Cohèlet 1:12-18
Cohèlet 1:12-18 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Jo, el Predicador, regnava sobre Is-rael a Jerusalem, i vaig aplicar-me de tot cor a cercar i a esbrinar amb saviesa tot el que s’es-devé en aquest món; tasca feixuga que Déu ha assenyalat als homes perquè se n’ocupin! He observat totes les obres que es fan en aquest món, i he vist que tot és va-nitat i afany inútil. Allò que surt tort no es pot redreçar, i allò que no es té no es pot comptar. Vaig reflexionar interiorment i em vaig dir: “Heus aquí que m’he engrandit i he acumulat saviesa, més que tots els meus predecessors a Jerusalem; i el meu cor s’ha omplert de saviesa i ciència.” Vaig aplicar el meu cor a estudiar la saviesa i a comparar la niciesa i la follia; i he comprès que fins i tot això era afany inútil, perquè on abunda la saviesa abunda el neguit, i qui augmenta la ciència augmenta el dolor.
Cohèlet 1:12-18 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jo, Cohèlet, que era rei d’Israel, a Jerusalem, vaig posar-me amb tota l’ànima a investigar amb l’ajut de la saviesa tot el que passa sota el cel: un mal ofici, val a dir-ho, que Déu ha imposat als humans! Vaig mirar tot el que es fa sota el sol, però vaig veure que tot és en va i afany inútil: «El que és tort no es pot adreçar; amb el que manca, no hi pots comptar.» Em deia a mi mateix: «He crescut i avançat en saviesa més que cap altre dels reis que m’han precedit a Jerusalem. He fet l’experiència d’abundar en saviesa i coneixement.» Però, després de llançar-me a investigar saviesa i coneixement, insensatesa i niciesa, vaig comprendre que també això és un afany inútil. Perquè: «Com més saviesa, més neguit; com més coneixement, més sofrença.»