Efesis 5:22-33
Efesis 5:22-33 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l’Església, que és el seu cos. Per tant, així com l’Església se sotmet al Crist, també les mullers s’han de sotmetre en tot als marits. Marits, estimeu les vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l’Església i s’ha entregat per ella. L’ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l’aigua acompanyat de la Paraula. Volia portar a la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos santa i immaculada. Igualment, els marits han d’estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s’estima a si mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l’alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l’Església, ja que som membres del seu cos. Per això , tal com diu l’Escriptura, l’home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn . Aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist i l’Església, i que també val per a vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el marit.
Efesis 5:22-33 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Que les dones respectin els seus marits, com respecten el Senyor. Perquè el marit és el cap de la dona, com Crist és el cap de l’Església, i al mateix temps, salvador del cos. De la mateixa manera que l’Església se supedita al Crist, també les dones s’han de supeditar plenament als marits. Marits, estimeu l’esposa com el Crist va estimar l’Església i s’oferí a si mateix per ella, a fi de santificar-la, purificant-la amb el bany d’aigua, alhora que amb la Paraula, per tal de preparar-se ell mateix una Església gloriosa, sense cap defecte ni arruga o res de semblant, sinó santa i immaculada. Així, els marits han d’estimar la seva esposa com el propi cos. Qui estima la pròpia esposa s’estima a si mateix. Ningú no ha odiat mai el propi cos, al contrari, tothom l’alimenta i el co-breix, com també el Crist ho ha fet per l’Església, perquè som membres del seu cos. Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’ajuntarà a la dona, i els dos esdevindran un sol cos. Aquest símbol és grandiós, tanma-teix jo l’aplico a Crist en relació a l’Església. En conclusió: vosaltres també, que cadascú estimi la seva esposa com a si mateix; i l’esposa que tingui respecte al marit.