Deuteronomi 34:1-12
Deuteronomi 34:1-12 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
Moisès va pujar de les planes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà, davant de Jericó, i el Senyor li va fer contemplar tot el país: la regió de Galaad fins al territori de la tribu de Dan, els territoris de Neftalí, d’Efraïm i de Manassès, i tot Judà fins al mar Mediterrani, el Nègueb i la plana de la vall de Jericó, la ciutat de les Palmeres, fins a Sóar. Llavors el Senyor digué a Moisès: – Aquest és el país que vaig prometre a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria als seus descendents. Te l’he fet contemplar amb els teus propis ulls, però no hi entraràs. Moisès, servent del Senyor, va morir allà, en territori de Moab, tal com el Senyor havia dit. Va ser enterrat a la vall, en territori de Moab, davant de Betpeor; però fins al dia d’avui ningú no sap on és el seu sepulcre. Moisès va morir a l’edat de cent vint anys. No se li havia afeblit la vista ni havia perdut les forces. Durant trenta dies, tot el poble d’Israel va fer dol per ell a les planes de Moab. Moisès havia imposat les mans a Josuè, fill de Nun, i aquest havia quedat ple de l’esperit de saviesa. Els israelites l’escoltaven i complien així el que el Senyor havia manat a Moisès. No hi hagué mai més a Israel cap profeta com Moisès, que conegués el Senyor i el tractés cara a cara, cap profeta que fos enviat pel Senyor a realitzar els senyals i prodigis extraordinaris que Moisès havia fet a Egipte contra el faraó i la seva cort i contra tot el país. No hi hagué mai cap profeta que obrés amb tota la força de la seva mà les gestes esglaiadores que Moisès va fer en presència de tot el poble d’Israel.
Deuteronomi 34:1-12 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Moisès va pujar de les estepes de Moab al mont Nebó, al cim del Pisgà davant de Jericó, i el Senyor li va fer veure tota la terra, de Galaad fins a Dan, tot Neftalí, i la terra d’Efraïm i Ma-nassès, i tota la terra de Judà, fins al mar de ponent, el Nègueb, la plana i la vall de Jericó, ciutat de palmeres, fins a Sóar. I el Senyor li digué: “Aquesta és la terra que vaig prometre sota jurament a Abraham, a Isaac i a Jacob que donaria a la teva descendència. Te la deixo veure amb els teus propis ulls, però no hi passaràs.” Allí va morir Moisès, servent del Senyor, a la terra de Moab, per ordre del Senyor. El van sepultar en una vall de la terra de Moab, davant de Betpeor, sense que ningú no hagi pogut saber, fins al dia d’avui, on és el seu sepulcre. Moisès tenia cent vint anys quan va morir, sense que hagués perdut gens de vista ni hagués minvat la seva vigoria. Els fills d’Israel van plorar Moisès a les estepes de Moab durant trenta dies, fins a acomplir el temps de dol. I Josuè, fill de Nun, fou ple d’esperit de saviesa, perquè Moisès li havia imposat les mans. Els fills d’Israel el van obeir, complint l’ordre que el Senyor havia donat a Moisès. Mai més no ha tornat a sorgir a Israel un altre profeta comparable a Moisès, que el Senyor tractés cara a cara, que realitzés tots els senyals i pro-digis que el Senyor li va manar de fer a la terra d’Egipte contra el faraó, els seus consellers i la seva terra; per la mà tan forta i pels grans pro-digis que Moisès va efectuar a la vista de tot Israel.