb la corona reial, perquè el poble i els grans personatges poguessin admirar la bellesa de la reina, que era molt agraciada. Però la reina Vaixtí es va negar a complir l’ordre que el rei li havia tramès per mitjà dels eunucs. Llavors el rei es va enutjar moltíssim, i, encès d’ira, va cridar els entesos en els costums, ja que era norma que els afers reials fossin consultats amb tots els qui conei-xien les lleis i el dret. D’entre ells, els més prominents eren Carxenà, Xetar, Admata, Tarxix, Me-res, Marsenà i Memucan, els set principals de Mèdia i Pèrsia, que eren del consell reial i ocupaven alts càrrecs al regne. Els va preguntar: “Segons la llei, què s’ha de fer amb la reina Vaixtí per haver desobeït l’ordre que el rei Assuer li ha tramès per mitjà dels eunucs?” I en presència del rei i els seus con-sellers, Memucan va contestar: “La rei-na Vaixtí no solament ha ofès el rei, sinó totes les autoritats i tots els habitants de les províncies del rei Assuer. Perquè això que ha fet la reina ho sabran totes les dones i serà motiu perquè elles perdin el respecte als seus marits, i diran: ‘El rei Assuer va manar que la reina Vaixtí es presentés davant seu i ella no hi va anar!’ Ara mateix, les dones dels alts funcionaris de Pèrsia i de Mèdia, en saber el que ha fet la reina, ho discutiran amb els seus marits; i d’aquí vindran menys-preus i disgustos. Si al rei li sembla bé, que es faci públic el següent decret reial i que sigui registrat entre les lleis dels perses i els medes, perquè no sigui revocat: “Que Vaixtí no es presenti mai més davant del rei Assuer. I pel que fa a la dignitat reial, que el rei l’atorgui a una altra més digna que ella.” El decret reial haurà de fer-se públic arreu del regne, per gran que sigui, i així totes les dones respectaran el seu marit, des del més important fins al més humil.” Al rei i als consellers els va semblar bé aquesta proposta, i el rei va fer el que Memucan havia proposat. Va enviar cartes a totes les provín-cies del regne, a cada província segons la seva escriptura, i a cada poble segons la seva llengua, a fi que cada home afer-més la seva autoritat a casa seva, i que això fos divulgat en la llengua de cada poble.

Ester 1:1-22 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

Era en temps de Xerxes, aquell que regnava sobre cent vint-i-set províncies des de l’Índia fins a Etiòpia, quan ja havia pres possessió del seu tron, a la ciutadella de Susa. L’any tercer del seu regnat, Xerxes va oferir un banquet a tots els consellers i cortesans. L’exèrcit persa i el mede, els nobles i els governadors de cada província també van presentar-se davant seu; durant sis mesos, el rei va exhibir davant d’ells l’opulència del seu imperi i la glòria de la seva vida fastuosa. Un cop acabades aquelles festes, el rei va oferir un altre banquet a tots els habitants de la ciutadella de Susa, dels més poderosos als més humils: un banquet d’una setmana als pòrtics dels jardins del palau reial. Hi havia domassos de lli blanc i porpra violeta penjats entre columnes d’alabastre i sostinguts per anelles de plata amb cordons de lli i porpra vermella. Sobre el paviment de pòrfir, alabastre, nacre i marbre negre hi havia estesos divans d’or i de plata. Es bevia en copes d’or, totes diferents l’una de l’altra, i el vi corria amb generositat reial. Segons el costum, es bevia sense mesura: el rei havia ordenat als servents del palau de complaure tothom. També la reina Vaixtí oferia un banquet a les grans dames en el mateix palau reial de Xerxes. El setè dia, el rei s’havia posat tan alegre a causa de la beguda que va cridar els set eunucs del seu servei personal: Mehuman, Bizetà, Harbonà, Bigtà, Abagtà, Zetar i Carcàs. El rei els va manar que fessin venir davant d’ell la reina Vaixtí amb la corona reial. Volia exhibir la seva bellesa davant els pobles i els governants: Vaixtí feia goig de veure. Però la reina va refusar d’anar-hi, contra l’ordre reial transmesa pels eunucs. Llavors el rei es va irritar i s’exasperà moltíssim. Els afers reials havien de ser consultats als entesos en la tradició, experts en lleis i costums. El rei, doncs, va fer cridar els set consellers principals de l’imperi persa i mede, els admesos a la seva presència: Carxenà, Xetar, Admata, Tarxix, Meres, Marsenà i Memucan. Els va preguntar: – Segons la llei, què cal fer amb la reina Vaixtí, culpable de no haver complert l’ordre del rei Xerxes que li han transmès els eunucs? Memucan respongué al rei i als consellers: – La reina Vaixtí no perjudica solament el rei; perjudica també tots els governants i tots els habitants de les províncies de l’imperi de Xerxes. La notícia de la conducta de la reina podria escampar-se entre totes les dones i menysprearien l’autoritat dels seus marits dient-se: “El rei Xerxes va manar de fer venir davant d’ell la reina Vaixtí i ella no hi va anar.” »Avui mateix, les dones dels alts funcionaris perses i medes, assabentades de la conducta de la reina, els en parlaran i podran menysprear-los i provocar la seva indignació. Per tant, si al rei li sembla bé, que es publiqui un edicte que digui: “Vaixtí no podrà presentar-se mai més davant el rei Xerxes. El rei donarà el títol de reina a una altra de més digna.” L’edicte serà irrevocable, segons la legislació persa i meda. Quan el decret reial s’haurà notificat arreu de l’immens imperi, totes les dones respectaran els seus marits, del més poderós al més humil. El rei i els seus consellers van trobar encertada la proposta de Memucan, i el rei la dugué a terme. Va enviar cartes a totes les províncies de l’imperi, a cada província segons la pròpia escriptura i a cada nacionalitat segons la seva llengua, ordenant que l’home fos l’autoritat de la casa i que s’hi parlés la llengua materna d’ell.