Deuteronomi 31:14-30
Deuteronomi 31:14-30 Bíblia Catalana, Traducción Interconfesional (BCI)
El Senyor digué a Moisès: – S’acosta l’hora de la teva mort. Crida Josuè i presenteu-vos tots dos a la tenda del trobament. Allí li donaré les meves ordres. Moisès i Josuè anaren a presentar-se a la tenda del trobament. El Senyor se’ls va manifestar en una columna de núvol, que es quedà a l’entrada de la tenda. El Senyor digué a Moisès: – Quan hauràs mort i t’hauràs reunit amb els teus pares, aquest poble es prostituirà anant darrere els déus estrangers del país on ara entrarà. M’abandonarà i trencarà l’aliança que jo he fet amb ells. Llavors s’encendrà contra ells la meva indignació, els abandonaré i els amagaré la meva mirada. Israel serà presa d’altres nacions i li cauran a sobre molts mals i calamitats. Aquell dia comprendrà que aquestes desgràcies li han vingut perquè jo, el seu Déu, ja no sóc enmig seu. Sí, aquell dia li amagaré la meva mirada per tot el mal que haurà comès girant-se cap a altres déus. »I ara escriviu el càntic que dictaré. Ensenya’l als israelites i que l’aprenguin, perquè aquest càntic em sigui un testimoni contra ells. Quan faré entrar aquest poble al país que vaig prometre als seus pares, un país que regalima llet i mel, menjarà fins a saciar-se, s’engreixarà i es girarà cap a altres déus per adorar-los. Em rebutjarà i trencarà la meva aliança. Llavors, quan li cauran a sobre molts mals i calamitats, aquest càntic serà un testimoni que l’acusarà, perquè els seus descendents no l’hauran oblidat. Conec des d’ara les seves intencions, fins i tot abans de fer-lo entrar al país que li vaig prometre amb jurament. Aquell dia, doncs, Moisès va escriure aquest càntic i l’ensenyà als israelites. Després el Senyor va manar a Josuè, fill de Nun: – Sigues ferm i decidit, perquè tu faràs entrar Israel al país que els vaig prometre. Jo seré amb tu! Moisès va escriure en un llibre totes les paraules d’aquesta Llei. En acabar, manà als levites que portaven l’arca de l’aliança del Senyor: – Preneu aquest llibre de la Llei i poseu-lo al costat de l’arca de l’aliança del Senyor, el vostre Déu: serà un testimoni contra tu. Jo conec el teu caràcter rebel: sempre vas a la teva. Si fins avui, mentre jo vivia entre vosaltres, heu estat rebels al Senyor, què passarà quan hauré mort? Convoqueu, doncs, aquí al meu costat tots els ancians i els capdavanters de les tribus: els vull fer sentir les paraules d’aquest càntic. Prendré el cel i la terra com a testimonis contra ells. Sé prou bé que després de la meva mort us pervertireu i us allunyareu del camí que us he asse-nyalat. I, finalment, s’abatrà sobre vosaltres la desgràcia, perquè fareu allò que ofèn el Senyor i l’indignareu amb la vostra conducta. Llavors Moisès va fer sentir íntegrament a tota l’assemblea d’Israel les paraules d’aquest càntic
Deuteronomi 31:14-30 Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Desprès el Senyor digué a Moisès: “Ja s’acosta el dia de la teva mort; fes venir Josuè i presenteu-vos al Tabernacle de Reunió, a fi de donar-li instruccions.” I Moisès i Josuè van anar al Tabernacle de Reunió. Llavors aparegué el Senyor en el Tabernacle, en una columna de núvol, i la columna de núvol es va aturar a l’entrada del Tabernacle. I el Senyor digué a Moisès: “Heus aquí que tu vas a reposar amb els teus avantpassats, i aquest poble anirà a prostituir-se rere els déus estrangers, els d’aquella terra dins la qual és a punt d’entrar. Em deixarà i trencarà el meu pacte que vaig fer amb ell. I aquell dia s’inflamarà la meva ira contra ell, l’abandonaré, li amagaré la meva mirada i serà consumit. Serà pres d’un sens fi de mals i angoixes, i ell dirà en aquell dia: No serà perquè el meu Déu ja no és enmig meu que cauen sobre mi tants de mals? Però jo aquell dia li hauré amagat completament la meva mirada a causa de totes les maldats que ell haurà comès girant-se vers els déus estrangers. Ara, doncs, escriviu per a vosaltres aquest càntic i ensenya’l tu als fills d’Is-rael, posant-lo als seus llavis, a fi que aquest càntic em faci de testimoni con-tra els fills d’Israel, quan jo els dugui a la terra que sota jurament he promès als seus avantpas-sats, terra que regalima llet i mel, i ell, després de menjar fins a atipar-se i d’en-greixar-se bé, es giri per buscar-se altres déus i els doni culte, menyspreant-me a mi i trencant el meu pacte. Així, quan li sobrevinguin tants de mals i afliccions, aquest càntic respon-drà com a testimoni contra ell, perquè no s’apartarà de la boca dels seus des-cendents. Jo conec els propòsits que ell té avui, abans d’introduir-lo a la terra que li tinc promesa.” Moisès aquell mateix dia va escriure aquell càntic i el va ensenyar als fills d’Israel. Després el Senyor va donar les or-dres a Josuè, fill de Nun, i digué: “Si-gues valent i ferm, perquè tu conduiràs Israel a la terra que els he promès, i jo serè amb tu.” I quan Moisès va acabar d’escriure les paraules d’aquesta llei en un llibre, fins a concloure’l, va donar aquestes ordres als levites, que porten l’arca del pacte del Senyor: “Preneu aquest Llibre de la Llei i poseu-lo a l’arca del pacte del Senyor, el vostre Déu, i que estigui allà com a testimoni contra tu. Prou conec que ets rebel i testarrut. Si avui, que encara visc amb vosaltres, heu estat rebels contra el Senyor, com més no ho sereu quan m’hagi mort? Reuniu davant meu tots els ancians de les vostres tribus i els vostres magis-trats, que els vull fer sentir aquestes pa-raules i vull prendre el cel i la terra com a testimonis contra ells. Perquè jo sé que després de la meva mort us pervertireu del tot i us apartareu del camí que us he prescrit, i això farà que us sobrevingui el mal en temps a venir, quan haureu comès maldat als ulls del Senyor provocant el seu enuig amb les obres de les vostres mans.” Moisès, llavors, va recitar totes les paraules d’aquest càntic, de principi a fi, davant tota la congregació d’Israel