Cohèlet 3:9-15
Cohèlet 3:9-15 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Què en treu, el qui treballa, de tants afanys? He comprovat la càrrega que Déu posa als homes perquè se n’ocupin. Tot ho ha fet apropiat al seu moment; però també ha posat en el seu cor la idea de l’infinit, tot i que l’home no arriba a copsar l’obra que Déu ha fet, de principi a fi. He comprès que per a ells no hi ha res de millor que alegrar-se i buscar el benestar durant la seva vida, perquè, si tots els homes mengen, beuen i frueixen del bé, enmig dels seus afanys, és per bondat de Déu. També he comprès que tot allò que Déu fa és permanent. No hi ha res a afegir-hi ni res a treure’n; Déu ho ha fet així perquè li guardin reverència. Allò que ara existeix, ja existia abans; i allò que ha d’existir, ja existeix: Déu fa retornar el passat.
Cohèlet 3:9-15 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El qui treballa, què en treu del seu esforç? M’he fixat en les feines que Déu ha imposat als homes: ell ha fet les coses boniques i apropiades al seu temps, i també ha donat a l’home el sentit del passat i del futur, però sense que l’home pugui arribar a comprendre, des del començament fins al final, l’obra que Déu ha fet. Jo entenc que el millor que pot fer l’home és alegrar-se i passar bé la vida. Ara bé, menjar, beure i gaudir de la felicitat del propi treball és un do de Déu. Entenc que tot el que Déu fa perdura eternament: no s’hi pot afegir res ni se’n pot sostreure res. Déu obra així perquè vol ser venerat. Allò que ara és, ja ha estat abans, i allò que encara no és, també ja era. Déu és qui fa que tot continuï.