Cohèlet 1:2-8
Cohèlet 1:2-8 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va. Què en treu l’home de tots els treballs amb què s’afanya sota el sol? Una generació se’n va, i una altra ve, però la terra es manté sempre. El sol surt, el sol es pon, anhelant d’arribar al lloc d’on tornarà a sortir. El vent bufa de tramuntana, ara es gira de migjorn; dóna voltes i més voltes i refà el camí que havia fet. Els rius corren cap al mar, i el mar no s’omple mai; però els rius no cessen d’anar sempre al mateix lloc. Les paraules són pura rutina i no val la pena de parlar; l’ull no s’acontenta del que veu ni l’orella del que sent.
Cohèlet 1:2-8 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Vanitat de vanitats!, deia el Predi-cador; vanitat de vanitats, tot és vanitat! Què en treu l’home de tot el seu esforç amb què s’afanya en aquest món? Una generació se’n va i una altra generació ve, però la terra roman sempre. El sol surt i el sol es pon, i s’a-pressa cap al lloc d’on torna a sortir. El vent va cap al sud i gira cap al nord; fa voltes i més voltes, i amb el seus giravolts retorna, el vent. Tots els rius van a parar al mar, i el mar no s’omple, i del lloc on han sortit, els rius tornen per fluir de nou. Totes les coses són carregoses. Ningú no pot dir que l’ull no es cansa de mirar, ni que l’oïda no està farta de sentir.