Deuteronomi 9:9-21
Deuteronomi 9:9-21 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Jo havia pujat a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules de l’aliança que el Senyor havia pactat amb vosaltres. Em vaig quedar a dalt de la muntanya quaranta dies i quaranta nits sense menjar ni beure res. El Senyor em va donar les dues taules de pedra, on la seva mà divina havia escrit tots els manaments que us havia donat des del mig del foc, el dia que us havíeu reunit en assemblea al peu de la muntanya. »Al cap de quaranta dies i quaranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules de l’aliança, i em digué: “Vés, baixa de pressa, perquè s’ha pervertit el teu poble, aquell que tu havies fet sortir d’Egipte. De seguida s’han desviat del camí que jo els indicava i s’han fabricat un ídol de fosa.” I el Senyor afegí: “Veig com és aquest poble: sempre va a la seva. Deixa’m fer: jo el destruiré i esborraré el seu record de sota el cel. Després faré de tu un poble més gran i més nombrós que no pas ells.” »Llavors vaig dirigir-me al peu de la muntanya amb les dues taules de l’aliança a les mans. La muntanya encara era tota abrandada. Vaig veure, efectivament, que havíeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fet un vedell de fosa. Us havíeu desviat de seguida del camí que el Senyor us indicava. Llavors vaig agafar les dues taules, les vaig llançar amb totes dues mans i vaig esmicolar-les davant vostre. »Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m’hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació. Jo mateix estava esglaiat per l’enuig i el rigor del Senyor, que us volia destruir. Però també aquesta vegada el Senyor em va escoltar. Fins i tot contra Aaron, el Senyor estava molt indignat, tant que el volia fer morir. També vaig intercedir per ell aquell dia. »Després vaig agafar el vedell, aquella infàmia que us havíeu fabricat, el vaig fondre, vaig esclafar el metall, el vaig moldre fins a fer-ne pols i vaig llançar aquella pols al rierol que baixa de la muntanya.
Deuteronomi 9:9-21 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Quan jo vaig pujar a la muntanya per rebre les taules de pedra, les taules del pacte que el Senyor havia fet amb vosaltres, vaig estar a la muntanya quaranta dies i quaranta nits, sense menjar pa ni beure aigua. I el Senyor em va donar les dues taules de pedra escrites amb el dit de Déu, i que contenien totes les paraules que el Senyor us havia adreçat a la muntanya, des del mig del foc, el dia de l’assemblea. Al cap dels quaranta dies i les qua-ranta nits, el Senyor em va donar les dues taules de pedra, les taules del pacte. El Senyor em digué: Alça’t, baixa de pressa d’aquí, perquè el teu poble que vas treure d’Egipte s’ha corromput. Ben aviat s’han apartat del camí que jo els havia prescrit; s’han fabricat una imatge de fosa. El Senyor em digué: M’he fixat en aquesta gent i m’adono que és un poble tossut i rebel al jou. Deixa’m que els destrueixi i esborri el seu nom de sota la capa del sol, i faré de tu una nació més forta i més gran que no pas ells. Llavors em vaig girar i vaig comen-çar a baixar de la muntanya, tota abran-dada de foc, duent a les mans les dues taules del pacte. Quan vaig mirar, vaig veure que ha-víeu pecat contra el Senyor, el vostre Déu: us havíeu fabricat un vedell de fosa; ben aviat us havíeu apartat del ca-mí que el Senyor us havia prescrit. Aleshores vaig agafar les dues taules i amb les dues mans les vaig llençar, trencant-les davant els vostres ulls. Després em vaig postrar davant el Senyor, i, com l’altra vegada, vaig estar quaranta dies i quaranta nits sense men-jar pa ni beure aigua, a causa del gran pecat que havíeu comès fent allò que és dolent als ulls del Senyor, provocant la seva ira; perquè m’esfereïa la còlera i el furor amb què el Senyor s’havia indignat con-tra vosaltres, fins al punt de voler des-truir-vos. Però també aquest cop em va escoltar el Senyor. També contra Aaron es va indignar el Senyor amb violència, fins al punt de voler-lo exterminar, però també en aquell cas vaig intercedir per ell. Després vaig agafar el vostre objecte pecaminós, el vedell que havíeu fabricat, i el vaig tirar al foc, el vaig esmi-colar i el vaig moldre fins a fer-lo pols, i vaig llençar la seva pols al torrent que baixa de la muntanya.