Deuteronomi 8:1-10

Deuteronomi 8:1-10 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)

»Mireu de posar en pràctica tots els manaments que avui us dono: així viureu i us multiplicareu, i prendreu possessió del país que el Senyor va prometre als vostres pares. Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni els teus pares no coneixíeu. Volia que reconeguessis que l’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca del Senyor. Els teus vestits no s’han fet malbé, ni se t’han inflat els peus durant aquests quaranta anys. Reconeix, doncs, de tot cor que el Senyor, el teu Déu, et vol educar com un pare educa els seus fills. Observa els manaments del Senyor, el teu Déu, segueix els camins que ell t’assenyala i sàpigues reverenciar-lo. »El Senyor, el teu Déu, et porta a un país fèrtil, un país de rierols i de fonts, on les aigües abismals afloren per les valls i les muntanyes; un país de blat i ordi, de vinyes, figueres i magraners; un país d’oliveres, d’oli i de mel; un país on no menjaràs el pa racionat, on no et mancarà res; un país on hi ha pedra de ferro i on podràs extreure coure de les muntanyes. T’alimentaràs fins a saciar-te i donaràs gràcies al Senyor, el teu Déu, pel país fèrtil que t’haurà donat.

Deuteronomi 8:1-10 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)

“Tots els manaments que jo us mano avui, procurareu de guardar-los, a fi que visqueu i us multipliqueu i entreu a prendre possessió de la terra que el Senyor va prometre sota jurament als vostres avantpassats. Recordaràs tot el camí per on el Senyor, el teu Déu, t’ha portat aquests qua-ranta anys en el desert, a fi d’afligir-te i provar-te per saber el que hi havia al teu cor i si guardaries els seus manaments o no. Et va afligir i et va deixar passar fam per després alimentar-te amb aquell mannà que tu no havies conegut, ni ha-vien conegut els teus avantpassats, per fer-te veure que l’home no viu sols de pa, sinó que l’home viu de tot el que surt de la boca del Senyor. El teu vestit no s’ha envellit damunt teu, ni el teu peu no s’ha inflat durant aquests quaranta anys. Reconeix doncs, de tot cor, que, igual com un home corregeix el seu fill, així mateix et corregeix el Senyor, el teu Déu, a fi que guardis els manaments del Senyor, el teu Déu, seguint els seus ca-mins i reverenciant-lo. Perquè el Senyor, el teu Déu, et con-dueix a una terra fèrtil, una terra de torrents d’aigua, de fonts i deus que brollen de les valls i les muntanyes; terra de blat i d’ordi, de vinyes, figueres i magraners; terra d’oliveres, d’oli i de mel; terra on menjaràs el pa sense escassesa i on res no et faltarà; terra que té pedres de ferro i on podràs treure coure de les muntanyes. Podràs menjar i atipar-te, i beneiràs el Senyor, el teu Déu, per la bona terra que t’haurà donat.